Déu, pàtria i família, "sense complexos". Aquests principis vertebren la ultradreta al llarg del continent europeu, però els llaços dels moviments que el representen van molt més enllà d'aquests països. Exemples com el de Bolsonaro al Brasil deixen més que clara l'existència de forces polítiques ultraconservadores a l'Amèrica Llatina, però el que no és tan rellevant són els moviments d'aquestes per compartir experiències, conjurar estratègies i reforçar discursos amb els partits europeus, i viceversa.

Vox té aliats a l'altre costat de l'oceà. Ja els tenia a Europa, quan Santiago Abascal va visitar a la líder del Front Nacional, Marini Le Pen, a la ciutat de Perpinyà. "Constatem les coincidències amb el Front Nacional en tres punts clau: defensa de la sobirania nacional, la protecció de la identitat cristiana d'Europa i la reacció davant la dictadura de la correcció política", van afirmar des del partit ultradretà, mentre el seu president proclamava que el viatge a França li havia fet pensar en el "mundialisme salvatge que tracta d'imposar societats multiculturals".

La ultradreta espanyola també visita els seus aliats a l'Amèrica Llatina. La setmana passada va estar a Xile i, encara que aquesta vegada Abascal no es va desplaçar, Vox va enviar a alguns dels seus representants per comprovar la bona sintonia amb Acció Republicana, formació política ultraconservadora que, cada dia, esgarrapa punts progressivament a les enquestes (encara que les presidencials xilenes no se celebraran, en principi, fins a l'any 2022).

Segons va avançar el diari El Mercurio, representants de Vox i d'Acció Republicana es van reunir a Santiago de Xile fa una setmana per "establir aliances per al futur". A la trobada no va estar present Abascal, però sí el líder del partit xilè, José Antonio Kast. En representació de la formació espanyola va acudir Javier García, membre del Consell Polític de Vox, òrgan fonamentalment consultiu que orienta, estudia i proposa al Comitè Executiu Nacional sobre aquelles matèries d'especial interès a cada cas.

Després de la reunió, Kast va mostrar la seva satisfacció i va lloar el discurs de la ultradreta espanyola, que va assegurar compartir. "No només a Xile, sinó a tot el món, les persones estan buscant alternatives que representin el sentit comú i rebutgen l'avenç de l'esquerra radical. Vox representa el canvi a Espanya i compartim diverses de les propostes que ells tenen i defensen. Per a nosaltres és fonamental analitzar les experiències estrangeres i veure de quina manera podem aplicar això a Xile", va manifestar.

Aquests principis compartits no són uns altres que els ja anunciats. Els eixos que vertebren l'estratègia d'Acció Republicana fan ressonar de nou la consigna de "Déu, pàtria i família". El partit de Kast s'autodefineix com "un moviment que creu en Déu, en la societat i que promou la família. L'Estat ha de garantir i respectar l'autonomia de les societats intermèdies i, especialment, protegir i promoure la família, el nucli fonamental de la societat".

Pàtria i ordre sense complexes

Igual que Vox, el partit xilè situa a la família en l'eix de l'organització d'una societat, com l'àmbit, si no exclusiu, superior, on es desenvolupen totes les pautes i conductes que concerneixen les relacions socials en tots els seus àmbits (des dels usos i costums fins a la sexualitat). A Espanya Vox defensa la "institució de la família" des de la perspectiva del respecte a la "llibertat" dels pares a educar als seus fills en uns valors i, com a conseqüència, a aïllar-los de la resta.

L'atac de la líder de Vox a Madrid, Rocío Monasterio, als tallers LGTBI dels col·legis madrilenys és bona prova d'això: "A Madrid es va aprovar una llei que permet que els tallers de LGTBI, de transsexuals, vagin a l'escola dels nostres nens i que amb vuit anys li diguin a les nostres filles que provin de ser nois, i als nostres nens que provin de ser noies. Quin respecte és aquest als valors dels pares madrilenys? Per què no poden respectar que hem triat un col·legi per uns valors?", va afirmar.

És recurrent a Acció republicana la defensa de la pàtria, "des de l'orgull de la seva història, de les seves tradicions i dels seus valors", que es barreja en els seus principis identitaris amb conceptes com a "nació civilitzada", "ordre", "responsabilitat" i "institucionalitat". Però si alguna cosa comparteix amb Vox (i també amb altres formacions ultradretanes europees) és la denúncia del que anomenen "la dictadura de la correcció política", que tracten de combatre, segons asseguren, amb un discurs "sense complexos".

Si per a Abascal els partits conservadors a Espanya són la "derechita covarda", Kast arremet a Xile contra la "dreta light", encarnada en Juan Sebastián Piñera, president del país andí.

"Si Pinochet estigués viu, votaria per mi"

Però els principis pels quals es defineix el partit no són l'única qüestió que suscita polèmica a Xile. Els postulats que defensa Acció Republicana es barregen en l'imaginari amb una certa ambigüitat sobre Pinochet que es decanta a favor del dictador amb les declaracions dels seus dirigents. En una entrevista radiofònica a ADN, Kast va defensar que no era "admirador" del dictador, però sí de les "coses bones" de la dictadura. "Jo no sóc un admirador del general Pinochet, jo sóc una persona que defensa el govern militar i les bones coses que van fer i faig una distinció amb les coses dolentes".

En una altra entrevista en la ràdio, el líder de la formació xilena va assegurar que si el dictador estigués viu, votaria per ell i va defensar la "qualitat" dels 17 anys de dictadura a Xile davant del govern de Piñera (a la legislatura 2010-2014): "Si Pinochet estigués viu, votaria per mi. Crec que Pinochet va fer un salt qualitatiu perquè algú com Sebastián Piñera pogués desenvolupar un programa, separant el tema dels drets humans, el govern de Pinochet per al desenvolupament del país va ser millor que el de Sebastián Piñera".

A les xarxes xilenes es va fer viral un vídeo de Kast a la seva joventut defensant el "Sí" a la dictadura al referèndum que va enderrocar a Pinochet. "En la meva qualitat d'estudiant universitari i convençut que l'obra del govern va en directe benefici de tots nosaltres, els joves. La responsabilitat del nostre país recau en nosaltres, els joves", va assegurar.