Nou canvi de rumb. Si fa només 24 hores l'escenari més probable a Catalunya era el d'una proclamació de la independència, ara ho són unes eleccions anticipades a Catalunya. Així ho ha expressat aquest dijous al matí el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, als membres del Govern i als diputats de JxSí, en una reunió al Palau de la Generalitat. Puigdemont havia d'haver comparegut a les 13:30 per anunciar aquesta convocatòria d'eleccions, però l'ha ajornat en l'últim minut. Segons algunes fonts, el president espera que el Govern central i el PP li donin garanties que les eleccions a Cataliunya aturarien l'aplicació del 155. Puigdemont té previst comparèixer aquesta tarda per informar de la seva decisió. I encara no és pot donar res per segur.

Com a primer efecte immediat, la possible convocatòria d'eleccions amenaça de trencar completament l'independentisme. La decisió d'anar a eleccions és absolutament contrària al que ha estat proposant els darrers dies ERC, i el partit no avala la convocatòria d'eleccions. Segons ha informat TV3, en una executiva convocada d'urgència pels republicans, la formació ha recordat que l'únic mandat que teia el Govern era la proclamació de la República catalana, d'acord amb els resultats de l'1-O, i amenaça de deixar el Govern si es confirmen les eleccions. El diputat republicà al Congrés Gabriel Rufián, per la seva banda, ja ha acusat els seus aliats de traïció, en una demolidora piulada en què parla de "155 monedes de plata".

La CUP no ha estat consultada

La CUP ja ha avisat repetidament els darrers dies que qualsevol solució que no passés per la proclamació de la independència els situaria en una posició enfrontada a la del Govern. Abans del migdia, al Parlament, el diputat cupaire Carles Riera havia advertit que, si es confirmava la convocatòria d'eleccions, el Govern hauria "desobeït el mandat" de l'1-O, i que, si ara "tenim un problema, l'Estat espanyol, i ara en tindríem dos, l'Estat i el Govern de la Generalitat". També ha assenyalat que la CUP no ha estat convocada ni consultada per prendre aquesta decissió, i que quan no hi és present la CUP "se cedeix a pressions antidemocràtiques".

Els cupaires interpreten la convocatòria d'eleccions com una cessió "al xantatge de l'Estat i de l'Ibex-35". "No podem acceptar que es convoquin eleccions que no siguin republicanes", havia dit Riera, que ha recordat que, fins a aquest dijous, hi havia un "acord unívoc d'anar cap a la independència i la república, basant-nos en la força de la gent". Igualment ha assenyalat que convocar eleccions autonòmiques és una "deslleialtat" als més de dos milions de persones que van votar 'sí' l'1 d'octubre.

Renúncies al PDeCAT

La decisió també ha decebut part dels dirigents i consellers del PDeCAT, els que s'havien mostrat clarament decidits a apostar per la via de la proclamació d'independència. El diputat Albert Batalla ja ha anunciat que no comparteix "gens" la decisió i que es dóna de baixa del partit. El mateix ha fet el també diputat Jordi Cuminal. Un altre parlamentari del PDeCAT, Joan Ramon Casals, ha anunciat que renunciarà a l'acta si hi ha eleccions "i no es fa la declaració d'independència".

També des d'altres àmbits de l'independentisme s'ha mostrat el desacord amb la decisió de Puigdemont. L'ANC ha donat suport a afegir-se a la manifestació d'estudiants al centre de Barcelona, convocada en principi com a rebuig al 155, i que ara s'ha transformat en una protesta contra la convocatòria d'eleccions. L'entitat ha reiterat que el seu posicionament passa per una declaració d'independència. Òmnium Cultural ha reunit la seva junta de forma extraordinària, i proclama que el seu "compromís amb la República Catalana i la llibertat es manté intacte". Les dues principals entitats independentistes han precisat que queden a l'espera d'escoltar Puigdemont en la seva compareixença. L'associació Súmate s'ha sumat igualment a la manifestació estudiantil.

També els democristians de Demòcrates s'han mostrat en contra de la convocatòria d'eleccions. El seu líder, Antoni Castella, ha expressat que el resultat del referèndum de l'1-O "no és interpretable", i ha demanat una declaració d'independpencia "ja". El diputat independent de JxSí Germà Bel, per la seva banda, ha avançat que renunciarà a la seva acta "just després" que Puigdemont convoqui eleccions. 

Hores abans, el portaveu de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, entrevistat a Catalunya Ràdio, havia parlat -sense entrar en detall- d'un gran desplegament de contactes a Madrid en les darreres hores. Aquestes mediacions haurien donat com a resultat la decisió de Puigdemont de convocar eleccions, a canvi que s'aturi -o es quedi en suspens- el 155. En la mediació hi haurien tingut un paper destacat el propi Domènech, el lehendakari, Íñigo Urkullu, el líder del PSC, Miquel Iceta, i els també socialistes catalans José Montilla, senador i expresident de la Generalitat, i Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet.

El PP, endavant amb el 155

Per al PP, la convocatòria d'eleccions no atura el 155. "Aquesta casa té un encàrrec molt concret", ha afirmat en roda de premsa al Senat el líder del PP català, Xavier García Albiol. "Independentment d'altres factors, el Senat seguirà amb els procediments i els treballs que té encarregats i previstos", ha remarcat. "Hem de restablir la legalitat estatutària i constitucional amb les decisions del Senat", ha afegit el vicesecretari general per a Política Autonòmica del PP, Javier Arenas. El president del grup del PP al Senat, José Manuel Barreiro, sí que ha admès que podria produir-se una "modulació" d'aquest 155.

Per al PSOE, no té "sentit" seguir amb el 155 davant d'unes eleccions a Catalunya, segons ha declarat la seva portaveu al Congrés dels Diputats, Margarita Robles. Els socialistes han presentat al Senat una esmena que demana suspendre l'aplicació del 155 si Puigdemont convoca eleccions. Segons ha pogut saber Público, el PP no s'hi pronunciarà fins a sentir Puigdemont, i tot i que no s'oposa rotundament a l'esmena socialista, podria matisar-la. Els populars sí que acceptarien una altra esmena del PSOE que no implica suspendre el 155, sinó només aplicar-lo de forma "gradual".