Público
Público

SOBREEXPLOTACIÓ TURÍSTICA Eivissa: 26 turistes per habitant

Un estudi posa xifres concretes a l'impacte del model turístic damunt l'illa -el segon territori del món amb més visitants en relació a la població- i alerta que la massificació no és una sensació, sinó un fet contrastat.

Vaixell al port d'Eivissa. / Ministeri de Foment

Poca sorpresa. Més ben dit, cap sorpresa quan es va acabar l'informe sobre la capacitat de càrrega socioambiental d'Eivissa. Les xifres, però, espanten. L'illa, amb poc més de 142.000 habitants, té una càrrega de 26 turistes per habitant, la segona xifra més alta del món, només superada per Andorra. L'informe també diu que els seus habitants destinen, de mitjana, un 82% del salari mitjà íntegrament a pagar el lloguer. I que en 15 anys s'ha doblat la quantitat de turistes que arriben a l'illa.

L'estudi Capacitat de càrrega socioambiental de l'illa d'Eivissa. Estat de la qüestió, que s'ha presentat recentment, va ser encarregat per la Fundació per a la conservació d'Eivissa i Formentera i és pioner per diverses raons. Per una banda, tal com explica la directora de l'organització, Sandra Benbeniste, "trenca amb les mitjanes", ja que conté informació només d'Eivissa i no del conjunt de les Balears. Així s'aconsegueixen visibilitzar dades com la pressió humana que rep l'illa o el consum de recursos energètics que, a nivell d'arxipèlag, poden quedar prop de l'estàndard però que a nivells insular o municipals sobrepassen tots els límits, tant estatals com europeus.

D'altra banda, perquè és un treball que analitza de manera global i durant un llarg període de temps els efectes del model turístic actual damunt l'illa, uns efectes que travessen tant la societat, com el territori i el medi ambient. Com apunta Benbeniste "és molt obvi, però necessitàvem posar-hi xifres" per poder "plantar la llavor" i establir una visió en conjunt del problema per tal que es puguin establir polítiques públiques que frenin o combatin els estralls d'aquest model econòmic.

"En línies generals es pot verificar el que s'ensumava feia anys, la insostenibilitat del model turístic actual de l'illa". Són paraules de l'autora principal de l'informe, Laura del Valle Villalonga –que el va redactar juntament amb Ivan Murray, Guillem X. Pons i Juan Calvo–, qui apunta també que "encara queda molta tasca" per fer. Tot l'informe està basat en informació pública que, alhora, ha estat molt difícil d'aconseguir i que, en alguns casos, ha suposat haver de deixar fora alguns indicadors perquè les xifres no estaven completes, segons apunta del Valle.

L'estudi assegura que "el turisme de masses i l'estacionalitat estan interrelacionats" i que aquest tipus de turisme provoca una "forta intensificació temporal", el que es tradueix que Eivissa rep la càrrega turística durant l'estiu, un fet que repercuteix en tots els àmbits de la vida de les persones que hi viuen i que perpetua un "model sociolaboral sustentat en la feina de poca qualitat i temporal, provocant la necessària intervenció de les institucions públiques". A més, alerta, la "saturació turística, més enllà de les interpretacions que la situen en el camp de les sensacions, és quelcom real i palpable".

"Hem passat els límits i encara no hem tocat sostre"

L'objectiu principal d'aquest informe és fer una fotografia del moment actual i de la seva evolució, a més de servir com a punt de partida d'un debat sobre el model turístic que, tant Del Valle com Benbeniste veuen essencial que es creï. En paraules de l'autora de l'estudi, "hem passat els límits i encara no hem tocat sostre" i "actualment les Pitiüses pateixen, i potser quedarà una greu petjada i conseqüències que no ens agradaran".

La fotografia de què parlen és la següent: el número de passatgers que arriben a l'illa s'ha duplicat en la darrera dècada, el que s'expressa amb una ràtio de 25,56 turistes per habitant durant el 2016, 11 punts més que l'any 2009. Això va acompanyat d'una urbanització del 60,8% del primer quilòmetre de la seva franja litoral entre 1990 i 2012 i un augment de 34.204 places d'allotjament turístic a l'illa entre 2001 i 2016.

