Està en boca de tots. Literalment. En les patates fregides que piques a l'aperitiu, a la pizza congelada del cap de setmana, a la crema de cacau que untes a la torrada, als cereals de l'esmorzar, a la xocolatina de després de dinar. També en el teu xampú i en el combustible bio amb què omples el dipòsit del cotxe. L'oli de palma s'ha convertit en un dels productes més usats per la indústria de l'alimentació i la cosmètica dels últims anys. I en un dels més odiats per ecologistes i nutricionistes, que porten anys advertint de les nefastes conseqüències d'aquest producte d'origen tropical. Et resumim a continuació algunes de les qüestions clau que convé conèixer sobre l'oli de palma i les seves alternatives.

Què és?

És un oli obtingut a partir del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis), que es conrea en països tropicals, principalment a Indonèsia i Malàisia, (on es concentra el 85% de la producció mundial), però també en altres com Brasil , Colòmbia, Cambotja, Tailàndia, Mèxic, Papua Nova Guinea o zones d'Àfrica occidental.

Per a què es fa servir?

S'utilitza principalment per a tres consums: com biocarburant, per a cosmètics i per a l'alimentació; tot i que és sens dubte en aquests dos últims sectors on està més present. Segons l'Institut Internacional per al Desenvolupament Sostenible, el 61% de l'oli de palma que es va usar a Europa el 2012 es va destinar a la indústria alimentària i cosmètica.

I no és fàcil d'esquivar, perquè està a tot arreu i en productes que tots consumim diàriament: s'usa per cremes, xocolatines, sopes, cereals, pastisseria industrial, pizzes congelades, productes precuinats, gominoles, aperitius i snacks envasats, espelmes, sabons, detergents, productes de neteja i un llarg etcètera.

Per què s'utilitza tant?

L'oli de palma s'ha convertit en l'oli més utilitzat del món, per sobre del de soja o el de colza, principalment a causa del seu baix cost: al gener, la tona d'oli de palma es cotitzava en el mercat internacional a 726,49 dòlars mentre que l'oli d'oliva ho feia a 4.018,65.

A més, té unes característiques que el fan idoni per a les demandes de la indústria. Serveix per mantenir i emmagatzemar cobertures perquè es fon a major temperatura que la xocolata, i és molt apropiat per a productes untuosos, per la quantitat de greixos saturats que conté. També es fa ranci més tard que altres olis, aguanta més fregits, serveix com a substitut barat de la mantega i com a alternativa a la cera o a la parafina.

Per què és dolent per a la salut?

En conversa amb Público, Eduard Baladía, nutricionista del Centre d'Anàlisi de Evidència Científica de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, explica que dels dos únics metaanàlisi (compilació d'estudis científics) que hi ha sobre el tema, es pot concloure que l'oli de palma "augmenta el risc de malalties cardiovasculars" perquè produeix un ament del colesterol LDL, el "dolent". Baladía assenyala també que quan l'oli de palma és substituït per altres monoinsaturats (oli d'oliva) i poliinsaturats (gira-sol, soja) el problema del colesterol se soluciona.

Quines marques i productes en contenen?

Tot i que no és fàcil conèixer amb exactitud quines marques són les que utilitzen més oli de palma o quins dels seus productes el porten i en quina quantitat, el projecte d'investigació periodística Carro de Combate aporta una llista que inclou algunes de les firmes més importants que si l'utilitzen, entre elles: Univeler, Nestlé, Kellogg 's, Burger King, McDonalds, Colgate i Starbucks.

Una investigació d'Amnistia Internacional assenyala també els gegants AFAMSA, ADM, Procter & Gamble i Reckitt Benckiser. Entre les marques de cosmètics, Vichy, The Body Shop, L'Oreal i Lancôme han reconegut usar oli de palma; i altres com Head and Shoulders, Pantene i Herbal Essences és probable que en facin servir, encara que no s'ha pogut comprovar al cent per cent.

Treballadors de les plantacions de palma a Indonèsia. AFP

Com puc saber si n'estic consumint?

Abans, les empreses es cobrien les espatlles i l'etiqueta indicava, simplement, "oli vegetal", però des de finals de 2014 la normativa europea sobre etiquetatge obliga a dir la matèria primera de la qual prové dit oli. Tot i així, compte, perquè moltes vegades l'oli de palma apareix camuflat sota noms d'allò més divers: oli de palmist, greix vegetal (palma), greix vegetal fraccionat i hidrogenat de palmist, Sodium palmitate, estearina de palma, palmoleina o oleína de palma, mantega de palma o Elaeis guineensis (el seu nom científic).

Fa pocs mesos una investigació de l'IRB de Barcelona publicada a la revista Nature va descobrir a més que la proteïna CD36, component principal de l'oli de palma, era una de les principals impulsores del procés de metàstasi en un càncer.

Quins efectes té per als drets humans i el medi ambient?

Segons dades de l'ONU, l'oli de palma és la principal causa de la desforestació a Indonèsia i Malàisia i es calcula que aproximadament el 70% de les plantacions de palma en el primer país i el 50% en el segon, estan situades en zones que prèviament eren bosc tropical. El seu cultiu s'ha desplaçat a comunitats autòctones i ha posat en risc l'existència d'espècies amenaçades com els elefants, l'orangutan i els tigres de Sumatra.

S'ha demostrat també que la desforestació i el canvi en els usos de sòl derivats de l'oli de palma acaben provocant una major quantitat d'emissions de CO2 a l'atmosfera que altres carburants com el petroli. Finalment, una investigació d'Amnistia Internacional va destapar que la producció de l'oli de palma estava associada a casos d'explotació infantil i de violació dels drets humans en els països d'origen.

¿Ningú controla aquests abusos?

Després dels escàndols mediambientals que es van destapar amb els cultius de palma, el 2004 es va crear la Taula Rodona sobre l'Oli de Palma Sostenible, un organisme que integra empreses del sector i ONG i que, en teoria, ha de vetllar perquè es respectin els drets laborals i de les comunitats indígenes, així com garantir que no s'ocupin zones d'elevat valor mediambiental, que no s'amenaci la biodiversitat del lloc i promoure pràctiques agrícoles més netes. No obstant això, el seu bon funcionament sempre ha estat en entredit. Vuit empreses denunciades per Amnistia pels seus abusos amb l'oli de palma formen part d'aquesta Taula Rodona i certifiquen els seus productes com a "sostenibles".

Hi ha alternatives?

Podem comprovar que el que anem a consumir no contingui oli de palma i hagi estat fabricat amb altres olis vegetals, com el de gira-sol, per exemple. Però, en qualsevol cas, el més recomanat pels experts és basar-se en una dieta de productes frescos, no processats i cuinats a casa. "Cal tornar al mercat, al producte local", assegura Baladía.