Público
Público

El Suprem denega la llibertat a Jordi Sànchez perquè "manté el seu ideari sobiranista"

La resolució del Jutge Llarena inclou argumentacions que tenen en compte les idees polítiques de Sànchez, en una formulació gairebé idèntica a la que va fer per mantenir a la presó el conseller cessat Joaquim Forn.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sánchez, en la seva arribada a l'Audiència Nacional a mitjans d'octubre

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha tornat a denegar la llibertat provisional a l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez, en presó provisional des de mitjans d'octubre. I ho ha fet amb arguments que es refereixen directament a les idees polítiques de l'acusat, com ja va fer fa només quatre dies amb el conseller cessat Joaquim Forn.

En la seva resolució, de fet, Llarena reprodueix gairebé amb les mateixes paraules alguns dels arguments emprats per mantenir Forn a la presó. El Jutge sosté que, en el cas de Sànchez, segueix havent-hi "risc de reiteració delictiva" perquè "el sol·licitant manté el seu ideari sobiranista, cosa que resulta constitucionalment vàlida, però que impossibilita el convenciment d'impossible reiteració delictiva que es tindria respecte de qui professi la ideologia contrària". 

En el seu recurs, la defensa de Sànchez recordava –i així ho recull la pròpia resolució del Suprem d'aquest dimarts– que el diputat de JxCat "ha acceptat el vigent marc constitucional, sense altra aspiració que modificar-lo per vies legals, pacífiques i democràtiques". Llarena, no obstant, exposa que "a l'hora d'avaluar el risc que un encausat pugui perseverar en el delicte" no és determinant "si subsisteixen les mateixes circumstàncies des de les quals va executar la seva acció o des de les quals va realitzar la seva aportació al delicte, sinó si hi ha una possibilitat raonable que es reprodueixi l'atac al bé jurídic".

Llarena també veu com a element per mantenir Sànchez a la presó que aquest és diputat per una formació independentista. En la seva resolució, sosté que Sànchez "no només no ha renunciat a una activitat pública que, des diversos fronts, ha servit d'instrument per a l'execució dels fets, sinó que ha revalidat el seu compromís integrant-se en una candidatura que proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les que neixen les responsabilitats que aquest procés penal contempla". 

El jutge afegeix que Sànchez manté la seva "activitat pública" a diferència "d'alguns investigats". És el cas de Forn, que va renunciar al seu escó al Parlament per facilitar la seva defensa, a més va renunciar explícitament –davant el propi Llarena– a qualsevol via unilateral per assolir la independència, i d'afegir que si el nou Govern de la Generalitat insistís en la via unilateral ell "es baixaria del vaixell". Aquest pas, però, no va impedir que el Suprem el mantingués en presó provisional.

Per avaluar el "risc de reiteració delictiva", la resolució també en compte la "marcada determinació amb què l'encausat ha perseguit la consecució dels seus objectius", i cita el seu "impuls de mobilitzacions ciutadanes" que "van afavorit un esclat social" i que "específicament van estimular o van assumir el risc que s'expandís una irreparable reacció violenta contra la convivència i contra l'organització territorial de l'Estat".

El jutge al·ludeix també a les mobilitzacions ciutadanes, i parla de violència. Però de violència potencial, i com a resposta a la hipotètica resposta de l'Estat. Ho fa quan recorda que els encausats "havien incitat als partidaris de la secessió a mobilitzar-se al carrer, amb la finalitat de reforçar les seves actuacions i forçar l'Estat a acceptar la independència", i que aquestes crides a manifestar-se es van fer, "amb coneixement de l'altíssima probabilitat" que les mobilitzacions desemboquessin "en actes violents en defensa de la declaració unilateral d'independència, donada la fàcil inferència que l'Estat espanyol, ni romandria passiu davant la vulneració reiterada de la Constitució, ni acceptaria sense oposició el relleu, fins a assumir la desaparició de la seva presència en els centres d'exercici del poder i en els centres administratius de la Comunitat Autònoma".

"Ens sembla especialment dolorós que un dia com avui, que es compleixen 100 dies de la nostra arribada a l'exili, se segueixi mantenint a la presó homes de pau, vinculats i compromesos amb la democràcia", ha declarat posteriorment el president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, en declaracions a la premsa des de la ciutat belga de Lovaina. 

Puigdemont, en un acte amb els altres quatre consellers cessats que són a Bèlgica –Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret– als 100 dies d'arribar-hi al país, ha lamentat que "el problema no s'ha resolt", sinó que "s'ha agreujat". I ha assegurat que seguirà treballant per fer que a Catalunya "es restableixi la normalitat democràtica" interrompuda "abruptament" pel 155, i que "es respecti el resultat de les eleccions".