Les Corts Valencianes han aprovat aquest dimecres la proposició de llei per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. La llei ha tirat endavant amb els vots a favor del tripartit format per PSPV-PSOE, Compromís i Podem i ha comptat també amb el vot dels quatre exdiputats de Ciutadans. PP i Ciutadans la rebutgen perquè la consideren nacionalista i adoctrinadora amb l'alumnat.

Es tanca així un conflicte llarg, després del fallit decret que el conseller Vicent Marzà va derogar després de perdre la batalla legal als tribunals. El mateix Marzà va dir que si el decret no eixia endavant, tractaria de desenvolupar un nou model lingüístic. La clau ha estat, però, tirar endavant aquest model en forma de llei, perquè un decret es pot recórrer fàcilment als tribunals però per a fer-ho amb una llei cal comptar amb 50 diputats o fer-ho al Senat.

Les claus

La nova llei contempla un 25 per cent del temps d'escola en valencià, un altre 25 per cent en castellà i entre un 15 i un 25 per cent en anglès. La resta, fins a arribar al cent per cent de les hores de classe, és una decisió dels centres i dels seus projectes educatius. Tot i que la llei també reflecteix que "es promourà que els centres sostinguts amb fons públics vehiculin el 50 per cent del temps curricular en valencià i un 25 per cent en anglès".

Respecte del calendari d'implantació, en el curs 2018-2019 s'ha d'aplicar en Educació Infantil i primer cicle d'Educació Primària. Un any després, en segon i tercer cicle de Primària i centres d'Educació Especial i per al curs 2020-2021, en Educació Secundària, Batxillerat, Formació Professional i Formació de Persones Adultes.

La llei vol donar veu i vot als consells escolars. Així, el projecte lingüístic de centre s'haurà d'elaborar per a quatre cursos i, per tal de complir amb els requisits del Ministeri d'Educació, la direcció del centre públic serà qui elevi la proposta per a la seua autorització o modificació a la Conselleria. Un procés de consens, tot i que el projecte lingüístic de centre haurà de comptar amb la majoria qualificada de dos terços dels membres. La llei ha volgut ser previsora i, en el cas de falta de consens, l'Administració es reserva el dret a prendre la decisió.

S'obre ara una nova etapa per a què els col·legis trien fins al 16 de març el nivell de plurilingüisme que volen implantar.

No baixar la guàrdia

Encara que la llei ha estat aprovada, les associacions i entitats que defensen el valencià no volen baixar la guàrdia. És el cas d'Escola Valenciana, entitat que no ha dubtat a convocar una concentració per a defensar llengua i educació alhora. Sota el lema 'L'educació ens dignifica. Sí al valencià', Escola Valenciana ha convocat una concentració per al proper dissabte 17 de febrer a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València. L'objectiu és que hi participen tot tipus de entitats i els convocants han redactat un manifest d'adhesió que es pot llegir i signar a la web d'Escola.

El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha explicat, durant la presentació de la jornada a La Nau de la Universitat de València, que l'esdeveniment és un "tret d'eixida per a defensar un model educatiu" i, al mateix temps, donar suport a la nova llei de plurilingüísme. (enllaç a la nova llei).

L'objectiu és que hi participen entitats i associacions que promouen la llengua i la cultura al País Valencià, així com tots els sindicats i partits polítics sensibles a la defensa del valencià. Ja hi han mostrat la seua adhesió, entre d'altres, partits com Joves amb Compromís l'Alacantí, Joves del País Valencià-Compromís, Els Verds, PSPV-PSOE ( Secretaría d’Educació), Joves Socialistes del País Valencià, Joventuts d'Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV), Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida de Castelló; sindicats com Confederació General del Treball de València, STM-Intersindical valenciana, STEPV, CGT PV, FE CCOO PV o entitats com ara el Col·lectiu dones Malva, FULL- Fundació pel Llibre i la Lectura, Associació d'Editors del País Valencià, Universitat de València, Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV), Plataforma per la Llengua País Valencià, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià o el Gremi de Llibreters de València, 

La jornada ha estat plantejada com un esdeveniment familiar. Estarà conduïda per la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos el Triangulista, i comptarà amb les actuacions musicals de Dani Miquel i La Fúmiga.

Defensa d' un model

El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, "ha explicat que volen fer valdre i donar suport al model educatiu que va nàixer gràcies a la implicació de les comunitats educatives".

A més, Moreno ha volgut mostrar el seu "suport a les persones i professionals que formen la comunitat educativa i han sigut víctimes d'agressions i assetjament per part d’un sector de la societat, que rebutja un model d'ensenyament basat en la convivència ciutadana, el foment del debat i el plurilingüisme, amb el valencià com a llengua vernacla".

Amb la dignitat com a fil conductor, Moreno ha aclarit els quatre eixos de les jornades: la dignitat de les xiquetes i els xiquets, "per a formar-se com a persones amb esperit crític"; la dignitat de les famílies, "com a teixit viu de les comunitats educatives"; un tercer eix al voltant de la dignitat de l’ofici d’educar, que "requereix molt d’esforç", i un quart eix, la dignitat d’una societat, que aspira a ser "més lliure, més autocrítica, i més habitable".

El model d'ensenyament que promou Escola Valenciana és hereu dels Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià, un model plurilingüe en el qual el valencià és la llengua que guia l'aprenentatge focalitzat en la educació en valors.

Confiança en la nova llei

Preguntat sobre la nova llei de plurilingüísme, Moreno, ha assenyalat que "la necessitem sí o sí, perquè la llei tira endavant el projecte d'Escola". Moreno creu que ara "ha estat ben dissenyat i esperem que com a llei estigui dins del marc legal". Sens dubte aquesta és la clau, i l'anterior decret va ser recorregut, però una llei no es pot recórrer davant dels tribunals ordinaris.

Moreno ha lamentat que "hi ha partits que fan ingerències en educació. A un metge no li diem com ha de fer la seua feina. Cal respectar l'ofici de ser mestres".
En aquest sentit ha valorat les crítiques que des d'entitats com l'Associació per a la defensa del Castellà s'han fet les darreres setmanes. "Començaran com tenen per costum, no estan basats en fonaments pedagògics, estan basats en idees polítiques i no escolten els especialistes de l'aprenentatge de llengües. La educació ens dignifica, en ser persones solidàries, ecologistes, objectives..." ha sentenciat Moreno.

Per la seua banda, la portaveu de l'Associació per a la defensa del Castellà, Eva Tena, ha mostrat el seu rebuig a la llei perquè "demanen la llibertat d'elecció de llengua. Les llengües ni s'imposen ni es prohibeixen, que cadascú puga elegir". Tena, que va defensar les seues al·legacions a la llei davant de Les Corts Valencianes ha afirmat que "la llengua vernacla ha de ser la materna, com assenyalen els experts". Tena denuncia que "s'ha copiat el model català" i que "anem cap a una catalanització, i com a pares i mares, ens hi resistim". En aquest sentit no descarten que "la gent isca al carrer i demostre el seu malestar".  Per a Tena cal centrar els esforços en "les carències del sistema educatiu i no en aquest model".

Moreno afegeix que l'acte de dissabte és "un tret d'eixida". "No té un final, tenim un manifest al qual s'hi poden afegir-se persones i entitats. A veure quina persona no pot afegir-se a un manifest que diu tot açò de l'escola. Un manifest que parla d'ensenyament", sentencia Moreno.