Després que deu dels onze membres del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) hagin presentat la dimissió, la mesa del Parlament de Catalunya va acceptar ahir la renúncia al càrrec de tots ells, entre els quals hi ha Francesc Guardans, el fins ara president d'aquest organisme cultural que passa per hores baixes. Guardans i la resta de dimissionaris (Xavier Antich, Síliva Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella) han argumentat discrepàncies amb el Departament de Cultura de la Generalitat, i preocupació pel futur d'aquest organisme.

Un dia després de conèixer la notícia, el portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, es va mostrar sorprès pel fet que deu membres del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) hagin dimitit 'ara i de sobte'. Així ho va manifestar després de la reunió del Govern que es va fer ahir.

Francesc Homs va assegurar que en aquest procés no ha faltat diàleg

Homs va refusar aprofundir en aquest assumpte, i va recordar que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ja es va pronunciar sobre el tema el mateix dia que es va conèixer la plantada de la majoria dels membres del CoNCA. No obstant això, el portaveu del Govern de la Generalitat no va amagar la seva 'sorpresa' pel fet que la dimissió s'hagi produït 'moltes setmanes abans que es tanqui' el debat parlamentari sobre el Projecte de Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa, que afecta el CoNCA. Incidint en el fet que no hi ha hagut falta de diàleg en aquest procés (que implicarà una reforma substancial del CoNCA), Homs va afegir que 'ningú no sap del tot per què ara. Crida l'atenció que la dimissió es produeixi ara i de sobte. Els primers sorpresos som nosaltres'.

Part de la font del conflicte és aquesta Llei d'Agilitat i Reestructuració Administrativa, ja que té previst que el CoNCA perdi la competència d'adjudicar subvencions, i assumeixi un paper d'auditor cultural i redactor d'informes. En opinió dels dimissionaris, l'entrada en vigor de l'esmentada llei que vol aconseguir un sistema administratiu de finestreta única, implicarà 'una involució política i cultural que buida de contingut la institució i la converteix en un organisme irrellevant'.

La plataforma No retalleu la cultura, que agrupa 16 entitats que compten amb uns 7.000 associats, va qualificar les dimissions de resposta lògica al 'procés de desmantellament' que ha iniciat la Generalitat.

La plataforma No retalleu la cultura' culpa la conselleria de la crisi del CoNCA

En un comunicat, els professionals de diversos sectors creatius adscrits a l'esmentada plataforma culpen el Departament de Cultura de la crisi del CoNCA. Per aquest col·lectiu, la Generalitat està 'desmantellant el nou model de gestió independent i no partidista de la cultura' que ha de ser el CoNCA.

En aquest sentit, la plataforma exigeix la retirada dels articles del Projecte de Llei d'Agilitat que afecten el CoNCA i el manteniment de 'la seva principal competència executiva de convocatòria i resolució de les ajudes a les arts creatives, sense intervenció política ni dirigisme partidista i al marge de les contingències i avatars electorals'.

Així, doncs, qui concedeix i controla les subvencions és un dels punts més calents que aborda el polèmic projecte de llei. El 23 de novembre és la data prevista per tancar el debat de les esmenes. Serà aleshores quan el futur del CoNCA quedarà definit. Fins ara corresponia al president de la Generalitat elaborar la proposta de llista de membres del consell i presentar-la al Parlament. Va ser en el ple de la Cambra del 21 de gener del 2009 quan es va constituir el CoNCA. El primer president va ser Xavier Bru de Sala, que el setembre del 2009 va dimitir i Francesc Guardans el va rellevar.

En la seva compareixença davant la premsa dilluns a la tarda, Ferran Mascarell va assegurar que el CoNCA no desapareixerà, però tenint en compte que l'objectiu del conseller és 'estalviar i endreçar el departament' per fer-lo més operatiu, retallar un organisme el president del qual cobra 80.000 euros entra dins les possibilitats possibles.