Público
Público

La unió del tramvia, paralitzada

Esquerra critica el model de gestió proposat per Ada Colau i es nega a donar suport a l'acord polític per "manca de garanties" que no s'enriqueixin els operadors privats. Barcelona en Comú no veuen possible avançar el projecte sense una ratificació prèvia al ple. La paralització de l'acord podria congelar la unió del tramvia en aquesta legislatura.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El tramvia de Barcelona.

L’acord polític necessari per unir les dues línies de Tramvia a Barcelona està mort abans d’arribar al ple municipal. El govern de la ciutat necessita els vots d’Esquerra Republicana, que es nega a donar suport a la iniciativa al considerar que no existeixen garanties que els operaris privats no es lucrin a costa d’una infraestructura costejada amb diners públics.

Ada Colau reprèn el ple que va suspendre el ple del passat 23 de març, quan es va conèixer l’empresonament de Turull, Romeva, Forcadell, Bassa i Rull i l’exili de Marta Rovira. Aquestes dues setmanes extres de negociacions, però, no han permès conciliar posicions, quelcom necessari per tirar endavant un dels punts programàtics més importants per Barcelona en Comú.

El tramvia, en mans privades?

El conflicte principal recau en la gestió de les dues línies existents: Trambaix i Trambesós. Ara per ara, el conveni de gestió del servei no finalitza fins a l’any 2032 amb el grup d’empreses Tram, format per Globalvia, Alstom, Moventia, Detren, Comsa, Transdev i una representació pública reduïda de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Barcelona en Comú i ERC comparteixen un objectiu: desitgen una gestió pública de la totalitat de la línia.

El govern d'Ada Colau es va comprometre a materialitzar la unió entre els dos tramvies de la ciutat durant aquesta legislatura, però els socialistes van condicionar el vot a limitar el projecte: començar per construir la connexió de Glòries a Verdaguer per posposar el debat de la remodelació sencera de la Diagonal, projecte que genera més polèmica. Barcelona en Comú va cedir per aconseguir els suports necessaris. Els comuns proposen que aquesta extensió del tram des de la plaça de Glòries sigui de titularitat pública, a diferència de les línies existents.

Per la seva banda, els republicans demanen al govern una fórmula per assegurar que la construcció d’aquest nou tram -en aquesta ocasió, finançat amb diners públics- no reporti beneficis pel conglomerat privat que gestiona la resta de la línia. Per Esquerra, això vol dir acotar primer els termes d’un conveni d’obligat compliment entre l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i Tram, on s’estableixin els mecanismes que assegurin que la major rendibilitat de la línia després de l’extensió fins a Verdaguer no engreixin els ingressos de les empreses privades, sinó que vagin directament als fons públics.

En aquesta direcció, el Govern municipal porta al ple un protocol de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’ATM per ratificar-lo i pressionar perquè aquesta institució negociï amb Tram en la línia d’excloure dels beneficis econòmics als operadors privats. Fonts de l’Ajuntament asseguren que el consistori no pot negociar amb l’empresa directament, ja que és ATM qui fa la concessió, i aquesta institució demana primer un acord polític per després demanar un estudi informatiu i anar a les negociacions. Per tant, sense la ratificació del protocol al ple de Barcelona, que no és d’obligat compliment, seria impossible tancar un conveni definitiu que garanteixi les demandes d’Esquerra.

Però per Esquerra, el protocol no dóna prou garanties perquè Tram no s’enriqueixi amb l’extensió de la línia. En un comunicat firmat pels grups republicans dels nou municipis per on passa el tramvia, manifesten que “una inversió d’aquesta magnitud realitzada amb recursos públics ha de revertir directament en el sistema de transport públic i no ha de generar beneficis addicionals a un operador privat”. Per als republicans, la votació “d’un protocol d’intencions” no ofereix “cap garantia”. Fonts d’ERC asseguren que Barcelona en Comú no ha volgut modificar cap punt del protocol per apropar posicions i es mostren molt escèptics amb el model de gestió proposat pels comuns.

Les mesures de pressió de Colau, com ara la pujada a un comboi amb alcaldes i regidors metropolitans per exhibir “l’enorme consens” que genera el tramvia, o la proposta in extremis d’arribar a un acord polític amb Esquerra fora del ple, no han sorgit efecte. Aquest grup municipal, fins i tot, ha fet campanya política entre els veïns amb octavetes porta per porta, on s’explica l’impacte en la mobilitat que tindria la unió del tramvia entre la plaça de les Glòries i Francesc Macià: "reducció de 15 minuts de transport entre aquests dos punts", "un increment dels beneficis d’uns 64M d’euros derivats de l’augment d’usuaris" i "una reducció de les emissions contaminants".

La proposta de protocol de col·laboració entre l’Ajuntament i l’ATM que es votarà en aquest ple proposa un augment de la participació pública de la connexió del tramvia a través de la presència de TMB a l’empresa TRAM. També posen sobre la taula un ajust de la tarifa tècnica –diners que s’aporten a Tram per cada viatger transportat– per compensar la inversió pública de l’extensió de la línia de Glòries fins a Verdaguer, així com garantir que les millores de rendibilitat recaiguin en el sector públic, tot i que no es concreten de manera extensa.

Si aquest protocol no és ratificat en el ple municipal, com segurament passarà, el projecte d’unió del tramvia podria quedar paralitzat; la proximitat de les eleccions municipals de 2019 escurcen el marge de moviments polítics arriscats i el Govern no el vol tirar endavant sense un consens ampli.

Multiconsulta en marxa

El ple municipal d’aquest dimarts 10 d’abril també prendrà rellevància per la votació de les preguntes de la multiconsulta que vol celebrar el govern de Colau. Una de les qüestions d’aquest procés participatiu que ha aixecat més polseguera és la que fa referència a la remunicipalització de l’aigua, un dels projectes polítics insígnia de Barcelona en Comú. La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències contra l’Ajuntament per un delicte de revelació de secrets després que l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica denunciés el consistori. Segons el denunciant, el consistori no tindria competències per preguntar a la ciutadania sobre aquesta matèria i no podria facilitar les dades del cens a l’empresa adjudicatària.

L’empresa que gestiona el servei de l’aigua des de fa 150 anys, Agbar, també va interposar un recurs d’alçada mesos enrere, així com també ho va fer la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES), que té com a vicepresident Alberto Martínez Lacambra, alhora director general d’Agbar. La multiconsulta també vol incloure altres qüestions polèmiques com ara canvis en la nomenclatura del carrer, la construcció d’hotels o el model urbanístic del 22@.