Hi ha moments en la història de la humanitat que els catalans hem estat a l'altura de les circumstàncies. Ara, davant la ignomínia de la Unió Europea, la nostra generació no serà menys. Tots pendents de Grècia, del referèndum de Papandreu i companyia, i mentrestant a Brussel·les un grup de dones i homes sense pietat han decidit canviar els fonaments de la PAC (política agrària comuna).

L'Europa luterana, per no dir calvinista, ha acordat perseguir fins a límits insospitats els soferts terratinents del sud espanyol. A partir d'ara el primer pilar de la PAC limitarà a 300 milions d'euros les ajudes als propietaris. Fins ara la insolidària Europa aportava recursos sense límit a aquest estrany concepte de solidaritat, reequilibri territorial i competitivitat.

'Els dèspotes de la UE han declarat la guerra als pobres terratinents del sud'

Durant anys i panys la pèrfida Europa del nord a l'hora de pagar ens hi podem incloure nos­altres no ha parat d'enviar milions d'euros cap al sud. L'objectiu era clar, crear les condicions de desenvolupament del sector primari, pilar 1, i de l'entorn rural, pilar 2, per aixecar i modernitzar una indústria agroalimentària per crear riquesa, emprenedoria i llocs de treball.

Quan tots contemplàvem atònits el drama grec, van els dèspotes de la UE i declaren la guerra als pobres terratinents de l'Espanya meridional. I què hem de fer? Doncs donar exemple al nord insolidari i ajudar la pobra duquessa d'Alba o el pobre Arias Cañete a arribar a final de mes. Proposo que els catalans aprofitem el Nadal per fer allò que tan bé definia Joan Capri en un dels seus grans monòlegs: meses petitòries.

Aprofitem, doncs, les festes nadalenques per compensar el criminal acte d'insolidaritat del bàrbar nord europeu. A la sortida de la missa del gall: mesa petitòria; a la festes de cap d'any de cada poble i llogaret: mesa petitòria, i a les cavalcades de Reis de tot Catalunya, carrosses recaptant diners per a la Cayetana Fitz-Stuart de marres. Fins i tot podríem fer una marató a TV3 o posar un Pare Noel o un patge a la porta de tots els grans magatzems durant les festes per recaptar més diners. Més, el Barça i l'Espanyol podrien dedicar la taquilla d'un amistós als terratinents del sud.

'Proposo que els catalans aprofitem el Nadal per muntar meses petitòries'

Això ens faria millors i ens redimiria de l'abominable crim d'aportar el 16% de la producció agrària i ramadera de l'Estat i rebre la brutal quantitat del 9% dels fons europeus destinats al sector primari, o sigui de la maleïda PAC. És a dir, aquest 9% que rebem, 330 milions d'euros respecte dels 1.045 milions que ens tocaria percebre pel que aportem. Però això són els catalans insolidaris de sempre, els que sempre es queixen i no saben veure la grandesa de la solidaritat. Els mateixos egoistes que ara demanen un concert econòmic és a dir, que Catalunya recapti tots els impostos i pagui després a l'Estat tot allò que se li deu pels serveis prestats i eliminar un dèficit fiscal que representa el 9% del nostre PIB són els que xalen amb la injustícia cap als terratinents del sud.

Per tot això, rebel·lem-nos contra els buròcrates de Brussel·les i cridem ben fort 'Solidaritat amb la duquessa d'Alba' i tots els que són víctimes de l'oprobi del nord! No hi ha dret que per culpa de gent trista que només pensa en els diners no pugui continuar la festa al cortijo de torn. Els catalans, que de solidaritat en sabem un munt, direm ben fort: 'Solidaritat amb la duquessa!'.