La Costa Daurada representa un punt culte pels turistes a nivell global. La destinació turística va tancar la temporada del 2016 amb un registre total de 16.619.126 pernoctacions, segons dades de l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic Turisme i Oci de Catalunya (PCT). Turistes de l’estat espanyol, de França, del Regne Unit i d’altres punts d’Europa recorren els indrets de la Costa Daurada durant tot l’any amb la intenció de poder-hi trobar un espai d’oci. Tot i això, el fenomen turístic, que cada cop va més a l’alça, genera diversitat d’opinions entre els actors del propi sector i alhora la situació demana un gran debat a escala global per poder regularitzar el turisme establint un mateix marc per tothom.

La marca Costa Daurada, segons Xavier Roig, president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, es troba en un moment dolç i amb bones perspectives gràcies a unes inversions continues per part dels sectors econòmics. En la mateixa direcció, Antonio Paolo Russo, professor de Turisme de la Universitat Rovira i Virgili, diu que “cada vegada que hi ha hagut un període de crisi turística la Costa Daurada ha sabut diversificar el seu producte” fent un reclam des de l’àmbit de la competitivitat.

Així doncs, l’equilibri entre la competitivitat i la qualitat del producte ha acabat fent de la Costa Daurada una de les millors zones en quan a la reversió dels èxits del sector cap a la societat. Tot plegat, ha portat a la marca a formar part dels programes de diversos operadors nacionals internacional que guanyar la categoria de destinació madura. A més, el territori es troba dins de l’àrea d’influència turística de la ciutat de Barcelona que representa un punt positiu.

Precisament, però, tenir present el model de Barcelona ha fet que tot i passar per un moment bo en l’actualitat, la zona reclami un debat ampli sobre el turisme a la zona que continua estant sobre la taula. Jaume Salvat, professor del departament de geografia de la URV, comenta que “tots els actors econòmics demanen unes normes clares i uns elements de joc senzills”.

El sector diferencia un primer sector de la Costa Daurada, corresponent a la línia litoral, de la Costa Daurada d’interior on el turisme rural pren més importància. El fet que hi hagi dos models, el primer més familiar i massificat, i un segon amb unes dimensions més petites i una oferta més feta a mida genera distància respecte a les opcions en el territori. Tot i que les direccions que prenen “en cap cas xoquen”, “la gent de l’interior se sent molt poc identificada amb el turisme de sol i platja i que hi hagi una marca que es diu Costa Daurada ho fa més difícil”, explica Salvat.

L’interior, la Ventafocs del turisme

El turisme de l’interior resulta fonamental per entendre la Costa Daurada com a estructura complexa, ajuda a completar l’oferta i proporciona diversitat. El Priorat sobresurt d’entre la resta de comarques però no es pot entendre tampoc sense les altres. Russo assenyala que “no es pot concebre el Priorat com a destí independent, sinó que s’ha de tenir en compte també la costa, l’interior i la costa de Tarragona”.

L’aposta del Priorat és “un exemple de coordinació i participació per protegir els valors naturals, repercutir en les condicions de vida de la població local i millorar la comunicació amb l’exterior”, constata Salvat. Tot i que al 2016 la comarca va perdre població, els teòrics esperen que l’afluència de turistes contribueixi a poder recuperar valors, ja que “seria injust deixar de banda les zones que estan fent esforços per posicionar-se”.

Paisatge del Priorat.

Una de les iniciatives del Priorat per seguir treballant en aquesta direcció ha estat la sol·licitud de la Carta Europea del Turisme Sostenible (CETS). Aquest document que atorga la Federació EUROPARC, organització que reuneix Espais Naturals Protegits de 38 països europeus, implica l’adhesió a la CETS de Parcs Naturals i la seva àrea d’influència després de certificar que hi ha un compromís per aplicar els principis del turisme sostenible.

Coincidint amb la celebració a nivell mundial de l’any del turisme sostenible i en el marc de la candidatura Prioritat que té com a objectiu que la comarca sigui inscrita com a paisatge cultural a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, el territori ha iniciat un seguit de fòrums de debat i processos participatius amb el compris de dur a terme un seguit d’accions. Roser Vernet, presidenta de l’associació Prioritat, assegura que conceben la carta com “un mecanisme per treballar amb el coneixement i pel reconeixement dels valors d’aquest espai”. Subratlla Vernet que és “un sistema de gestió que s’ha de construir a partir dels valors que hem identificat i que volem que siguin reconeguts perquè continuïn existint el model agrari i el turístic”.

