La polèmica sobre l’agressió a un turista estatunidenc ha fet esclatar de nou l’enèsim debat públic sobre els treballadors del top manta a Barcelona. El vídeo d'un manter futejant amb un cinturó a un altre home ha fet bullir les xarxes i ha alimentat les crítiques contra el top manta, fins el punt que l'oposició del govern municipal ha reprovat a l'alcaldessa Ada Colau com a coordinadora de seguretat perquè consideren que la ciutat està sotmessa en un moment de "descontrol i incivisme". 

Des de la botiga del carrer d’En Roig 13, al barri del Raval, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants viu amb preocupació el tractament mediàtic dels últims successos. Mentre alguns atenen els clients que compren les samarretes estampades amb la marca de sindicat, Top Manta, altres gestionen la resposta política i jurídica que donaran després de la concentració a plaça Catalunya del passat dijous i la detenció d’un treballador el divendres al matí. El Mouhamet Día, membre del sindicat des de fa dos anys, sap què és estar al carrer venent mercaderies. En l'actualitat ja ha marxat del carrer i treballa a la botiga i pels drets dels manters a Barcelona. També preocupat, explica com han viscut ell i els seus companys la polèmica dels últims dies.

Vau decidir sortir al carrer a manifestar-vos dijous passat.

És que des del Sindicat ens hem trobat que ningú ens preguntava la nostra versió. Només s’han mostrat unes determinades imatges i amb això s’ha criminalitzat a tots els manters. Ja no es parlava del que havia passat o deixat de passar. El discurs s'ha centrat en acusar i posar en el punt de mira als manters. Ens vam sentir molt ofesos i alhora incomodats perquè d’alguna manera se’ns exigia que ens justifiquéssim, que donéssim explicacions. I justificar una violència física com aquella no és agradable, però també hi ha una violència física, psicològica i moral cap a nosaltres. Tot el que vivim és violència. No es pot acceptar ni una cosa ni l’altra.

Què és el que va passar a la Plaça Catalunya?

Siguem honestos. Si mires les imatges, automàticament se sap que aquell home, aquell turista, havia fet alguna cosa. Sinó no té cap sentit que hi hagi unes quantes persones perseguint-lo d’aquella manera. Ostres, el que va passar és molt lleig, és veritat. Però ningú s’ha preocupat per veure què ha fet l’altre. És que donar d’hosties a un negre no surt gratis. Al seu país, als Estats Units, sí que passa, que moren centenars de negres. Però per sort, això, a Europa no és així. O vaja, mor un negre de tant en tant. Ningú s’ha interessat en investigar l’altra part de la història.

És molt comú que els compradors us tractin despectivament?

Sí. I de vegades ni tan sols saps si la persona ho fa conscientment o perquè sí. He vist molta gent que passa amb la bicicleta per sobre de les mantes, o corrent, o simplement caminant i trepitjant-ho tot. Pot ser accidental. Però hi ha qui et diu, "ah, estàs al carrer", com si això els excusés. I moltes més coses. Una persona pot venir a parlar amb tu i directament dir-te de tot. I a tot això, no es respon amb violència. Si no respons a aquests nivells de violència, és que no ets una persona violenta. Intentem entendre-ho. Si l’altra persona vol provocar, jo passo. Per això penso, què els hi hauran dit a aquells manters? Què els hi hauran dit perquè passi tot això? Què els hi hauran fet? La reacció és brutal, sí. Però és evident que alguna cosa ha passat.

Ho denuncieu, tot això?

La gent creu que com a Sindicat posem moltes denúncies, però no perquè les poques que fem són paper mullat. I al final dius, per què m’he d’esforçar tant? Per aquesta via, al final, guanyen ells. Si no li veiem futur, fem la feina d’una altra manera. Amb tot això que ha passat, si els manters no han sortit a explicar-se és perquè tenen por de la repressió. I a més, d’aquesta por, no espot escapar. De la repressió ningú s’escapa.

Precisament, aquest divendres han detingut un manter per l’agressió. Com ho valoreu, des del Sindicat?

Doncs resulta que aquest company el coneixem i no treballa a la Plaça Catalunya, treballa a un altre indret de Barcelona. No pot estar relacionat amb els fets. Clar, això fa que et paris a pensar com funciona la justícia. Trobaran a algú, segur, però és fiable? Esperem que venci la llei i que venci la veritat i no pas el classisme i el racisme.

Molta gent veu als manters a la Plaça Catalunya, a la Barceloneta o als metros però desconeix quin és el camí per arribar fins allà. Com és un dia darrere la manta?

