Público
Público

El jutge renuncia a fer desallotjar l'Edifici 15-O

El magistrat arxiva el cas perquè no hi veu cap indici penal

BRAIS BENÍTEZ

Petita victòria pel moviment 15-M i les famílies desnonades instal·lades a l'Edifici 15-O, convertit ja en un símbol de la lluita contra els desnonaments després que els indignats l'ocupessin en acabar la manifestació del 15 d'octubre passat a Barcelona. El jutge que instruïa la denúncia presentada per l'entitat Cajamar, propietària de gairebé la totalitat de l'edifici ocupat, va resoldre ahir que no ha constatat "cap atac penalment rellevant", a causa de "la total indefinició sobre el destí actual o immediat" que l'entitat financera pensava donar al bloc de pisos. Per això, va descartar el desallotjament de l'edifici i va instar Cajamar a acudir a la via civil per reclamar els seus drets.

D'aquesta manera, els imputats han vist retirades les acusacions d'usurpació que pesaven sobre ells i han rebut un baló d'oxigen que els permetrà continuar residint amb les seves famílies a l'Edifici 15-O, situat al carrer Almagro, al districte de Nou Barris. La decisió judicial contradiu la petició de la Fiscalia, que divendres passat va demanar que les famílies que ocupen l'edifici fossin desnonades per la força si no abandonaven el bloc en un mes.

L'acte destaca la "indefinició" sobre el destí que Cajamar volia donar a l'edifici

L'acte del jutge instructor, Miguel Ángel Tabarés, recalca la indefinició que pesa sobre l'edifici, que va ser adquirit per Cajamar per rescabalar-se del deute contret pel promotor el que equivaldria a una dació en pagament, sense que haguessin finalitzat les obres de construcció, que havien quedat aturades. A aquesta indeterminació s'hi suma, segons Tabarés, el fet que el mateix director territorial de Cajamar a Catalunya i les Balears "no ha ofert una versió clara sobre les seves intencions immediates respecte dels pisos objecte d'actes", en la seva declaració de divendres passat a la Ciutat de la Justícia.

El jutge instructor va prendre declaració divendres tant a les persones imputades entre les quals hi havia dos membres de les associacions que treballen a l'edifici com a la propietat de l'immoble, i va poder constatar "uns fets particularment innovadors, dels quals no és fàcil trobar antecedents històrics". Així ho va recollir el magistrat en la interlocutòria, en què afirmava estar davant d'un cas "innovador", amb un "escenari" diferent al que fins ara s'ha donat en altres ocupacions.

L'entitat propietària només pot recórrer ara a la via civil per fer fora els ocupants

"És coneguda l'heterogeneïtat d'aquest moviment, encara que podria existir acord en atribuir-li un caràcter reivindicatiu relacionat amb l'atur juvenil, les dificultats d'accés a l'habitatge, l'especulació urbanística i les alternatives autogestionàries", recalca el magistrat. Per aquest motiu, constata Tabarés, i donada la complexitat d'identificar els autors que van dur a terme l'ocupació les famílies imputades van arribar a l'edifici amb posterioritat, el jutge admet que el procés penal resultava "més barat i més ràpid en la recuperació de la propietat". Aquesta havia estat, en efecte, l'estratègia per la qual havia optat Cajamar, que ara haurà d'acudir a la via civil, més lenta i costosa econòmicament.

La resolució del jutge instructor tanca una setmana marcada per les identificacions que van dur a terme els Mossos sobre els habitants de l'Edifici 15-O. Algunes de les famílies allotjades a l'immoble van denunciar males maneres en les actuacions policials, i fins i tot es van queixar de "l'assetjament" que estaven duent a terme les forces d'ordre públic. Aquella ronda d'identificacions va comportar finalment la imputació de cinc persones que hi resideixen amb les seves famílies, entre elles Ahmed C., que feia mesos que vivia al carrer amb la dona i els fills, i Andrea V., que resideix a l'immoble en companyia dels seus dos fills menors.

Respecte als dos membres de les associacions veïnals que col·laboren en l'edifici, i que també van ser identificats pels Mossos, el jutge resol que només van entrar de manera "ocasional" a l'edifici, així que els seus actes només podrien haver constituït delicte si l'immoble fos l'habitatge del propietari.

Más noticias de Política y Sociedad