Dimecres al migdia, a tocar de la Casa Batlló. Un home s'amaga a la cantonada del carrer d'Aragó. Els turistes el miren estranyat. De cop, el jove surt corrent i baixa mig ajupit pel lateral del passeig de Gràcia. S'atura just a l'altura de la Casa Ametller i es llança sobre un top manta. Sorprès, el venedor d'origen africà intenta recollir el paquet, amb una quinzena de bosses de mà i sortir corrents. Però el jove és més ràpid i aconsegueix agafar abans el material. Aquest cop, el gat enganxa el ratolí.

Els passejants no perden detall del que passa. "Estan rodant una pel·lícula?", pregunta en anglès un turista. Res més lluny de la realitat. L'home resulta ser un agent de paisà de la Guàrdia Urbana, la policia encarregada de combatre la venda ambulant.

Els manters es col·loquen prop d'una boca de metro per si han de fugir

Normalment, quan un manter detecta la presència d'un policia, recull el paquet i surt corrents. Abans, si els agents li prenien la mercaderia també fugien. Però, d'un temps ençà, els venedors intenten recuperar el material per poder fer front als deutes que tenen amb els distribuïdors. És el que passa aquest cop. El manter es gira i es dirigeix cap a l'agent. Primer, li demana que li torni la bossa, després li intenta prendre. Uns policies que acaben d'arribar ajuden el seu company i l'home, finalment, fuig.

Només a l'Eixample cada dia 16 agents de paisà es dediquen a combatre la venda ambulant. Treballen per torns i en grups de quatre, "per evitar riscos", diu Gustau, el cap del dispositiu. Segons els agents, cada vegada hi ha venedors més violents i solen anar en grups de 15 o 20. "La nostra feina és dissuadir-los, evitar que s'instal·lin al carrer per vendre", afegeix l'agent.

Només a l'Eixample, 16 agents de paisà combaten la venda ambulant cada dia

Alguns venedors, en canvi, es queixen del tracte massa contundent que reben de la policia. Fa uns dies Públic va ser testimoni de com dos agents acompanyaven quatre venedors fins al metro de Drassanes circulant per sobre de les voreres a una gran velocitat.

Agents i venedors juguen cada dia al gat i a la rata. Els uns i els altres es coneixen. "Saben quina cara tenim", diu Gustau. Durant hores els policies caminen amunt i avall del passeig de Gràcia sense veure cap top manta i de cop detectar un grup. Llavors comencen les corredisses. Segons la Guàrdia Urbana, els manters estan ben organitzats. El seu horari oscil·la entre les deu del matí i les deu de la nit. Però és cap al migdia quan comencen a aparèixer a les zones més turístiques de la ciutat.

"La majoria no tenen papers i viuen fora de Barcelona, a ciutats com ara Terrassa o Granollers. Quasi tots són senegalesos o subsaharians. El top manta és l'única manera que tenen per sobreviure", relata Mamadou Diagné, un dels portaveus del col·lectiu La Patera Urbana.

La majoria dels venedors són subsaharians i estan en situació il·legal

En Tarik fa més d'un any que és a Barcelona i fa uns vuit mesos que munta la parada a terra. "No he trobat cap altra feina. Fa tres anys que sóc a Espanya. Abans vaig fer de temporer. Com a molt em trec 500 o 600 euros", explica el jove. En Tarik és un afortunat. N'hi ha que no guanyen ni la meitat.

Els venedors porten les mercaderies lligades a un llençol. D'aquesta manera poden recollir de pressa quan els avisen de la presència dels agents. Els grups solen anar amb un parell de vigilants que recorren el carrer on s'instal·len i informen els companys de la presència de la Guàrdia Urbana.

Els manters acostumen a col·locar-se en zones d'afluència de turistes, com ara la Casa Batlló, i a prop d'una boca de metro per si han de fugir. Sempre que poden, els agents intenten agafar els venedors per sorpresa. Però no sempre és així.

Quan es troben, comencen les corredisses. Abans o després, els venedors enfilen cap al metro. "Normalment no baixem darrere seu. Si ho fem, salten a la via per anar cap a la següent estació, amb el risc que siguin atropellats", assegura el cap del dispositiu policial. D