Público
Público

El Síndic reclama a les administracions que prioritzin les polítiques socials i abordin les situacions de vulnerabilitat

En el seu informe anual també alerta que creixen la discriminació i les agressions al medi ambient.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó. EUROPA PRESS.

EUROPA PRESS

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha demanat aquest dimecres a les administracions un ferm compromís per prioritzar les polítiques socials, que constitueixen el "primer tema de preocupació" de les queixes que rep. Segons l'informe anual que ha presentat al Parlament, durant el 2016 va significar el 33,9% del total de queixes i actuacions d'ofici iniciades, 3,9 punts més que el 2015. El segon motiu de queixa són les polítiques territorials (24,7%). En aquest àmbit, ha instat el Parlament a legislar més profundament per evitar les agressions a espais naturals: "No hem après prou que un territori agredit és irreversible".

El tercer tema de les queixes rebudes són les administracions públiques i els tributs -18,4%-, seguits per consum -17,3%--, seguretat ciutadana i justícia -6,9%- i, en últim lloc, cultura i llengua amb un 0,6%, xifra que considera "ínfima". En total, el Síndic va rebre l'any passat 10.013 queixes i 10.356 consultes i va iniciar 281 actuacions d'ofici -entre les quals destaquen 131 actuacions relacionades amb la infància i l'adolescència, incloent-hi l'educació-, i el 99% de les seves resolucions van ser acceptades.

El Síndic ha alertat que "la discriminació com a tal està emergint", en triplicar-se de 14 a 51 les queixes a l'últim any. També veu erosions en la democràcia per incompliments de l'Estat a les recomanacions de les Nacions Unides sobre memòria històrica: "Fan falta més esforços per saber la veritat, fer justícia i reparar amb recursos públics", així com retirar símbols, i ha celebrat les actuacions de la Generalitat en fosses del Franquisme.

A nivell de polítiques socials, ha reclamat abordar la vulnerabilitat social: "Trobem a faltar instruments legals que serveixin per abordar les segones oportunitats", i considera que la situació s'ha agreujat com a conseqüència dels recursos del Govern espanyol contra instruments legals catalans, com la Llei 24/2015 de mesures urgents sobre habitatge i pobresa energètica. També ha fet una crida a reconsiderar la necessitat de disposar d'un compte bancari per cobrar la prestació de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), i a abordar situacions de sobreendeutament de famílies.

Sobre pobresa energètica, ha esmentat un model europeu que consisteix a suprimir impostos i taxes en la tarifació, atribuir el cost del producte a les companyies i dedicar una part del sobreconsum a persones vulnerables. "Ens falta una definició legal de què és un consumidor vulnerable i més coordinació" entre empreses subministradores, serveis socials i administracions, per abordar la pobresa energètica i garantir els subministraments bàsics, i ha cridat a crear un bo social per al gas butà, reduir l'IVA dels serveis funeraris i abordar el top manta.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?