Les conseqüències de tot això són diverses. El fet que hi hagi 34.204 llits més que fa quinze anys no és preocupant en sí, pot semblar fins i tot que s'ha mantingut estable. El problema és que, a partir de 2014, els allotjaments destinats a lloguer vacacional creixen considerablement, ja que "la intensificació de l'especialització turística de les Balears des de l'inici de la crisi ha fet que, en l'actualitat, tot habitatge sigui susceptible de convertir-se en una unitat de producció turística", assenyala l'informe. Així, els preus tant de lloguer com de compra han augmentat tant que la gent de l'illa ha de dedicar un 82,23% del seu salari per accedir a un pis estàndard (d'una mitjana d'uns poc més de 90m2). Cal tenir en comte, que la Unió Europea recomana que els costos de l'habitatge no superin el 40% de la renda disponible: Eivissa duplica el llindar de risc.

D'altra banda, el preu de venda dels habitatges en venda està per sobre dels valor que hi havia abans de la crisi. D'aquesta manera, si el màxim del 2007 era de 3.251 euros per metre quadrat, el preu de 2016 era de 3.708 i, mentrestant, els salaris de la classe treballadora de les Illes s'han congelat. A això s'hi suma el fet que, al 2016, les places d'allotjament a l'illa eren 282.197, per la qual cosa, en descomptar la població resident –142.35 persones– encara quedaven més de 140.000 habitatges als quals se'ls hi podria donar ús turístic, perquè estaven buits.

El problema? Que durant l'agost passat hi va haver més persones a l'illa que places disponibles per a allotjar-les. Segons l'indicador diari de pressió humana (IDPH), la capacitat d'habitatge estava ocupada en un 122%. Aquesta sobrecàrrega de gent provoca, a banda de la pujada del preu de l'habitatge, que moltes persones residents o potencials residents –personal sanitari que hagi de venir de fora, per exemple– no puguin accedir a una casa i hagin de marxar.

L'aigua, el recurs més explotat.

Prop del 90% del consum d'aigua a Eivissa està destinat al que es coneix com abastiment urbà. Quasi tots els recursos hídrics que es consumeixen a l'illa provenen d'aqüífers, i la càrrega demogràfica d'aquestes darreres dècades ha provocat que, dels 16 que hi ha, deu estiguin sobreexplotats. Si la mitjana balear està en 323 litres per habitant al dia, la mitjana illenca està en 328: un 14% més alta que l'estatal. La diferència per municipis, però, és molt major: Sant Josep, la localitat amb més pressió urbanística i d'infraestructures consumeix 631,84 litres diaris, per exemple.

Tot plegat ha provocat que s'hagi hagut de recórrer a l'ús d'aigua dessalada, que gasta molta més energia i suposa més contaminació. Les xifres, en aquest cas, també són alarmants: un 60,79% del total d'aigua dessalada de les Illes es produeix només a Eivissa.

La temporalitat i estacionalitat també es noten en el consum energètic, que duplica la producció durant el mes d'agost respecte als mesos amb menor producció d'electricitat. Una dada: la xifra de màxima generació elèctrica del 2015, al juliol, era un 125,4% major que la mínima, que es va produir al novembre.

Els residus són una altra conseqüència de la saturació. A Eivissa es generen, de mitjana, 3kg de residus urbans per dia, una xifra que més que duplica la mitjana espanyola i europea. D'aquests residus, entre un 45% i un 47% es produeixen només entre juny i setembre. El que planteja Laura del Valle es que molts d'aquests indicadors encara no han arribat al pic màxim i que, tot i que molta de la població va agafant consciència d'aquest problema, els turistes que venen a l'illa encara no la tenen.

Totes aquestes xifres només són un tast del problema que viu Eivissa i que deriva, en gran part, del model turístic que s'ha aplicat fins al moment. És per això que des de la Fundació per a la preservació d'Eivissa i Formentera demanen a les institucions que es creï un observatori que pugui seguir quantificant a partir de tots aquests indicadors i, a partir d'allà, s'estableixin les bases necessàries per tirar endavant unes polítiques de protecció que no "canviïn cada quatre anys", apunta Sandra Benbeniste.

"Fins ara, no hi havia informació per prendre decisions, però ara hi és i és hora de deixar d'amagar al cap", afegeix. Del Valle coincideix en la idea de la creació de l'observatori, ja que "seria de gran ajuda a l'hora de prendre decisions i observar la futura evolució", alhora que es finançarien els estudis de manera pública. De moment, i en paraules de Del Valle, la llavor per dur endavant polítiques que ajudin a un desenvolupament sostenible s'ha plantat, només queda que germini.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?