Público
Público

Carmen Balcells: "Sempre he estat asseguda a la fila 1"

Una llegenda. A punt de fer 80 anys, segueix administrant els secrets de la professió d'una manera que l'ha convertida gairebé en una llegenda

EMILI MANZANO

Vostè no pateixi i pregunti a totes dues: al personatge i a la persona', ens diu Carmen Balcells tot d'una que encetem conversa. Prop de fer els 80 anys, i després de més de mig segle de governar amb mà ferma una de les empreses culturals més influents de les lletres hispàniques, l'agent literària és conscient que sobre la seva persona, poc amant de mostrar-se públicament, se superposa tot un personatge. Els creadors d'aquest personatge duen noms com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Isabel Allende, Vázquez Montalbán, Camilo José Cela, Juan Marsé, Julio Cortázar o Jaime Gil de Biedma...

Entesos, preguntaré al personatge i a la persona; però qui em respondrà?

Sempre la segona. És cert que els meus autors m'han convertit en un personatge de ficció. Ho tinc assimilat, tot i que no m'identifico amb ell. El que no he permès mai és que la dimensió d'aquest personatge condicioni la meva vida quotidiana. No m'he obligat mai a estar a la seva altura. Encara que hi ha moments en què tot això ho distorsiona tot una mica.... Per exemple quan et donen un premi. A mi m'han donat unes quantes medalles per la meva feina, però són medalles per al personatge, no per a mi.

Idò, quines són les vertaderes medalles que ha rebut?

D'una banda, haver pogut tractar gent de tant talent i tanta intel·ligència com els autors que he representat. De l'altra, l'orgull de la feina feta amb rigor i responsabilitat. Les coses ben fetes fan que el cervell generi una hormona del plaer, una cosa que va més enllà de la simple satisfacció de l'ego. De vegades tu ets l'únic que sap que has fet les coses bé, i no et cal cap reconeixement extern, n'hi ha prou amb l'orgull de tu mateix.

Sí, això és millor que qualsevol elogi...

Segons qui et fa un elogi, ja te'n pots anar a dormir amb un parell d'aspirines...

De la seva carrera professional, de què n'està més orgullosa?

D'haver canviat les regles del joc entre els escriptors i els editors. Vaig fer eliminar els contractes vitalicis i altres tiranies editorials... Ara a les universitats de Harvard i Princeton s'explica el model de gestió que vaig introduir en aquest mercat de drets internacional als anys seixanta i setanta.

I què se li ha escapat? Què no ha fet, encara?

Ui, moltes coses... La fiscalitat dels autors, per exemple.

Quines qualitats ha de tenir algú que fa de mitjancer entre el món íntim i específic d'una obra literària i la gran maquinària industrial i mercantil per fer-ho bé?

Per fer-ho bé... És fàcil sempre que tinguis capacitat creativa per adaptar-te a les diferents situacions que et vas trobant en cada moment. El mercat del llibre és molt variable, els autors són molt diferents... Imaginació i creativitat, sí.

I seguretat en si mateixa?

Pot ser un enemic terrible!

A l'hora de negociar?

Si no tenir-la, almenys aparentar-la. Però en general és millor tenir una actitud vigilant i modesta respecte al que estàs afrontant que tenir una actitud superba...

I la capacitat per guardar secrets?

Sí, i en el meu cas molt espe­cialment. No em sentirà mai dir quants diners ha pagat un editor per un llibre; que ho digui ell si vol. Per mi la discreció és l'essència d'aquesta feina.

Què ha de tenir un autor perquè el vulgui representar?

Talent, sobretot.

Vostè el reconeix tot d'una?

He perdut la por a dir el que li diré ara: sí, de seguida. A vegades veig el talent per la senzillesa, per l'originalitat, per la veu pròpia... És difícil de definir, el talent, però per mi és fàcil de detectar.

I si aquest talent no dóna diners, la seva relació amb l'autor se'n ressent?

Jo he tingut tants casos, i tan tristos... Gairebé sempre que he fet gestos econòmics per donar suport al talent d'un autor i pal·liar la seva situació econòmica si aquesta era greu... gairebé mai m'ha sortit bé... M'he endut moltes decepcions.

Justament, part de la seva llegenda es basa en la seva generositat magnànima...

No sóc generosa, sóc despresa...

