Llegendes de bruixes i bandolers

No en va la burgesia catalana de principis del segle XX va fer de Viladrau el seu destí d'estiueig. L'alcalde de Viladrau del 1931 al 1933, el doctor Antoni Ariet, va promocionar el turisme al municipi basant-se en l'aire fresc que s'hi respirava i la puresa de les aigües que corrien per l'entorn. Gairebé cent anys després es pot recórrer als mateixos elements que aleshores per recomanar una estada al Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco el 1978 i Parc Natural el 1987.

Montseny, monte signi en llatí, significa "muntanya del senyal". Els romans van batejar així aquest massís del cor de Catalunya perquè els servia per orientar-se quan s'acostaven a la Península per mar. El seu peculiar relleu el formen tres grans cims: el Matagalls, a 1.698 metres, les Agudes, a 1.703 metres, i el turó de l'Home, el més elevat, a 1.706 metres d'altura. Un conjunt de muntanyes que ha inspirat molts escriptors al llarg de la història, el llegat dels quals avui es troba escampat en nombroses inscripcions per tots els racons de la muntanya.

Viladrau, el municipi més important, continua triplicant la seva població a l'estiu

L'escriptor Josep Pla és només un exemple del tots els qui han sucumbit als encants d'aquest indret: "El Montseny (...) País desconegut, llunyà, remot, era l'alta muntanya situada ja molt al sud. Oferia un conjunt de belleses fascinadores".

Avui segueix fascinant a qui el coneix i a qui s'hi endinsa per primera vegada. Viladrau, el municipi més important del massís, continua triplicant la seva població a l'estiu, quan es trenca el silenci de les estacions més fredes. Situat a 800 metres d'altura, aquest és un bon punt de partida per recórrer el Montseny.

La mitologia de l'aigua i la bruixeria

Entre el 1618 i el 1622, 14 dones de Viladrau van ser condemnades per fetilleres

Les fonts són un dels tresors que guarda la muntanya. Escampades per tota la seva falda, envoltades de faigs, roures, pollancres i castanyers, moltes s'escolen cap a la riera Major. Els versos de poetes com ara Carles Riba, Josep Carner i Guerau de Liost es troben inscrits en nombroses d'aquestes deus. Però no només els poetes canten a la seva bellesa i les seves propietats.

Els habitants d'aquesta zona també enumeren les bondats de les aigües naturals que hi ha, recomanades per cuinar, per regar les plantes i fins i tot per a la gent que pateix del ronyó, gràcies a la falta de calç.

Són molts els qui van a buscar aigua en aquestes fonts per les virtuts de l'aigua que en brolla. Un recorregut per les més conegudes inclou la font de l'Oreneta, la del Ferro, la del Noi Gran i la de les Paitides, com es coneix les dones d'aigua al Montseny, uns éssers que són símbol de vida i que, segons la mitologia catalana, habiten en indrets d'aigua dolça i de gran bellesa com aquests. La joventut d'aquestes dones perdura els mil anys que poden arribar a viure.

Al Montseny l'aigua també pren forma de rieres i rierols amb bassals, salts d'aigua i estanyols. Un dels indrets més desconeguts és el pantà de Santa Fe, construït a principis del segle XX per proveir d'energia elèctrica aquesta vall. Perdut enmig dels boscos del seu entorn, al centre d'informació de Can Casades s'hi poden contemplar algunes de les sequoies més majestuoses de Catalunya. Més enllà del pantà també es pot visitar l'hotel de Santa Fe, un edifici amb aires de castell, fet construir el 1912 pel comte de la Vall de Canet, Ramon de Montaner, amb una ermita documentada el 1231.

Però aquestes contrades també són conegudes per llegendes sobre el mal. Entre els segles XIV i XVI les bruixes dones conegudes per fer potingues, van ser durament perseguides, al contrari que segles abans quan havien estat respectades. Aquí, a diferència de la resta d'Europa, no era la inquisició qui les perseguia, sinó el poder civil, que les sentenciava i, en lloc de cremar-les en fogueres, les penjaven a la forca o els tallaven el cap. Entre el 1618 i el 1622, 14 dones de Viladrau condemnades per fetilleres. La toponímia mostra l'arrelament de la bruixeria al Montseny, amb el Pla de la Bruixes, la torre de les Bruixes o Can Bruix.

El bandolerisme de Serrallonga

Un altre dels reclams turístics de la zona gira entorn del personatge de Joan Sala i Ferrer, el conegut bandoler Serrallonga. Durant l'agost se celebra l'Estiu Bandoler, un conjunt d'activitats basades en la figura d'aquest home: concerts, representacions teatrals, degustacions gastronòmiques i caminades.

Una de les més destacades per a tots els públics és l'itinerari que parteix del Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau i que recorre la vida i llegenda de Joan Sala i Ferrer a través dels mateixos boscos i camins que va trepitjar fins a arribar al Mas La Sala, un antic casal fortificat del segle XII on el 1594 va néixer el bandoler més popular.