MADRID El Tribunal Suprem ha arxivat la querella presentada pel Partit Demòcrata Català (PDC) -antiga Convergència- i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias contra l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso Laso, pel contingut de la gravació de les converses mantingudes en el despatx ministerial on tots dos fabriquen escàndols contra líders d'aquesta formació i d'ERC i que van ser revelades per Público.

La Sala Penal del Suprem rebutja admetre una querella basada "només en mitjans de comunicació", en referència a les revelacions de Público en què tots dos conversen en el despatx del ministre i on fins i tot De Alfonso reconeix que és falsa un suposat compte corrent a Suïssa atribuïda a l'exalcalde de Barcelona, ​​Xavier Trias, compte fals que seria divulga onze dies després d'aquesta reunió pel diari el Mundo.

El Tribunal Suprem rebutja com a prova les transcripcions de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso presentades pels querellants i en un acte assegura que "donat el caràcter subreptici de la seva obtenció no és possible determinar si han estat editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de l'entrevista o s'ha suprimit algun apartat, sense que a la correspondència amb la realitat ajudi la determinació de la persona, o l'interès, beneficiada per la seva gravació i per la seva difusió " .

A més, situa aquestes reunions de Fernández Díaz amb De Alfonso dins d'un marc de "col·laboració entre institucions",

Nou ponent a tres dies de ser designat Fiscal General

L'acte judicial té com a ponent el magistrat Andrés Martínez Arrieta, que ha substituït en el cas l'instructor inicial, José Manuel Maza, en haver estat nomenat Fiscal General de l'Estat.

Es dóna la circumstància que el nomenament de José Manuel Maza va ser anunciat el passat 11 de novembre, mentre que aquest acte té com a data el 7 de novembre de 2016.

És a dir, tres dies abans de conèixer-se que Maza anava a ser el proper Fiscal General de l'Estat per decisió del Govern.

La querella va ser presentada el passat 1 de setembre pel partit d'Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, pels suposats delictes de violació de secrets, prevaricació i malversació de fons públics.

La querella es centra en dues reunions realitzades entre l'aleshores ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya els dies 2 i 16 d'octubre de al 2014.

En un d'ells, Daniel de Alfonso Laso hauria lliurat a Fernández Díaz un expedient amb dades d'una investigació sobre els nomenaments que Francesc Homs hauria realitzat de dos familiars de l'exconseller d'Interior català Felip Puig.

Segons els querellants, que van denunciar que es van dur a terme "totes les tèrboles maniobres" per les converses mantingudes, De Alfonso estaria cometent un delicte de revelació de secrets en haver lliurat informació confidencial, instigat pel llavors ministre en funcions.

Una altra de les imputacions es centrava en la documentació relativa a Xavier Trias, relacionada amb una investigació d'un presumpte delicte de blanqueig de capitals que De Alfonso Laso hauria lliurat a Jorge Fernández Díaz i que van ser filtrats al diari El Mundo.

En l'acte signat per Martínez Arrieta, els magistrats reiteren la doctrina de la Sala que és contrària a admetre com a base de la querella fets que tenen una base probatòria només apareguda en mitjans de comunicació, com són els articles que va difondre Público.

Pel que fa a les transcripcions de les entrevistes mantingudes entre tots dos querellats, la Sala determina que "donat el caràcter subreptici de la seva obtenció no és possible determinar si han estat editades, alterades o manipulades, de manera que tampoc es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de l'entrevista o s'ha suprimit algun apartat, sense que la correspondència amb la realitat ajudi la determinació de la persona, o l'interès, beneficiada per la seva gravació i per la seva difusió ".

"Col·laboració entre institucions"

La Sala recorda que la comissió d'un delicte de revelació de secrets exigeix la difusió d'una informació que no hagi de ser divulgada i de la qual s'hagi tingut coneixement per raó del càrrec. Segons els tribunals, "els fets relatats en la querella no posen de manifest que s'hagi revelat informació de la qual el querellat disposés per raó del seu càrrec i que, com a tal no ha de conèixer", sinó que s'ha d'entendre com una col·laboració entre institucions.