I l'amor a la lletra, d'on li ve?

Vostè ho ha dit: d'un nòvio. En Ramon Turull, que ja és mort, va ser el primer responsable de la meva educació lectora. Gràcies a ell vaig llegir autors com Faulkner... I Jaume Magre, professor de francès també d'aquella època. Tots dos em van ensenyar una cosa essencial: que s'ha d'anar amb molt de compte de no perdre el temps llegint tonteries.

Quins moments iniciàtics recorda de la seva entrada en aquest món professional?

N'hi diré dos. El primer, el dia que Joaquim Sabrià, que sabia que buscava feina, em va dir: 'En tinc una per a tu: agent literària'. 'I això què és?', vaig respondre. Aleshores m'ho va explicar fent quatre números. No em podia arribar a creure que rebria una part de cada llibre que es vengués d'un autor meu... I a sobre tindria llibres gratis! I l'altre, quan el poeta Jaume Ferran em va dur al Boliche, on vaig conèixer d'una tacada Mario Lacruz, Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, que jugaven a bitlles... Me'ls va presentar com una amiga del poble i cap em va fer gaire cas; em vaig asseure a prendre un vermut i encara ara tinc gravat aquell moment a la meva memòria com un moment històric en la meva vida. Aquells personatges serien el meu futur...

Tenia bona entrada amb la gent?

Sí, perquè era tímida. Tenia por de fer el ridícul, enmig d'aquella gent tan brillant... Patia per no semblar ximple... El dia que vaig conèixer Federico Correa gairebé em moro... Però ja era allà, asseguda com sempre a la fila 1.

Quina opinió li mereix la gestió d'entitats com la SGAE?

Posa-hi: 'No ho sap, no contesta'.

Això primer no s'ho creurà ningú... I si hi posem: 'Ho sap, però no contesta'?

Sí, molt millor. Quedarà clar el que en penso, no?

No té la percepció que els estudis de mercat han desplaçat els criteris de valor literari a l'hora de configurar un catàleg editorial? És a dir, que els homes de lletres han perdut pistonada davant dels homes de xifres...

Sí, això podria ser... El món editorial ha conegut una progressió geomètrica extraordinària, s'ha millorat molt en la dimensió de moviment econòmic...

Però els criteris i valors literaris no n'han sortit perjudicats una mica?

No una mica, moltíssim... Què ens salva, finalment? Doncs ara mateix el que ha donat una mica d'esperança al sector ha estat que un autor suec desconegut [Stieg Larsson] hagi escrit un llibre que ha fet la volta al món d'una manera inesperada, i això ha creat un dubte... Si no es produeixen aquests dubtes, som en mans de les piconadores del màrqueting. Aquest fenomen ha demostrat una vegada més que el màrqueting no pot dirigir aquest negoci...

Fa poc se l'ha sentit dir, alarmada: 'Estem envoltats de gerents!'

Sí, són aquestes frases terrorífiques que dic amb una gran espontaneïtat... Després hi reflexiono i veig que he aconseguit sintetitzar un sentiment general... Els gerents han reemplaçat la gent d'idees, la gent creativa, al capdavant dels negocis que tenen a veure amb les humanitats, la literatura, l'art...

I fins i tot en la política?

Sobretot en la política.

El poder polític arribarà mai a comprendre que la literatura representa un gran capital social?

A Catalunya estem perduts. La segona força cultural al món és la llengua castellana, amb una immensa literatura que s'edita en bona part aquí, amb un grapat d'autors catalans que s'expressen artísticament en castellà, i això no es vol admetre com un capital cultural català, sinó que es considera una molèstia, una cosa que fa nosa.

I el mercat editorial en català, on vostè també té clients, com ho veu?

És un mercat que té de tot: escriptors, editors i uns quants milions de lectors potencials. El problema és que només hi ha uns quants milers de compradors.

Hi ha qui pensa que vostè no només té un gran poder en el món editorial internacional sinó que és un vertader poder... L'ha sentit mai, aquest poder?

Tant de bo! El faria servir de seguida!

I si ara se li aparegués una criatura sobrenatural i li volgués atorgar un superpoder, què li demanaria? Res de sobrenatural?

Per exemple la capacitat de llegir el pensament

Quin considera que és el gran luxe de l'existència?

El lliure albir. La llibertat de pensament.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias