El Tribunal de Comptes ha decidit activar el nomenament d'un instructor perquè practiqui diligències i procedeixi a l'obertura d'una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014 i, si escau, reclamar l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i diversos dels seus exconsellers els diners que es van gastar en aquella consulta, que podrien superar els cinc milions d'euros.

En concret, el departament segon de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, la seva titular és l'exministra de Justícia del govern de José María Aznar, Margarita Mariscal de Gante, ha dictat aquest dimecres sengles actuacions sobre aquest procediment, als quals ha tingut accés Europa Press.

En un d'ells, el Tribunal de Comptes desestima el recurs de revisió interposat per la Generalitat contra les decisions adoptades fins aleshores per l'òrgan fiscalitzador i en l'altre ordena que es doni trasllat de les seves actuacions a la Secció d'Enjudiciament perquè aquesta proposi a la Comissió de Govern del tribunal el nomenament d'un delegat instructor procedeixi a investigar.

La decisió del Tribunal de Comptes d'activar la investigació sobre els diners públics utilitzat per a l'organització d'aquella consulta sobiranista de 2014 arriba quan només queden dos mesos i mig per a l'1 d'octubre, la data programada per la Generalitat per a l'organització del referèndum.

En concret, en el recurs que ara ha desestimat el Tribunal, la Generalitat sol·licitava l'arxiu de les diligències i que no es permetés la personació en el procediment de l'Advocacia de l'Estat, que havia sol·licitat entrar davant la possibilitat que en la consulta del 9-N s'haguessin pogut "veure afectats fons públics de caràcter estatal".

L'Advocacia de l'Estat, la personació de la qual ratifica ara el Tribunal, ha sol·licitat que es nomeni un instructor, igual que la Fiscalia, partidària de l'obertura de la investigació contra Mas, l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau "per determinar les seves responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d'euros en les votacions del 9N" de 2014.

És a dir, tots dos donen suport a la denúncia que ha donat origen a aquest procediment que va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l'Associació d'Advocats Catalans per considerar que, tot i que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional a l'organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l'ús irregular de diners públics.

Els denunciants individualizaban un seguit de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d'euros: construcció d'una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d'ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d'informació (307.962,71 euros).

Les associacions van acusar Mas i als seus exconsellers de "destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades ".

I més anuncis de persecució per via penal

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per la seva banda, ha afirmat que la Fiscalia perseguirà penalment la compra d'urnes per al referèndum català, tant si es fa públicament com si no, perquè segons ell, també constituiria un delicte de malversació.

Maza ha fet aquesta advertència en declaracions a Efe després que el Govern català decidís ahir posposar la compra de les urnes i evités concretar com es durà a terme.

També ha advertit que caldria estudiar si els voluntaris que participin en l'organització de la consulta estaran incorrent en delicte o no.

Un Estat "de no dret"

L'ex-president Mas, que ja va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel seu paper en el 9N, ha denunciat que l'actuació del Tribunal de Comptes "no és presentable des del punt de vista d'un Estat de dret" .

"La gent que vam fer el 9N ja hem estat jutjats per la via penal i se'ns ha condemnat, però no se'ns va condemnar pel delicte de malversació de fons públics. Ara ens volen tornar a jutjar per alguna cosa que ja ha estat jutjada? això demostra que Espanya és un Estat de no dret", ha protestat.

Mas ha acusat el Tribunal de Comptes de voler erigir-se en una "justícia paral·lela" i ha insistit que "una cosa que ja ha estat jutjada no es pot tornar a jutjar una altra vegada".

Sobre els 5 milions d'euros que podria haver de pagar si fos condemnat, ha afirmat que "ningú està preparat" per fer front a una quantia d'aquesta magnitud: "Jo no tinc els diners suficients per respondre davant els 5 milions d'euros que poden arribar-se a demanar ".

Segons Mas, el que pretén l'Estat és "ficar la por al cos de la gent" perquè "es faci enrere" en el seu suport a un referèndum.

"Gasolina al foc"

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha denunciat avui el "greu abús de l'Estat" que representa la decisió del Tribunal de Comptes de continuar amb el judici comptable a l'expresident català Artur Mas i 3 exconsellers responsables de la consulta del 9N de 2014.

Puigdemont s'ha fet ressò de la notícia a xarxes socials i ha escrit: "Les garanties del Tribunal de Comptes han de convèncer els que callen davant aquest greu abús de l'Estat. Greu i vergonyós".

"Caldrien 10 transicions (sense els seus 23-F) per poder tenir alguna esperança en la regeneració d'un sistema corcat. I no, no passarà", ha afegit.

I el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, després de conèixer la decisió del Tribunal de Comptes i les declaracions de Maza,ha acusat el Govern de ficar "gasolina al foc", però també ha afirmat que la reivindicació del referèndum és un "tsunami democràtic" i que l'aigua "no es pot frenar".

En un col·loqui a Barcelona al costat del exlehendakari Juan José Ibarretxe, 
Turull ha afirmat que aquest pas del Tribunal de Comptes, juntament amb l'avís del fiscal general de l'Estat, "anima molt més a seguir endavant" amb el referèndum.

El exlehendakari Juan José Ibarretxe ha afirmat que "Espanya no té un problema amb Catalunya, sinó amb la democràcia", i ha cridat a que el referèndum de l'1 d'octubre sigui una "festa". L'ex-lehendakari ha posat en qüestió a més a qui acusa la Generalitat d'actuar unilateralment, ignorant que el govern espanyol es nega a seure a negociar. "Hi ha algú que pugui pactar un referèndum amb una cadira buida?", s'ha pregunta Ibarretxe.

El PDeCAT, per la seva banda, ha demanat la compareixença al Congrés dels Diputats del president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, perquè expliqui la seva "acció arbitrària" contra l'expresident català Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per la consulta del 9N.