És fàcil explicar això avui, ara que han detingut a aquest company. Aquesta setmana, quan sortia de casa i anava a treballar, la policia l’ha agafat. Aquesta persona surt de casa amb el desig d’arribar al lloc de treball però mai sap si arribarà o no, no ho pot assegurar. Fins i tot, al sortir de casa, pots morir. Som innocents i no pensem en la mort, però cal recordar al manter de Madrid, mort després d’una batuda de la policia.

I un cop a la manta?

Has de tenir molt en compte el teu lloc de treball. És un espai que t’has autogestionat tu, i el que t’envolta és molt important. És l'única cosa que puc fer per donar-me una jornada laboral. I l'única raó per la qual no està permès és perquè no tinc un permís, però els permisos depenen d'una persona de l’administració que si no li caus bé no té per què donar-te'ls. Punt. Quan estàs allà al carrer, et pots trobar una persona que et somrigui i que et doni ànims, d’altres que t’ho maregin tot i no comprin res... Però no és la mateixa dinàmica que en una botiga. Hi ha faltes de respecte, de vegades, fins i tot, mala intenció. Rebaixes de preus molt fortes... També t’exposes a que et trenquin les teves coses i que et diguin de tot.

També viviu batudes de la Guàrdia Urbana...

Clar, l’administració, els jefes que venen amb l’autoritat per agredir-te. Bàsicament et diuen que has de marxar amb hòsties, però si ho penses, nosaltres només estem fent una falta administrativa. Jo, si aparco malament el meu cotxe, normalment no espero a que arribi la poli i em foti d’hòsties. M’estendrà una multa i potser em trauran el cotxe, com a molt. Aquí venen a cop de porra. Llavors, si per desgràcia et pillen i et multen, et decomissen la mercaderia i, depèn de qui et trobis, pots acabar a la comissaria.

Què et pot passar, a comissaria?

És aquí on està el gran risc. Amb tanta Catalunya llibertat i tanta desobediència, sorprèn la unió entre la Urbana i la Policia Nacional. Molta gent té ordre d’expulsió perquè han entrat sense documentació. I la Urbana i els Mossos, quan es troben a algú sense papers, fan la primera diligència a la Nacional, pel que aquesta persona entra al CIE automàticament. Si no ho fessin, seria una falta administrativa normal, municipal. Per què quan parlem de desobediència a Catalunya hi ha coses que valen i d’altres que no? Barcelona, ciutat refugi, ja. Però, qui es refugia a Barcelona? Si també genera exclusió i genera maltracte, per a qui serveix de refugi?

És a dir, cada cop que t’enxampa la Urbana corres el risc de ser expulsat del país.

Sí, tot i que no tothom que passa pel CIE acaba deportat. Ara, entrar al CIE no t’allibera del malson que has tingut, sinó que encara el complica més. També pot passar que pels motius que sigui t’imposin una multa en comptes d’empresonar-te, ja sigui perquè estàs a punt de complir els tres anys d’estància necessaris per optar a tenir papers i entenen que no era tan greu o perquè empresonar-te suposa un cost per l’Estat i de vegades no volen gastar. Clar, si a mi em donen a escollir pagar una multa o empresonar-me, òbviament preferiria pagar la multa. Però si no treballo, justament, com me la pago? Jo no robo, jo venc productes que he comprat a una botiga. Però si vaig a vendre, em detenen. Això és donar un missatge. Un missatge que no et diuen directament però que has d’entendre tu: no pots estar aquí, molestes.

Ara que és agost i no hi ha activitat política, sembla que us hagin utilitzat per moure l’agenda. Dona la sensació que el debat sobre el top manta és un tema cíclic.

Sí, ara ja és igual tot, perquè l’objectiu d’aquest debat ja està atès: fer-nos quedar als manters com uns violents. A partir d’ara ja és igual. I això és el que fa més ràbia. Per què jo he d’estar demostrant sempre que sóc perfecte perquè m’acceptin? Per què jo he de ser perfecte i no puc cometre errors? Em fa pensar en el noi negre francès que va escalar un bloc de pisos per salvar un infant i automàticament el van regularitzar. És molt injust. Si, per desgràcia, no hagués arribat mai a temps i el nen hagués caigut el podrien haver acusat de matar-lo i mai més hagués tingut la nacionalitat. És arbitrari, et fan sentir inferior, et fan sentir que ets dolent i que t’has de justificar per existir.

Podríem dir sense vacil·lar que vosaltres sou un dels moviments de la lluita negra més referencial a Catalunya i a la ciutat a hores d’ara, com ho són altres moviments a altres indrets del món. Per exemple, el Black Lives Matter del país de procedència del turista agredit.

