Variant del 'pla C'. Per la via ràpida. I després de la decisiva intervenció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ha actuat com a detonant. El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest dimecres, al voltant de les deu de la nit, que designa Jordi Turull com a candidat a la investidura. I ha convocat ja el ple corresponent, aquest dijous a les cinc de la tarda.

"Seran els representants del poble de Catalunya els que decidiran si Jordi Turull serà el president de la Generalitat, en un ple efectiu", ha proclamat Torrent, en una brevíssima intervenció al Parlament. 

El nom de Turull havia estat sonant insistentment els darrers dies com a candidat, davant de les dificultats per investir Jordi Sànchez. Aquest, de fet, ha comunicat a Torrent al matí la seva renúncia, cosa que obria encara més la porta al 'pla C' de Turull. Però el veritable desllorigador de la situació ha estat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que al migdia –i poc després de conèixer-se la renúncia de Sànchez– ha citat a declarar divendres a les 10.30h Turull i altres cinc dirigents independentistes –Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa i Marta Rovira–, per comunicar-los que obre processament contra ells.

En la vista de divendres es decidirà si es dicten noves  mesures cautelars contra els imputats, que podrien implicar presó provisional. Això feia perillar una possible investidura de Turull, vist que el Suprem i el TC han denegat repetidament la investidura de Sànchez, empresonat, i de Puigdemont, a Brussel·les, a la qual cosa ha al·ludit Torrent quan ha parlar de les "ingerències" de l'Estat. I en aquest moment s'ha disparat el nou pla.

Junts per Catalunya ha plantejat durant la tarda a Torrent, que designés Turull com a candidat i fixés la investidura per a dijous, abans de la citació al Suprem. Diversos dirigents de la formació que encapçala el president cessat, Carles Puigdemont, s'han reunit aquest dimecres a la tarda amb Torrent, i aquest ha iniciat la ronda de contactes amb els partits posteriorment. Una ronda que s'ha realitzat per via telefònica, i a tota velocitat: una hora i mitja després, anunciava el ple de dijous.

Només unes hores abans, de fet, Torrent havia anunciat l'obertura d'una nova ronda de consultes per designar un nou candidat a la investidura, després del pas al costat de Sànchez, tot i que en aquell moment –abans de la decisió de Llarena– aquests contactes havien de ser presencials

La velocitat extrema per investir Turull respon al risc que aquest fos no només empresonat, sinó suspès en l'exercici dels seus càrrecs públics. Aquesta possibilitat es pot deduir de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament criminal, que resa que, un cop dictada una resolució de processament, i havent-se dictat presó provisional per un delicte "comés per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels", el processat amb un càrrec públic "quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". En aquest sentit, el nou pla exprés tindria com a objectiu que l'obertura de processament de Turull –i el seu hipotètic empresonament, si es donés el cas– arribés amb aquest ja investit president de la Generalitat.

Els precedents

El pla comportava que Torrent fes els preceptius contactes amb els partits a tota velocitat. I aquest ha batut rècords. Torrent va enllestir l'anterior ronda de contactes –per a la investidura de Sànchez– en només unes hores, el passat dia 5, i al vespre ja el designava com a candidat. Torrent, però, no va convocar el ple d'investidura fins a l'endemà. 

Hi ha encara un altre precedent recent de ple d'investidura convocat -i, en aquest cas, celebrat- en temps rècord. El de Carles Puigdemont, el 10 de gener del 2016. Aleshores, la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va iniciar la ronda de contactes amb els partits el dissabte dia 9, i aquell mateix dia va convocar el ple per a l'endemà, diumenge, un dia abans del límit de 60 dies després de la primera legislatura que marca la convocatòria automàtica d'eleccions si encara no hi ha president.

A més de trencar rècords de velocitat, un altre requisit per investir Turull abans de la seva compareixença al Suprem és que la CUP –que ja va rebutjar l'acord de govern de JxCat i ERC que contemplava investir Sànchez– hi doni el seu vist-i-plau. La formació ha comunicat, passats tres quarts de deu de la nit, que sotmetrà el sentit del seu vot a un nou debat intern.

En roda de premsa, el cupaire Lluc Salellas ha explicat que, si bé la militància de la CUP ja havia decidit que el programa de govern acordat per JxCat i ERC "no era suficient per investir un candidat que no fos Carles Puigdemont", entenia que els "esdeveniments de les darreres hores" i "el fet excepcional de la repressió que podria donar-se divendres" obligaven a prendre una nova decisió. Una decisió que anunciarà el partit aquest divendres a les tres de la tarda, només dues hores abans de l'hora prevista per a l'inici del ple. 

Els vots de la CUP –i vots afirmatius– són de fet imprescindibles per investir Turull en primera votació, abans de la seva compareixença al Suprem. I és que aquest sí que podria ser elegit només amb els vots de JxCat i ERC en segona votació, i sempre que renunciessin a l'acte de diputat Carles Puigdemont i el conseller cessat Toni Comín, tots dos a Brussel·les. Però la segona votació hauria de produir-se dos dies després de la primera, segons el reglament del Parlament, quan la citació de Llarena és divendres al matí.