El turisme és “l’activitat estrella” de la regió i la CETS ha de servir de tallafocs. Montserrat Solà, tècnica del Parc Natural de Montsant, coordina la Carta Europea del Turisme Sostenible de la comarca, conclou que “la carta s’avança a que la regulació administrativa no es faci de qualsevol manera fent seure a la mateixa taula la població, el sector públic i el privat”. La voluntat és la de poder decidir “abans que la demanda condicioni l’oferta” impulsant també fruit de la sinergia entre actors locals la resta de comarques de la segona línia de la Costa Daurada com ara la Conca de Barberà i també la Ribera d’Ebre.

SalouFest i BCNWorld, la cara fosca del model

El Complex Recreatiu Turístic (CRT), antic BCNWorld i el SalouFest representen una altra opció completament oposada pel territori. Les propostes es poden incloure en el model d’oci més massiu però des de l’acadèmia es reitera que no tenen res a veure. L’esdeveniment del SalouFest, que ja no se celebra, agrupava joves universitaris del Regne Unit i Irlanda i es caracteritzava per un ambient desfermat de festa que va convertir-se en un espectacle mediàtic a causa de les destrosses que duien a terme els participants als municipis on s’allotjaven o en els espais on feien activitats. Per altra banda, el CRT, projecte que encara segueix vigent, preveu construir un complex de casinos, centres de convencions i outlets entre els termes municipals de Vila-seca i Salou.

Port Aventura, una de les grans atraccions turístiques de la zona.

L’obra ha suscitat una confrontació a diversos nivells i rebuig de múltiples col·lectius però el Parlament i la Generalitat es mantenen ferms amb la proposta. Mentre que el president de l’associació hotelera sosté que projectes com aquest “poden copsar l’atenció de públics tan diversos com el familiar el juvenil i el sènior”, Rossi assegura en canvi que “no existirà mai, ja que només ha servit a La Caixa per requalificar terrenys".

El professor afegeix que “haver-se d’ocupar de temes com BCNWorld i els Jocs del Mediterrani ha estancat la capacitat de dinamització cap a l’interior”. Russo adverteix que hi ha el perill que la capacitat que ha tingut històricament la Costa Daurada vagi cap a la direcció equivocada “perquè no s’està parlant el que s’havia de parlar”.

El Port de Tarragona pot ser un dels temes que poden portar la demarcació cap a la zona de perill. La presidència del port opta per l’arribada de més d’una quarantena de grans creuers que portaran portaran més de 40.000 passatgers que aportaran dos milions d’euros a la zona. Això no obstant generarà un impacte en el medi molt important. Salvat explica que “el turisme de per si és una activitat poc sostenible perquè tot el que reclama desplaçament i representa una despesa energètica important”. Proposa la solució d’allargar l’estada dels visitants a fi de reduir la petjada ecològica.

El valor del territori

La preservació del medi ambient i de la societat és una tasca central pels actors implicats de cara al futur. De la mateixa manera, perquè creixi el turisme com a disciplina “cal involucrar tot el territori”, diu Russo. Una de les fortaleses de la zona és la innovació i si l’oferta evoluciona bé serà perquè “hi ha una capacitat de reorientació, de reestructuració i de protegir la qualitat de l’entorn que afectarà positivament l’interior”. L’interior necessita massa crítica i per això sempre dependrà de la costa, però una bona evolució del model suposaria una forta interdependència entre els diferents punts. Per fer-ho possible existeix “una infraestructura completa de port, aeroport i carreteres”, diu Salvat però considera que encara hi ha terreny de millora.

“Els turistes viatjaran a llocs on valgui la pena viatjar i per això cal tenir respecte amb els valors naturals i socials per no convertir els territoris en una massa homogènia on l’única opció que hi haurà per competir serà el preu”, diu Salvat. “Protegir valors naturals obliga a regular valors turístics”. Els consensos seran necessaris pel futur d’un territori que es sustenta en el turisme i que el necessita per avançar.