Carles Martí (Barcelona, 1966) tallava el bacallà a l'Ajuntament. Filòsof de formació i home de partit des de ben jove, Martí era l'home fort per poder i per caràcter. Divendres, quan l'oposició va forçar una comissió extraordinària per demanar explicacions pels errors de la consulta, Martí es mostrava desafiant i reia davant les acusacions. La resta de regidors del govern estaven incòmodes i capcots. Potser ja intuïa el futur que li esperava. Aquell dia va abandonar la comissió molt abans de que acabés.

Martí fa deu anys que és a l'Ajuntament. Va començar a Sarrià-Sant Gervasi i després va passar a Ciutat Vella, una plaça que pot ensorrar-te o catapultar-te. Martí va ser hàbil i va créixer molt. Quan l'alcalde anterior, Joan Clos, va anunciar que plegava, ell ja estava molt ben posicionat i era un dels possibles successors.

Finalment, el càrrec va ser per a Hereu, més afable i amb una trajectòria paral·lela, però Martí va obtenir un valuós segon lloc a la llista. Guanyades les eleccions, va canviar Ciutat Vella per la primera tinència d'alcaldia. La seva força va augmentar quan el van nomenar primer secretari de la federació del PSC a Barcelona. Així, Martí aconseguia doble quota de poder: al partit i a l'Ajuntament.

Martí tenia una desena de càrrecs més a l'Ajuntament. El darrer li va arribar després de recuperar Ciutat Vella, en substitució d'Itziar González, que no va poder continuar en una plaça tan dura. Ell, de caràcter rude i temut i criticat pels seus rivals, sí.

L'error de la consulta ha estat, però, letal. Martí va veure amb bons ulls la petició d'ERC de decidir el futur de la Diagonal amb una consulta. La idea no tenia mala intenció, però era un gran repte. I no s'ha fet bé. Els únics que s'han mobilitzat són els que han volgut dir "no" al govern de la ciutat i castigar-lo.

Caldrà veure si l'avís es pot fins i tot positivitzar al PSC. Més val descobrir la realitat en una consulta per reformar un carrer que no pas en les eleccions més difícils per mantenir el seu bastió.

En tot cas, Martí s'aparta i es refugia al partit. Assumeix el fracàs però, de comú acord, ara és Hereu qui es queda sol davant del perill. Potser l'obligat pas enrere pot servir per fer-ne dos endavant. A més, un mal resultat a les autonòmiques podria dur el PSC a replantejar-se fins i tot el futur d'Hereu.

Arribat aquest punt, algunes veus socialistes apunten amb ironia que la millor manera de recuperar suport a Barcelona és "que CiU i PP governin una legislatura". Però el PSC lluitarà amb força per mantenir la capital.