Què, qui guanyarà?". Les nou del matí. El Camp Nou obre les portes perquè els socis del Barça votin el president del club dels pròxims sis anys. Fa sol, i així continuarà fins que es tanquin les urnes a les nou del vespre, tot i que les previsions anunciaven pluges.

Quan els primers electors surten de l'estadi, una colla de joves, armats amb PDA, se'ls atansen per fer-los cinc preguntes. La primera: "A qui has votat?". Els tracten de tu, encara que el soci en qüestió els dobli o tripliqui l'edat. I els ensenyen un dossier amb les fotografies dels quatre candidats perquè ningú no es confongui.

La segona: "T'agradaria que Txiki Begiristain continués al capdavant de la secretaria tècnica blaugrana?". La majoria diu que sí. Unes hores més tard, és el basc qui vota. I no descarta continuar. "Depèn de qui guanyi i del seu programa", afirma. I se'n va al Mini, a veure el Barça Atlètic - Sant Andreu.

La tercera: "Et sembla bé que Cruyff sigui president d'honor del club?". Divisió d'opinions. La quarta: "Pagaries més de 40 milions d'euros per Cesc?" Unanimitat entre els socis: no. I l'última: "Si Joan Laporta es presentés als comicis, el votaries?". Diuen que no més del 62%. Aleshores, el soci contraataca: "Què maco, qui guanya?". "De moment, Rosell".

El Camp Nou és una festa el tòpic diu que la festa de la democràcia. Milers i milers de socis i acompanyants 150.00 segons l'organització s'apropen a votari a gaudir de les activitats lúdiquesque ha preparat el club, sobretot,per als més petits. Aviat l'es­p­lanada de l'estadi sembla Port Aventura: cues per tot arreu.

Hi ha tanta gent que, per evitar aglomeracions, els empleats del club decideixen esglaonar l'entrada dels socis al Museu Josep Lluís Núñez, on, després d'un estrany joc de mans, de la placa de l'entrada ha desaparegut el nom de l'expresident. A la tarda, després de votar, el constructor, aliè al tripijoc de la placa del museu, confessa que ha donat el seu suport a Rosell. I s'emociona. I la gent el crida: "President, president!". I, per variar, li cau alguna llàgrima.

Al matí, els quatre candidats també han votat entre crits de: "President, president!". Sandro, amb la família i una corrua de claca. Benedito, amb la dona i sa mare.

Ingla pregunta als periodistes: "Què, qui guanya?", i elabora una curiosa teoria: "Hi ha molta indecisió i jo als socis els dic que sóc com la Coca-cola, que la prens al bar quan no saps què demanar". I es fa fotos amb Godall, Soriano i Vicens. A Ferrer, en canvi, mentre vota li canten: "Laporta, president! Laporta, president!". Són els mateixos que han corejat el nom de l'actualdirigent blaugrana quan ha votat a quarts de deu, tot just després que ho fes Artur Mas, president de CiU.

Més tard, s'acosten plegats a l'estadi dos dels grans porters de la història del Barça, Salvador Sadurní i Antoni Ramallets. "És l'hora del relleu", pronostica el bello goleiro. També Migueli, el futbolista que més partits ha disputat amb la samarreta. I l'actor Sergi López, que dóna suport a Benedito.

Jordi Pujol es fa un foto amb Rosell. O potser és Rosell qui es fa la foto amb Pujol, que anima la gent a votar també al novembre. Acompanyat de Marta Ferrusola, l'expresident de la Generalitat de Catalunya també s'abraça a Jaume Ferrer, íntim amic del seu fill Josep.

El president del Parlament, Ernest Benach, aconsella al futur dirigent del Barça "que toqui de peus a terra i no deixi que li pugin els fums". I se'n va amb Joan Ridao, portaveu d'ERC al Congrés, escales amunt. Potser ensopeguen amb Pasqual Maragall o amb els expresidents del club Joan Gaspart i Agustí Montal.

Lluís Bassat, candidat a les eleccions del 2003, creu que la participació no ha estat prou bona. I, quan queden pocs minuts perquè es tanquin les urnes, arriba a l'estadi a votar Pep Guardiola. I la munió de gent que l'espera a la mesa 51 embogeix. I crida: "Guardiola, president! Guardiola, president!".

A les nou tocades, es fan públics els resultats de l'enquesta que ha encarregat TV3 a peu d'urna: Rosell arrasa. Però al box d'Ingla obren cava i canten el per molts anys. Sandro, abans de fer-se una dutxeta, rep la felicitació de Benedito i Ferrer, que, decebut, demostra que no enganyava ningú, que ahir encara creia que avui ell seria el successor de Laporta.