Hi ha un seguit d'imatges, ja gairebé icòniques, que associem al dia de Sant Jordi. Com les riuades de gent que inunden els carrers de Catalunya, amb la Rambla de Barcelona com a màxim exponent. Com les moltes mans que carreguen roses –cada cop de més colors– i remenen llibres i més llibres entre les parades que s'acumulen als punts més transitats de pobles i ciutats. Com els somriures constants d'una jornada que transmet felicitat. Com els rànquings dels més venuts, sovint controvertits. I sí, tot això s'ha repetit enguany. Però no, aquest no ha estat un Sant Jordi més. Ha estat un Sant Jordi especialment marcat per la política, i això avui a Catalunya vol dir per la intervenció de la Generalitat i, sobretot, per les absències de presos i exiliats.

48 hores després que la policia espanyola es dediqués a perseguir –i requisar– tot allò groc que portaven al damunt els aficionats del Barça que van acudir a la final de copa disputada a Madrid, aquest color s'ha fet omnipresent com mai abans pel dia del llibre. Als llaços grocs que es troben a nombrosos elements del mobiliari urbà, com ara fanals, o a les façanes i balcons de molts edificis –com ara el Palau Marc, ubicat a la Rambla de Santa Mònica, i seu del Departament de Cultura de la Generalitat–, s'hi unien els que lluïen moltes de les parades que s'estenien per l'emblemàtic passeig barceloní. I el que es feia ben visible a través de les paraules. Com les de l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que ha aprofitat l'esmorzar celebrat al Palau de la Virreina –i que reunia polítics, periodistes i, sobretot, autors i representants del sector editorial–, per afirmar que "a Barcelona mai hi haurà colors prohibits. Tots hi són benvinguts".

"Aquest no és un Sant Jordi qualsevol", ha proclamat Colau. I no, no ho era. Fins al punt que el protagonisme institucional de la jornada se l'ha endut precisament el consistori del cap i casal, ja que la Generalitat intervinguda pel govern espanyol no ha organitzat cap acte, un fet inèdit des de fa moltes dècades. Això sí, com mana la tradició avui era dia de portes obertes al Palau de la Generalitat i molts visitants l'han aprofitat per omplir de roses grogues espais com la font de Sant Jordi, al pati dels Tarongers, a banda de dipositar-hi missatges dedicats a Puigdemont i als presos polítics.

Convocat a dos quarts de 10 del matí, l'acte del Palau de la Virreina combinava les converses pròpies del sector –des dels autors que es desitjaven sort, fins a les porres sobre quins serien els més venuts– als comentaris polítics. I no costava gaire parlar amb dirigents que analitzaven el possible aterratge a la política municipal de l'exprimer ministre francès Manuel Valls –que estudia una proposta de Ciutadans per encapçalar la candidatura a les eleccions municipals de l'any vinent –, així com la situació entre les forces independentistes, amb Alfred Bosch decidit a repetir al capdavant d'ERC, malgrat l'intent que encapçala el filòsof Jordi Graupera que hi hagi una llista unitària. Colau ha lamentat que no hi hagi govern de la Generalitat i que "hi hagi gent a la presó per motius polítics", recordant especialment el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, "que hauria d'estar aquí gaudint de Sant Jordi [...], estima apassionadament la llengua i la cultura i és un home de pau".

Triomfa la no-ficció vinculada al procés

Quan ha acabat l'acte, tot just a quarts d'onze del matí, la Rambla s'anava omplint, però passejar-hi encara era fàcil i agradable, fins al punt que un podia aturar-se a tafanejar llibres tranquil·lament i a deixar-se recomanar pels nombrosos llibreters –experimentats o puntuals– del dia. I a mesura que s'anava baixant la Rambla apareixen les paradetes dels partits o entitats polítiques. Durant bona part del matí s'han succeït les declaracions dels dirigents polítics. El president del Parlament, Roger Torrent, ha proclamat que Sant Jordi és "també una festa per reivindicar les llibertats" i s'ha mostrat esperançat que l'any vinent no hi hagi un 23 d'abril amb "presos polítics, gent exiliada i amb la vulneració flagrant de drets i llibertats col·lectives". Torrent també ha afirmat que està convençut que abans del 22 de maig hi haurà acord per formar un govern "efectiu" que respecti els resultats de les eleccions del 21 de desembre.

Sobre aquesta qüestió, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha insistit que el seu grup parlamentari té com a objectiu investir "el president Puigdemont", una opció que no veu possible la cap de l'oposició i líder de Ciutadans, Inés Arrimadas: "el senyor Puigdemont no tornarà a ser president de la Generalitat". Arrimadas, com també el líder del PP català, Xavier García Albiol, s'han mostrat crítics amb la "politització" del Sant Jordi d'enguany, mentre que el socialista Miquel Iceta i el coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, han advocat per la necessitat de la formació urgent d'un govern a Catalunya que permeti acabar amb el 155. Pel cupaire Carles Riera aquest Sant Jordi es combinava la celebració pròpia de la jornada amb la "lluita, el combat, el dolor i la ràbia" per la "persistència del 155 i l'existència de presos polítics i exiliats".

Però a banda dels missatges dels dirigents que eren a Barcelona, també n'han enviat els que són a l'exterior o empresonats. Carles Puigdemont, per exemple, ha recordat la censura i l'exili que, respectivament, van patir Manuel de Pedrolo i Pompeu Fabra, i ha felicitats els tres Jordis empresonats –Turull, Cuixart i Sànchez–, a banda de reclamar el seu alliberament. La secretaria general d'ERC, Marta Rovira, ha recordat que és la primera diada de Sant Jordi que passa "lluny de casa". Òmnium Cultural ha omplert de roses grogues una reixa col·locada al centre de la plaça Catalunya, mentre que Societat Civil Catalana, que tenia l'estand a pocs metres, ha tancat la jornada entregant el seu peculiar premi "al seny" a Manuel Valls, en un acte al que ha assistit la vicepresidenta espanyola, Soraya Saénz de Santamaría. Un acte gens polititzat, òbviament.

L'impacte polític també s'ha notat en les vendes, especialment en la no-ficció en català. El més venut ha estat Operació Urnes, dels periodistes Laia Vicens i Xavi Tedó, mentre que el tercer ha estat Dies que duraran anys, del fotoperiodista Jordi Borràs, i el quart, Per la llibertat. I les roses grogues s'han convertit en les segones més venudes, només superades per les vermelles, les més tradicionals. Perquè sí, aquest ha estat un Sant Jordi amb els elements tradicional de sempre, però també amb molta reivindicació política. I amb groc, molt de groc.