"L'intercanvi d'informació ha d'enquadrar-se en el deure general de cooperació institucional que a tots dos organismes correspon i no s'adverteix en quina mesura podria fer mal a la causa pública o a tercers, tal com exigeix ​​aquest tipus penal. El Suprem cita la llei que regula l'Oficina Antifrau catalana, que al seu article 14 estableix que «ha de cooperar amb l'Administració general de l'Estat, a la qual pot sol·licitar, en els termes i condicions establerts per l'ordenament jurídic, les dades i antecedents quan calguin per a complir les funcions i potestats que aquesta llei li atorga en l'àmbit de Catalunya i dins el marc de les competències establertes per l'Estatut d'autonomia i la resta de l'ordenament jurídic ». També recorda l'article 15,2 que habilita l'Oficina a intercanviar informes amb altres òrgans i institucions de caràcter públic de funcions anàlogues.

Respecte al delicte comès per la filtració a un diari de la notícia falsa que el querellant era titular d'un compte a Suïssa, afegeix que la querella només aporta judicis de valor o interpretacions subjectives, "que no tenen la solidesa mínima necessària per obrir un procediment penal per un delicte de revelació de secrets ".

Tampoc hi va haver conspiració, segons el Suprem

És més, el Suprem aventura que la filtració d'aquestes converses va poder tenir el seu origen en altres fonts diferents de Jorge Fernández Díaz, aforat a l'alt tribunal, ja que la informació va estar en mans de diverses persones.

La Sala descarta que el ministre i l'excap de l'Oficina Antifrau cometessin un delicte de conspiració per delinquir pel contingut de les seves converses. Aquest delicte, explica l'acte judicial, no estava en vigor quan es van produir aquestes converses, a l'octubre de 2014.

"Del contingut d'aquestes converses (en què es fa al·lusions expresses a contactes amb alguns periodistes, a l'oportunitat o no de publicar certes informacions als efectes que aquesta publicació podria tenir) encara que pogués inferir-se indiciàriament que el senyor Fernández i el senyor de Alfonso es posessin d'acord per la filtració a la premsa d'una informació confidencial -la relacionada amb el senyor Trias- que coneixen per raó dels seus càrrecs i, amb això, per a l'execució d'un delicte de revelació de secrets, aquesta resultancia no seria típica en el moment de la seva realització ", subratlla l'acte.

Tot i que fos cert que tots dos es van concertar per filtrar informació falsa, el Suprem considera que no podria perseguir aquesta conducta ja que l'article 445 que la persegueix va ser introduït en la reforma del Codi Penal de març de 2015.

També descarta que Fernández Díaz cometés un delicte de prevaricació: "ni s'adverteix ni es concreta en la querella quines haurien estat les resolucions suposadament injustes que hauria dictat" l'aleshores ministre de l'Interior. Tampoc s'exposen quins "comportaments omissius" va poder cometre per imputar aquest delicte en un "concret expedient administratiu".

També rebutja que el trasllat d'agents o els viatges suposessin un delicte de malversació de cabals públics, ja que aquestes despeses no poden relacionar-se amb la resta dels delictes denunciats.

Per tot això, la Sala resol que la querella no aporta indicis que doni suport "la tesi que els querellats poguessin haver comès els delictes" que se'ls atribueix.

Crítiques a l'àmbit polític

Els magistrats destaquen la "clara diferència entre la valoració que pot merèixer en l'opinió personal de qui escolta el contingut d'aquestes converses, certes expressions, comentaris i, fins i tot, expectatives manifestades per dos responsables de l'activitat investigadora en el curs d'unes converses privades, per discutibles en el terreny de la crítica estrictament política que poguessin aparèixer, incloses algunes al·lusions poc grates per a terceres persones, relacionades amb el desenvolupament de les investigacions i el seu context general, i la comissió de veritables delictes, tipificats com a tals en la nostra legislació ".

Finalment, la Sala recorda que l'arxiu de la querella no impedirà una nova valoració si aquests indicis fossin posats en coneixement del Tribunal Suprem com a conseqüència de les diligències practicades en el procés penal incoat arran de la querella presentada per Xavier Trías contra Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro pels delictes de revelació de secrets i calúmnies.

L'acte està signat per Manuel Marchena (president de la Sala Penal del Suprem i valedor de José Manuel Maza al capdavant de la Fiscalia); Andrés Martínez Arrieta (qui figura com a ponent); Miguel Colmenero i Ana María Ferrer.