La Sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, acusa els líders independentistes processats en la causa del "procés" de "buscar només entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola" amb la recusacions de tots els magistrats de la sala que enjudiciarà aquest procediment.

Aquesta Sala especial va rebutjar per unanimitat apartar els cinc magistrats de l'alt tribunal que jutjaran als processats, com van sol·licitar alguns d'ells, una decisió que es va donar a conèixer a principis de mes, si bé avui s'ha fet públic l'acte que inclou l'argumentació de la Sala del 61. Per a aquesta sala especial de l'alt tribunal, totes les consideracions esgrimides pels processaments són "genèriques" i "manquen de justificació" per procedir a la recusació dels magistrats que els jutjaran ja que "tan sols busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola".

"La mera constatació que cap de les consideracions dels 'recusants' es refereix específicament als magistrats recusats és raó suficient per rebutjar-les", assenyala la Sala que precisa que el que tracten és de "transmetre una imatge global de l'alt tribunal, donant a entendre que no és el fòrum idoni". Així mateix, els assegura que no seran jutjats pels seus objectius polítics, sinó pels "delictes greus" que van cometre per dur-los a terme.

"Que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per aconseguir tal fi. Sobre això versa únicament aquesta causa, no sobre objectius polítics", destaquen els magistrats. I en relació a l'argument de falta de competència del Suprem per jutjar els fets, els recorda que "trencar els llaços amb l'Estat al que es pertany no pot mai ser caracteritzat com quelcom que s'esgota en l'àmbit català". Per a la Sala "no és ociós afegir que la querella no va ser presentada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó davant el Suprem".

La Sala del 61 recorda als processats que és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el que regula els aforaments i que van ser els autors d'aquesta norma els qui "van ponderar els avantatges i inconvenients d'establir una regla especial de competència per als processos penals seguits contra determinats càrrecs públics".
A més, prossegueix l'acte, aquesta norma de competència "sempre s'ha interpretat" com aquella que permet que "aquests càrrecs públics siguin jutjats per un òrgan jurisdiccional dotat de particular experiència i fortalesa".

I agrega que el legislador català "molt bé hauria pogut prescindir de tal garantia addicional per als parlamentaris autonòmics" doncs "cap norma constitucional exigeix tal aforament". Els magistrats consideren també que el "simple fet d'haver participat en l'admissió a tràmit de la querella no implica, per si sola, contaminació", com sostenien les defenses dels encausats. "No consta que els magistrats recusats fessin una altra cosa que rebre la querella, constatar que reunia les esmentades condicions requerides i passar l'assumpte a l'instructor que per torn corresponien", explica l'escrit.

Un altre dels motius de recusació dels processats va ser que tres dels jutges que formen part del tribunal del "procés" -Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta i Juan Ramón Berdugo- jutgessin a l'exconseller de Presidència Francesc Homs per desobediència greu al Tribunal Constitucional en la consulta del 9N, donada "la similitud d'aquells fets amb els aquí sotmesos a enjudiciament".

Un argument "molt dèbil", segons el parer de la Sala del 61, atès que els fets que es jutjaran ara són "diferents" als que van donar lloc a la condemna d'Homs encara que "certament, la cerca de la secessió de Catalunya és el teló de fons de tots dos assumptes".