La pregunta que plana sobre la ciutat de Manresa és si PSC, ERC i ICV sumaran prou vots per reeditar el tripartit amb més trajectòria de tot Catalunya o si aquesta vegada CiU aconseguirà una alcaldia que se li resisteix des de fa 16 anys. La resposta no és fàcil. L'àmplia victòria d'Artur Mas en les eleccions autonòmiques podria augurar un canvi, però CiU té com a principal rival un tripartit que acumula una experiència de quatre mandats. Prevaldrà la veterania o el desgast?

La capital del Bages ha alternat històricament alcaldes socialistes i convergents, que sempre han lluitat frec a frec per guanyar la batalla. Però alguna cosa està canviant. Al carrer es respira un ambient d'insatisfacció pels equipaments i les infraestructures que no arriben, per una gestió econòmica que ha creat molta crispació i per la manca de feina. L'evidència del malestar es reflecteix en el nombre de llistes que concorreran a les municipals. En són deu. Mai no n'havien estat tantes. I n'hi ha de tots colors. Al costat dels partits amb representació (PSC, ERC, ICV, CiU, PP, CUP i PxC), entren en escena dos grups independents "sense obediència política" i amb la ciutat com a "principal prioritat", i Solidaritat Catalana per la Independència, que tot i ser la cinquena força més votada en les autonòmiques, té un esdevenir poc clar en l'àmbit local. El vot podria estar més repartit que mai.

L'Ajuntament de Manresa té el rècord de ser un dels més endeutats del país

Al cor de Catalunya i amb un fort anhel d'esdevenir capital de vegueria, Manresa és actualment una ciutat mitjana, de 76.000 habitants, que ha vist incrementada la seva població de 10.000 persones en la darrera dècada per l'arribada d'immigrants, sobretot del nord d'Àfrica.

El creixement de població, però, ha estat inversament proporcional als llocs de feina. El tancament de la seu de Pirelli a la ciutat el 2009 va acabar de donar l'estocada definitiva a una ciutat que continua estant mancada de vies de comunicació prou competitives per connectar les mercaderies amb Barcelona i amb el món.

Però no tot són llasts. Un dels vessants més positius del municipi és la cultura. Amb una curta vida de quatre anys, el Teatre Kursaal s'ha erigit com a màxim exponent de dinamització cultural a la comarca, amb una programació més que envejable en l'àmbit de país. El mandat també ha servit per enllestir l'esperada primera fase d'ampliació de l'Hospital de Sant Joan de Déu i per encarrilar la segona, que amb el finançament ja aprovat, ara caldrà vetllar perquè en el proper mandat no es vegi afectada per les retallades del Govern de la Generalitat.

El tancament de la seu de Pirelli el 2009 va suposar una forta estocada per a la ciutat

Un consistori tocat

L'Ajuntament manresà ha viscut una legislatura convulsa des del punt de vista econòmic. Té el trist rècord de ser un dels ajuntaments més endeutats del país, cosa que l'ha obligat a prendre mesures impopulars que han tocat les butxaques dels treballadors municipals, que s'han alçat en peu de guerra, protagonitzant manifestacions contínues i perseguint literalment l'alcalde en tots els actes per recordar-li el seu rebuig a cops de xiulets i botzines.

Als problemes econòmics s'hi han d'afegir els de gestió i previsió. El principal projecte del tripartit, la renovació de la façana sud de la ciutat, tot just comença a prendre forma ara i obres mastodòntiques com ara la remodelació de la plaça de la Reforma han irritat com mai la ciutadania. La plaça, que està situada als peus de la basílica de la Seu un dels exemples més representatius del gòtic català i símbol de Manresa, es va començar a remodelar l'agost del 2005 i havia d'haver quedat enllestida en 18 mesos. Avui, encara està inacabada.

Entre les preocupacions dels veïns destaca l'atur i la manca d'equipaments i infraestructures

L'obra ha estat extensament criticada pel seu progressiu encariment, que ha esquitxat també la zona blava, vinculada per contracte al projecte, i pel seu disseny de grans volums de formigó. La pífia més gran: col·locar un mur que tapava part de la façana de la Seu i que posteriorment va haver de ser enderrocat.

Reactivació de l'economia

Amb aquest panorama, l'alcalde socialista, Josep Camprubí, de 56 anys, repeteix com a cap de llista amb el desig d'obtenir prou vots per governar en solitari, tot i que no tanca la porta ni a la reedició del tripartit ni a una possible sociovergència. En una ciutat on la principal preocupació és l'atur, Camprubí basa el programa en la reactivació econòmica, l'atenció a les persones i en la millora de la connexió ferroviària amb Barcelona. Però aquest cop el PSC no ho tindrà tan fàcil.

CiU ha après dels errors del passat i deu mesos abans de les eleccions va presentar Valentí Junyent com a alcaldable. Una decisió no exempta de polèmica, ja que amb el fitxatge de Junyent es deixava en un clar segon pla Alexis Serra, que és qui va agafar el relleu de Josep Vives i qui ha exercit una oposició incansable en cada ple. Junyent, gestor esportiu de 52 anys, és l'aspirant més ben situat per girar la truita. El candidat convergent és partidari de donar més "transparència" a l'atorgament d'ajuts municipals i es proposa com a reptes "recuperar l'autoestima" de la ciutat, fomentar el sentiment de pertinença a la comunitat i facilitar la promoció de les iniciatives privades.

La clau dels socis de govern

Els dos socis de govern, ICV i ERC, canvien el seu cap de llista. Xavier Rubio, actual regidor, agafa el relleu de Núria Sensat al capdavant dels ecosocialistes disposat a reeditar el tripartit i a vetllar perquè les retallades no afectin la sanitat ni l'educació pública. ERC ha apostat pel reconegut metge cirurgià Pere Culell, que s'ha compromès a crear la figura del tutor d'empresa per ajudar els emprenedors.

Els tres partits minoritaris que són a l'oposició tornen a confiar en les persones que han estat al capdavant de les respectives formacions durant el mandat. Xavier Javaloyes (PP) assegura que si governa prohibirà el burca i farà una auditoria a l'Ajuntament. Adam Majó (CUP) insisteix en la millora del servei de rodalies de Renfe. I Albert Pericas (PxC) espera millorar el regidor aconseguit el 2007.

A Manresa, cada papereta compta molt, i més tenint en compte que la CUP i PxC van aconseguir un regidor cada un amb poc més de 1.500 vots i que el PP en va treure dos amb 1.830. Pel que fa l'alcaldia, de ben segur que se la disputaran el convergent Valentí Junyent i el socialista Josep Camprubí.