Público
Público

Torra portarà el dret a l'autodeterminació a la seva reunió amb Sánchez

El Govern català assenyala que en la trobada s'hi ha de poder "parlar de tot", i recorda que hi ha "més dos milions de catalans que volen deixar de ser espanyols". L'executiu central respon que aquest no és un dret recollit en la Constitució. El Govern designa el conseller Ernest Maragall com a president de la comissió bilateral amb l'Estat. La Generalitat es retira de la demanda contra Mas, Ortega, Homs i Rigau pel 9N.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, en roda de premsa aquest dimarts, 3 de juliol. EFE / Toni Albir.

El president de la Generalitat, Quim Torra, posarà sobre la taula el dret a l'autodeterminació de Catalunya en la seva reunió amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, prevista per al proper dilluns, dia 9. Així ho ha remarcat aquest dimarts la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, que ha subratllat que en la trobada s'ha de poder "parlar de tot". Malgrat que aquesta és justament una de les línies vermelles de Sánchez i el seu executiu. 

En roda de premsa després de la reunió del Govern, Artadi ha precisat que el dret a l'autodeterminació serà un tema "principal i prioritari" en la reunió de dilluns que ve, i que el Govern vol escoltar "quina proposta" té l'executiu central, i "com pretenen políticament afrontar la situació que actualment es viu a Catalunya, on més de dos milions de catalans volen deixar de ser espanyols"

Tot i que Torra posi aquesta qüestió sobre la taula, no és previsible que el Govern central vulgui negociar-la. La vicepresidenta del Govern central i ministra de la Presidència, Carmen Calvo, ha subratllat també aquest dimarts que "el dret a l'autodeterminació no existeix en la nostra Constitució, com no existeix en la constitució de cap democràcia", reiterant la negativa de l'executiu central -ja expressada en altres ocasions- a debatre aquest punt. En aquest sentit, el govern de Sánchez també situa com a línia vermella la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, que mai no seria acordat. 

A més del dret a l'autodeterminació, el Govern preveu portar a la reunió de dilluns dos altres grans punts, segons ha afirmat Artadi: l'"existència de presos polítics", i la presència d'elements franquistes en l'espai polític i civil. Artadi ha detallat que ella mateixa ha fet arribar aquesta proposta d'ordre del dia a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, amb qui està treballant per preparar la reunió.

El govern de Sánchez sí que estaria disposat a desenvolupar en lleis orgàniques alguns dels articles declarats inconstitucionals del TC, a baixar la conflictivitat judicial entre els dos executius i fins i tot tractar l'assumpte de la lleva del deute. També recuperaria la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que no es reuneix des de juliol del 2011. El govern català ja ha donat passes en aquest sentit aquest dimarts, quan ha designat el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, com a president de la part catalana de la mateixa.

La Generalitat es retira de la demanda contra Mas

Igualment aquest dimarts, el Govern ha aprovat retirar la Generalitat de la demanda davant el Tribunal de Comptes contra l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per l'organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. La Generalitat s'hi havia personat el passat 20 d'abril, en una de les darreres decisions de pes del Govern central durant la vigència de la intervenció de l'administració catalana pel 155. 

La demanda l'havien obert al setembre del 2017 les entitats Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes, a més de la fiscalia, i requerien a Mas, Ortega, Homs, Rigau i set càrrecs de la Generalitat en el moment de la consulta que abonin els 5,2 milions d'euros presumptament gastats en diner públic per a la seva celebració. Al desembre, el Tribunal de Comptes ja va ordenar l'embargament de béns a Mas i els altres demandats, per valor dels 5,2 milions presumptament destinats a la consulta.