El poeta visual dels avions i submarins

Els avions i submarins fa dècades que tracen els recorreguts de l'imaginari de Josep Maria Riera i Aragó (Barcelona, 1954), un artista de gran projecció internacional i un dels exponents de l'art conceptual que va participar en l'efervescència creativa dels anys vuitanta.

Per veure l'obra de Riera s'ha d'estar a l'aguait de les propostes de galeries privades, però aquest estiu els museus de Ceret i Cotlliure, dos municipis del Llenguadoc-Rosselló, presenten una acurada selecció dels seus treballs dels últims 30 anys, amb un encertat muntatge anomenat El somni del navegant.

Una peça de cinc metres d'alçada, Avió Ceret', dóna la benvinguda

La peça que dóna la benvinguda al visitant es diu Avió Ceret, una escultura de ferro pintada de blanc, de gairebé cinc metres d'alçada, que desprèn un aire de majestat romànica i presideix una sala on hi havia hagut l'antiga capella de les Carmelites del segle XV.

Interessat per ginys mecànics, aeris o aquàtics, Riera i Aragó produeix una iconografia lúdica i poètica, en la qual "es repeteixen reconeix l'artista submarins, avions, zepelins i vaixells", que es veuen transformats i poetitzats a les escultures.

Aquesta dèria de Riera i Aragó ja es pot veure en la sèrie de dibuixos de final del 1980, fets damunt papers antics que recreen una sèrie de màquines voladores. L'any 1985, Brossa va dedicar a Riera i Aragó la Sextina de la memòria ancestral, que arrenca amb una pregunta que dóna moltes pistes per veure l'aigua i les illes com els escenaris més recurrents en l'obra del barceloní, un creador que ha optat per traslladar l'estil informalista de la seva pintura a l'escultura per crear uns objectes personals i de materials humils.

Amb Journal' s'accedeix al procés de transformació cap al simbolisme

A Riera i Aragó li agrada jugar i generar obres que evoquin moviment, tal com ho aconsegueix amb La immersió (1998), una sèrie escultòrica formada per set submarins de bronze que reprodueixen la seqüència de la desaparició sota l'aigua d'aquests aparells.

Els submarins també són els protagonistes de l'escultura Submarins de les Balears (1997), integrada per set submergibles de gran riquesa cromàtica, o la introspectiva Mandala (1991), una mena d'homenatge a la reflexió.

L'escultura Menara (1987-1998) és una de les peces més magnètiques de la mostra de Ceret, i també s'inclou en les produccions més introspectives i espirituals d'aquest creador. La peça va sorgir després d'un viatge al Marroc i la va crear amb bronze, aigua i torba per evocar les construccions que recullen l'aigua que baixa de l'Atles. Una obra que desperta silencis, i és que després d'haver treballat escultures cinètiques, l'artista prefereix ara "buscar el silenci".

Després de treballar obres cinètiques, l'artista barceloní busca ara el silenci

Una altra de les instal·lacions més destacades és 111 avions, integrada per petites obres d'estudi, la majoria maquetes, que mostren la part més íntima del seu treball. Però on Riera i Aragó exposa l'origen del llenguatge que articula la seva obra és a Journal (1982), un diari, fins ara inèdit, on l'artista va fer una tira de dibuixos cada dia per explicar què li passava quan va decidir, després d'uns inicis figuratius, buscar un simbolisme conceptual propi . "És allò que promovia Miró, de poder seguir el llenguatge personal", apunta amb entusiasme humil.

Si els avions i els submarins són els protagonistes del muntatge de Ceret, el mar és el fil conductor de les peces que s'exhibeixen a Cotlliure. Les pintures Oceans, que evoquen la profunditat del mar; la sèrie dels Icebergs, on juga amb el que es veu i no es veu, i la instal·lació anomenada Illes, unes caixes de llum a les quals ha construït en bronze la morfologia d'unes illes imaginàries.

Després d'exhibir-se a Ceret i Cotlliure, El somni del navegant es podrà visitar al Museu Marítim de Le Havre. Lamentablement, cap museu espanyol s'ha interessat per exhibir el muntatge.