Al Sindicat també utilitzem l’eslògan "La vida dels manters importa", com als Estats Units. A mi no m’agrada, sincerament. Aquest missatge, per a qui és? La vida dels negres importa, per a qui? Jo li he de dir a un blanc que la meva vida importa? No t’ho he de demanar. Per què ho he de dir a una persona? Ja m’ho diré a mi. I a més, la gent no pensa en que darrere les vides dels manters hi ha milions de vides més. Hi ha gent que tenen mares, pares, fills, amics i amigues que depenen de tu. Sigui el que sigui, el poc que tinguis, ho has de compartir. I aquestes vides, no importen? Si són capaços fins i tot d’acusar-nos de màfia per intentar atendre aquestes vides.

I qui us acusa de màfia també us assenyalen per vendre peces de roba falsejades.

Sí, ens diuen que venem coses il·legals. Però les coses no falsificades estan fabricades per mans de nens explotats. Aquestes mercaderies són legals, però on les fabriquen se’està falsificant a gent. Tens a milions de persones fabricant coses i cobrant una merda. Reclames ordre i justícia, però compres productes manufacturats per nens que haurien d’estar jugant. I ho acceptes. Comprem smartphones que han matat a gent a l’Àfrica però les marques són guais. El dia que no quedi coltan, què passarà? Aquest coltan no surt de la gent amb somriures, surt de vides mortes. Què hi ha de legal en aquesta venda?

Aquesta contradicció també s’està vivint amb altres debats que té l’opinió pública: per una banda, la criminalització del top manta, on hi treballen persones migrades; per l’altra, l’acollida de l’Aquarius i el discurs a favor del refugi. Què en penseu?

No ho entenc. Tal qual. Al final, ens agrada quedar bé. La hipocresia és molt difícil de veure, es nota. Espero que la gent s’ho faci mirar per dins. Tot i això, la societat ha participat força en les últimes mobilitzacions. Al final, aquest any ha estat molt dur per a tothom, tant per a nosaltres, com a manters, com per la ciutat i el país. Nosaltres hem decidit felicitar-nos per haver muntat experiències com la tancada a la Massana entre tota la gent immigrant i racialitzada de Barcelona, per exemple. És normal que hi hagi gent de tot, també, però és que Barcelona realment podria ser una ciutat refugi. Hi ha les eines, hi ha gent meravellosa. Està bé que la ciutat no treballi només pel Mobile World Congres, i es pot fer més. Falta veure com s’aplica.

Falta de voluntat política?

És complicat. Aquest any hem tingut moltes reunions amb l’alcaldessa, amb el seu equip de treball, i si bé al principi no ens prenien com a interlocutors vàlids després això ha canviat. L’Ajuntament va posar un grup de treball inicial per muntar una cooperativa per als manters, que no es va gestionar com nosaltres voliem perquè el consistori es va quedar amb la feina feta i va canviar de direcció. Això va fer que nosaltres ja no ens sentíssim identificats amb el projecte. Però celebrem aquesta iniciativa perquè hi ha gent que treballa gràcies a això. Ara mateix són més fiables que la Generalitat, que porta dos anys sense preocupar-se de polítiques socials amb nosaltres i tenen moltes coses aturades. Després fan campanyes de desprestigi, com la del 012 i el top manta. Com pot ser que alhora que pacten amb nosaltres, facin publicitat on assenyalen als manters?

Tant l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com el president de la Generalitat, Quim Torra, van anar a la tancada de la Massana.

Sí, allà l’alcaldessa va justificar-se d’una manera que no entenem. Va venir a dir que la policia tenia cotxes nous i que, d’aquesta manera, seria més efectiva. A mi, la policia em dona inseguretat. No em cobreix. Jo no em sento protegit. Em miren, em porten per on volen, m’ignoren i m’acusen. A mi no em dona seguretat! Aquests treballadors seus, els que ara està defensant, a mi m’oprimeixen. Així que sí, l’Ajuntament ha fet coses bé, però que tingui valor per dir-ho tot, també.

I què hi ha de Torra, tenint en compte que prové de l’òrbita convergent, partit del catalanisme més conservador?

Li interessava quedar bé. Sobretot després de les acusacions de racista i de classista que va rebre. Sigui com sigui, preferim sempre l’esquerra que la dreta perquè com a mínim són qui menys especularan amb les nostres vides. A la dreta, ja l’hem vist en acció. I si no, mira la campanya que està fent Ciutadans contra nosaltres a Barcelona.

I de la reprovació a l’alcaldessa com a coordinadora de seguretat que va organitzar l’oposició després de l’agressió a un turista, què en penseu?

L’oposició no pot estar només per criticar a qui mana. Si és la teva ciutat, no et pots sentir malament perquè qui governa fa alguna cosa bé. Ser oposició és seguir treballant, no intentar estancar les coses i que no vagi bé. Això sí que no ajuda.