Público
Público

El Trofeu Pedal Antifeixista, un oasi enmig de la Guerra

Una cinquantena de ciclistes van participar l’abril de 1937 en un esdeveniment esportiu que tenia l’objectiu de commemorar les gestes republicanes i estendre els valors antifeixistes. 80 anys després, aquest divendres se'n rememora la primera etapa.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Imatge del Pedal Antifeixista. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

14 d’abril de 1937, mesos després de l’esclat de la Guerra Civil i sis anys després de la proclamació de la Segona República. En aquella data s’organitza un trofeu ciclista, el Trofeu Pedal Antifeixista, cita hereva de la prova Jaca-Lleida, en el qual 50 ciclistes recorreran el territori català amb l’objectiu de commemorar la proclama republicana i d’aquesta manera reforçar el compromís amb els valors de la República al mateix temps que es traslladava el testimoni dels soldats que estaven al front a la rereguarda de la societat catalana. L’acte tenia com a punt d’inici el Front d’Aragó, el poble de Peraltilla a la comarca del Somontano (Osca) i amb cinc etapes passava per les localitats de Lleida, Tarragona, Manresa, Girona i Barcelona.

El context de la Guerra Civil no va suposar una trava per la celebració de la prova sinó tot el contrari
. Manel López, professor d’història de la Universitat de Lleida (UDL), explica que la situació a l’abril de 1937 al territori català era “força tranquil·la” i que per aquest motiu l’acte “s’ha de concebre com una acció més de l’esforç de rereguarda de cara a la guerra”. La mobilització ciutadana de la societat catalana “és tan important com el conflicte militar de fronts”, afegeix López i apunta en aquest sentit que la societat catalana favorable a la causa republicana tenia un entramat social molt important al darrere que des de l’administració vetllava tant per “la reorientació de l’economia cap a una economia de guerra industrial fins a les diverses activitats de tipus cultural, social i esportiu”.

Per aquest motiu, i tenint en compte que el Trofeu Pedal Antifeixista era “una peça més per guanyar la guerra”, segons López, l’esdeveniment destinava tots els seus beneficis a Socors Roig Internacional i comptava amb la participació del periòdic El Diluvio, que serviria d’altaveu ideològic, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, el mateix Socors Roig Internacional i el Comitè pro esport popular que recollia una sèrie d’entitats obreres de cultura d’ateneu organitzades per desenvolupar activitats esportives per la transformació integral de l’individu i com un instrument de transformació social que havien participat en la preparació de l’Olimpíada Popular de 1936.

L’Esport Popular

Des de finals del segle XIX, el sector esportiu català estava immers en un context impregnat per uns aires de canvi que es consoliden l’any 1933 amb el concepte Esport Popular. L’historiador Carles Santacana argumenta que es tracta d’una “nova conjuntura marcada per la radicalització política, que es produïa tant a Catalunya com a la resta del territori de la República espanyola i a tot Europa, amb l’ascens de Hitler al poder com una amenaça ben present”. És per això que entre els esforços de guerra republicans s’opta per convocar actes d’aquest tipus involucrant a un gran nombre de gent d’arreu de les comarques catalanes. “Els promotors de l’esport popular posaven l’accent en la necessitat d’una democratització esportiva, que consistia fonamentalment a garantir l’accés de tots els sectors socials a la pràctica de l’esport”, explica Santacana.

Això no obstant, cal posar èmfasi en el fet que “durant la guerra el ciclisme deixa de ser normal, ja que la majoria de ciclistes estaven al front combatent i no hi havia material perquè havia estat confiscat o bé es destinava a usos militars”, tal com explica el periodista Rafael Vallbona. De fet, el ciclista Mariano Cañardo quan esclata la Guerra Civil es troba corrent el Tour de França i tot i les seves conviccions republicanes no pot tornar a l’estat espanyol per adherir-se a la causa.

Una altra instància de la competició disputada fa 80 anys. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

En el cas del Pedal Antifeixista les condicions van ser especials i una part dels participants no es trobaven al front i la resta es van poder demanar uns dies de permís per poder disputar les cinc etapes de la prova. El professor Manel López recorda que en el moment en què se celebra la competició l’Exèrcit Popular de la República ja està del tot establert i que l’única zona catalana afectada de manera directa pel conflicte armat és el Front d’Aragó.

Un esdeveniment de propaganda republicana

El govern català necessitava mobilitzar la major part de la societat possible per tal de poder fer una demostració de força ideològica a través de la vinculació de l’esforç de guerra del front amb el gruix de gent que es trobava a la rereguarda. Per fer-ho possible es va comptar amb la participació d’El Diluvio que va permetre que el missatge arribés al gran públic tenint en compte que el ciclisme en aquell moment era considerat un esport de masses juntament amb el futbol i amb la boxa. A més, com subratlla Vallbona, el Trofeu també era útil per “tenir entretinguda la població i que s’oblidés dels desastres de la guerra o que tenia la panxa buida” en un moment en el qual hi havia la ferma convicció que la guerra es guanyaria.

El Pedal Antifeixista simbolitzava “un potent missatge polític i ideològic” i en aquest sentit la participació d’El Diluvio va ser decisiva. Era un fet totalment habitual en l’època que les curses ciclistes fossin organitzades per un diari amb un abast important. El Tour de França, per exemple, comptava amb la participació de Le Matin, el Giro amb La Gazzeta dello Sport i la Volta Catalunya amb el Mundo Deportivo. El diari que va organitzar el trofeu durant la guerra va ser El Diluvio després que s’hagués compromès amb els valors de la Segona República i durant el període de la Guerra Civil hagués radicalitzat la seva línia editorial. Deia de la primera etapa de la prova: “La llegada a Lérida fue magnífica y constituyó un digno final de etapa de esta primera carrera Frente de Aragón Barcelona”.

Un record 80 anys després

Aquest divendres 14 d’abril es commemoren 80 anys del primer tram de la prova ciclista i 28 participants recorreran el traçat des de la localitat de Peraltilla fins a Lleida recordant la cursa que va tenir lloc durant la Guerra Civil. El grup de ciclistes de Ponent Nervi de la Llibertat, organitzadors de l’acte, expliquen que tenien com a objectiu recórrer les cinc etapes però finalment només faran la primera perquè “era inassumible organitzativament”.