Corea del Sud, Hong Kong, el Vietnam, Laos, Cambodja, Tailàndia, Birmània, Malàisia, Bangla Desh, l'Índia, el Pakistan i, finalment, la Xina. Lluís Algué va agafar la motxilla i se'n va anar a conèixer Àsia. Ara acaba d'arribar a Catalunya després de 15 mesos de viatge. 'L'experiència ha estat genial! És un continent que em fascina i que coneixem poc. En comparació amb altres llocs del món, és molt fàcil de moure-s'hi si ets un viatger independent', explica amb entusiasme.

Té un bon domini de l'anglès i aquests mesos portava sempre a sobre una guia Lonely Planet i un ordinador portàtil, per connectar-se a internet quan ho necessitava. Anava tot sol, però poques vegades va sentir la solitud. 'Si fins i tot a Birmània, quan agafava l'autobús a les vuit del matí, em deien què havia fet el Barça! Quan es llevaven ja sabien de qui eren els gols!'

El Lluís va evitar els avions i es va moure per carretera

El Lluís ha passat les festes de Nadal amb la família i aprofita aquests dies de parèntesi viatger per arreglar el visat. Tot i estar a casa continua amb un peu a fora. Té més plans: vol tornar a Àsia per fer de professor de castellà a Chengdu, una ciutat de deu milions d'habitants al centre de la Xina.

'Vaig marxar sense ni saber per quant de temps. Pensava que potser un any, però no ho tenia clar. El que no havia ni imaginat era que hi acabaria treballant. Però a Chengdu vaig conèixer un noi que deixava la seva plaça de professor de castellà a la universitat. I vaig pensar... i per què no? També és veritat que a la Xina és fàcil trobar feina... si surts a buscar-la', assegura amb confiança.

A la universitat li han promès un sou d'uns 5.000 iuans al mes (aproximadament uns 575 euros), allotjament i un vol a l'any per visitar la família. Treballarà 14 hores a la setmana. 'Està bé. Amb això pots passar de sobres. Encara que, si vols fer diners, és millor anar al Japó i a Corea'. Durant el viatge ja va fer un temps de professor d'anglès en una escola primària xinesa. 'Tenia 60 alumnes. Era molt difícil avançar. Suposo que un professor de veritat hauria plegat. Si jo continuava era per un cert esperit d'aventura'.

'Trobaré a faltar la família, però valoro les ganes de descobrir coses'

El Lluís s'ha enamorat del continent, sobretot del Pakistan. 'És un país preciós, però després de l'11-S molts turistes hi han deixat d'anar. Els meus amics també patien perquè pensaven que no era gaire segur. De fet, s'ha d'evitar la zona fronterera amb l'Afganistan, però més enllà d'això no hi ha cap problema. Bé, vaig anar a la nit sufí que es fa els dijous a Lahore, i dues setmanes abans hi havia hagut un atemptat. Veus armes i molta seguretat als edificis oficials. Però més que un atemptat, és molt més fàcil que tinguis un accident a la carretera'.

El Lluís és atrevit i caut a la vegada. 'Mai aniria a una manifestació política o algun barri que no m'haguessin recomanat. Però si t'informes i hi vas amb responsabilitat, ja està. A Mèxic segur que hi ha més morts cada dia i no hi ha aquest alarmisme. Ara, tampoc no viatjaria a l'Afganistan, ni a Somàlia ni al Iemen'.

Del seu periple també el va captivar Laos: 'Hi vaig notar un ritme calmat i tranquil. El turisme és controlat i sostenible. És un país pobre però molt hospitalari'; i també Birmània: 'És dur, com Bangla Desh. Veus l'explotació infantil sense filtres, costa moure-s'hi, el context polític és complicat... Però la gent té moltes ganes de compartir el que passa. No és com a la Xina, que fa veure que és feliç'.

Malgrat els quilòmetres que va recórrer, va anar a poc a poc. Va evitar els avions al màxim, i va agafar només quatre vols quan no tenia alternativa. S'ha mogut sobretot per carretera, fins i tot fent autoestop. 'És fantàstic si no et fa res esperar-te set hores en un mateix lloc. A vegades anava a una gasolinera i així trobava un conductor més fàcilment. O demanava com arribar a un lloc amb transport públic encara que ja sabia que no hi havia combinació. És la manera que algú es decideixi a portar-te!'.

I ara que ha arribat, ¿no té la temptació de quedar-se a casa ni que sigui un temps? 'Sé que quan marxi trobaré a faltar el que tinc, la família i els amics. Però valoro molt les ganes de descobrir coses noves, de començar de zero. Segur que marxar ha tingut contrapartides. Però l'experiència és tan bèstia, i la il·lusió és tan gran, que no me n'he ni adonat. Ahir vaig anar a la llibreria Altaïr i ja estava muntant-me la pel·lícula una altra vegada. I pensava... però si acabes de tornar!'.