Un simple conflicte laboral corre el risc d'acabar a les Nacions Unides, amb una possible condemna Espanya per violar drets fonamentals. Aquí és on apunten els vigilants del Grup Eulen de l'aeroport del Prat en el cas que el govern central els imposi un arbitratge forçós.

El laude arbitral forçós és una mesura excepcional que preveu una llei de 1977 -prèvia a l'aprovació de la Constitució- per quan en una vaga es vulnerin els serveis essencials, i aquests no es poden exercir per la ciutadania.

És tan excepcional que només s'ha aplicat en casos com ara en la vaga de transport de viatgers de Madrid de l'any 2002 -on no es van complir els serveis mínims- o amb motiu de la vaga de pilots d'Iberia de 2012, intensificada després de 40 jornades de vaga.

En el cas dels vigilants de l'aeroport de Barcelona, ​​el 14 d'agost va ser el seu primer dia de vaga indefinida, en la qual tot apunta que s'han respectat els serveis mínims decretats pel govern amb guàrdies civils desplaçats a l'aeroport i que van fer les tasques dels vigilants, com la inspecció d'equipatges, revisió dels bitllets o control dels arcs de seguretat.

La delegació del govern va fixar en un 90% aquests serveis mínims, "i, tot i l'abús, els treballadors ho estan complint rigorosament", destaca Leopoldo García Quinteiro, advocat dels vaguistes.

Si el govern optés per aprovar un laude arbitral obligatori, "seria una autèntica alcaldada. Com pot imposar si els treballadors exerceixen una vaga legal, compleixen els serveis mínims i els serveis essencials no estan en risc? ", es pregunta. Aquest lletrat argumenta que en les tres setmanes prèvies de conflicte, els treballadors s'han limitat a complir horari, el que ha posat en evidència la manca d'empleats, i altres vigilants han estat de baixa sense que hagin estat objecte de recurs. "Hi ha hagut cues, hi ha hagut malestar però desordres públics, cap", conclou.

La vaga només se suspèn en l'estat d'alarma

A Espanya només es poden substituir treballadors en vaga per mitjà de la declaració de l'estat d'alarma a Espanya, que realitza el Parlament. Així es va fer al desembre de l'any 2010, amb la vaga il·legal dels controladors aeris.

I si llavors van ser els controladors aeris militars els que van reemplaçar als vaguistes, ara el govern ha optat per no sol·licitar la declaració de l'estat d'alarma però ha manat al Prat a la Guàrdia Civil, que és també un cos militar, per fer les tasques dels vigilants en vaga legal.

L'estratègia dels vigilants jurats passa per acudir al procediment d'urgència previst quan l'Administració viola drets fonamentals. En aquest cas, el dret de vaga reconegut a la Constitució.

Comitè de Llibertat Sindical de l'ONU

Seria un recurs contenciós que acabaria al Tribunal Constitucional. Una vegada esgotats els tribunals espanyols, els vigilants planegen denunciar Espanya davant el Comitè de Llibertat Sindical de l'ONU. Una altra de les alternatives que estudien és acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.

L'Executiu basarà la seva mesura en l'article 10 de la Llei de vaga, aprovada per les Corts franquistes al març de 1977. Aquest article preveu que el govern, "a proposta del Ministeri de Treball, tenint en compte la durada o les conseqüències de la vaga , les posicions de les parts i el perjudici greu de l'economia nacional, pot acordar la represa de l'activitat laboral en el termini que determini, per un període màxim de dos mesos o, de manera definitiva, mitjançant l'establiment d'un arbitratge obligatori " .

Tots els experts consideren que l'arbitratge forçós és una mesura excepcional. I discrepen si es pot aprovar amb un sol dels requisits que exigeix ​​la norma o si el conflicte ha de complir totes les condicions (la durada o les conseqüències de la vaga, les posicions de les parts i el perjudici greu de l'economia nacional). L'enviament de la Guàrdia Civil als arcs de seguretat del Prat es basa en aquesta llei de 1977, que preveu adoptar mesures per a garantir el funcionament dels serveis públics.

Ara bé, hi ha una norma posterior que exigeix ​​que tota prohibició del dret de vaga ha de ser aprovada pel Congrés. És la llei 4/1981 sobre els estats d'alarma, excepció i de setge que estableix que l'autoritat governativa pot prohibir les vagues "quan l'autorització del Congrés" comprengui la suspensió dels articles 28.2 i 37.2 de la Constitució. [Tots dos reconeixen el dret de vaga i preveu que una llei regularà la garantia dels serveis essencials].

Denuncien pressions

En el primer dia de vaga, la plantilla d'Eulen ha portat a Inspecció de Treball suposades "pressions" de la Guàrdia Civil cap als treballadors que estan cobrint els serveis mínims en els filtres de seguretat de l'Aeroport de Barcelona-el Prat.

Així ho han detallat fonts del comitè de vaga, que ha assegurat que un grup de treballadors han posat en coneixement de la Conselleria de Treball aquestes suposades pressions en el primer dia de vaga indefinida en el qual la Guàrdia Civil està també en els filtres de seguretat.

Augment de 250 euros

La protesta dels treballadors d'Eulen té el seu origen en la manca de personal que perceben en l'àrea de control de seguretat del Prat en els nous contractes, que consideren precaris, ja que no arriben als 900 euros mensuals segons els sindicats. Només poden augmentar els seus ingressos a força de llargues jornades d'hores extra (a raó de vuit euros l'hora) i demanen una pujada de 250 euros en 15 pagues.

L'any 2012 treballaven al Prat a les funcions de filtre dels passatgers -els arcs de seguretat- un total de 500 vigilants, en el 2017 són 350 treballadors, quan el volum de viatgers ha crescut en un 30%.

La Guàrdia Civil va deixar de realitzar aquestes tasques de seguretat en l'any 2010. El Grup Eulen va prendre l'any passat la subcontracta d'aquests vigilants jurats en oferir a AENA una rebaixa del 2% respecte a l'empresa que exercia aquestes funcions, Prosegur.

AENA va ser privatitzada en el 49% del seu capital en l'any 2015. Aquesta empresa va adjudicar el contracte a Eulen a 2016, tot i que el nombre de viatgers a Barcelona havia crescut un 12% en només aquest any. Les dues empreses han rebutjat que fos temerària l'oferta amb la qual Eulen va guanyar el concurs per al control de seguretat de l'aeroport.