Al món hi ha 65,5 milions de desplaçats, és a dir, persones que s'han vist obligades a abandonar casa seva a causa de la violència, la guerra, la misèria i la persecució. És una xifra històrica, un nou rècord que se supera any rere any, segons els últims informes de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i un símptoma evident d'una crisi mundial sense precedents. Només a la Mediterrània, més de 5.000 persones van morir l'any passat tractant d'escapar d'aquesta situació. Aquest mar, que suposa per a molts la frontera entre la vida i la mort, acumula a les seves aigües 40.000 cadàvers en el que porta de segle.

Mentrestant, la Unió Europea no només s'ha limitat a posar en marxa polítiques que han estat qualificades de "ridícules" i "vergonyoses" pels col·lectius humanitaris, sinó que ni tan sols està essent capaç de complir amb elles. De les 182.000 persones del pla de relocalització de refugiats que se suposa que havia de traslladar des de Grècia, Itàlia i tercers països, únicament s'ha acollit a una mica més del 20%.

Espanya no és una excepció, i lluny de ser "el quart país de la UE que més refugiats acull", -com va arribar a defensar el president del Govern fa just un any-, és un dels estats membres que menys està fent per la acollida de refugiats. Dissabte, una manifestació a Madrid convocada per més de 100 organitzacions va demanar al Govern de Mariano Rajoy que deixés de posar "excuses"; i aquest dilluns Oxfam Intermón va anunciar que estudia demandar a l'Executiu per incomplir l'acord de la UE. A continuació, algunes dades sobre la "vergonyosa" política d'acollida de refugiats a Espanya.

Incompliment de l'acord europeu

A causa de l'enorme flux migratori que suporten Itàlia, Grècia, Hongria i altres països no comunitaris, la Unió Europea va acordar, després de dures negociacions, un pla de reallotjament de refugiats repartits per quotes entre la resta dels estats membres. Segons aquest pla, a Espanya li toca acollir 17.337 persones, de les quals, fins el moment, només ha donat asil a 1.304, és a dir, menys del 8% de la xifra acordada. El termini per complir l'acordat venç a finals del proper setembre, per la qual cosa és pràcticament impossible que s'aconsegueixi. Al ritme actual, Espanya tardaria 23 anys en aconseguir el seu compromís d'acollida, denuncia Amnistia Internacional.

Escasses sol·licituds d'asil

Més enllà del pacte de reubicació i assentament de refugiats de la Unió Europea, la veritat és que Espanya és un dels estats membres que menys sol·licituds rep. Segons l'últim informe de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), el 2016, Espanya només va rebre el 1,3% de les més de 1,2 milions de peticions d'asil que van arribar a la UE. Encara que és cert que és la xifra més alta que ha hagut de tramitar Espanya (15.755 sol·licituds), segueix essent molt inferior a les d'altres països europeus com Alemanya (745.265 peticions), Itàlia (123.370), Regne Unit (38.870), França ( 83.485) o Suècia (28.925). No obstant això, la major part de les sol·licituds d'asil que rep Espanya provenen de Veneçuela (3.960), seguides de Síria (2.975).

Gairebé no es concedeix l'estatus de refugiat

Al llarg de 2016, segons Eurostat, el Govern espanyol va atorgar protecció internacional a 6.855 persones. És un rècord en la sèrie històrica, però enfosqueix en comprovar que només a 355 d'elles se'ls va concedir l'estatus de refugiat. És un 3,4% de totes les sol·licituds resoltes per Espanya, molt lluny d'altres països com Alemanya, amb una quota del 41%, o França, el 21%.

Acollida selectiva

La llarga i cruenta guerra de Síria ha posat el focus dels refugiats sobre els habitants que fugen d'aquest país, però hi ha moltes altres persones que fugen de conflictes semblants i que són igualment vulnerables. A Espanya, però, es tenen molt menys en compte: de les 6.500 persones a les quals se'ls va atorgar la protecció subsidiària l'any passat, 6.160 procedien de Síria. CEAR considera "preocupant que Espanya negués aquest mateix tracte als que escapen d'altres conflictes gravíssims, com els d'Ucraïna o Mali".

Arribada minoritària a les costes espanyoles

Encara que Espanya sol referir-se a "assalts" i "arribades massives" per justificar la seva política migratòria, la veritat és que només el 2% de les entrades irregulars d'immigrants a la UE tenen lloc per la ruta de l'Oest, és a dir, la que té com a destinació les costes espanyoles. El 50% arriben per la ruta central, que culmina a Sicília, i l'altre 48% per la ruta d'Est, a través de les costes gregues i la part oriental d'Itàlia.

Amb prou feines es concedeix la reagrupació familiar

Segons un informe publicat aquest dilluns per Oxfam Intermón, Espanya tot just està concedint la reagrupació familiar per a l'acollida de persones, una de les poques vies legals i segures que tenen els refugiats per arribar al seu destí, denuncia l'organització. Segons les últimes dades facilitades pel Govern, el 2015 només van entrar a Espanya 327 persones a través d'aquest mecanisme.