Público
Público

Arqueòlegs troben restes de la colònia romana de Barcelona

Un mur del segle I apareix sota la basílica dels Sants Just i Pastor

PÚBLIC

Un equip d'arqueòlegs ha trobat sota la basílica gòtica dels Sants Just i Pastor de Barcelona restes d'un mur del segle I l'època en la qual es va fundar l'antiga colònia romana de Barcino, altres elements del segle IV que evidencien l'existència d'un temple antic i una immensa ossera amb restes de ciutadans del 1714.

La basílica dels Sants Just i Pastor ha estat objecte durant l'any 2011 d'una investigació arqueològica programada amb l'objectiu d'estudiar el passat romà de la colònia Barcino. Durant les intervencions s'han trobat restes de diferents períodes. Les més antigues daten de l'època de l'alt Imperi romà i es tracta d'un mur d'una gran amplada situat a la capella del Santíssim. La seva ubicació, molt propera al fòrum romà, i la seva envergadura fan pensar en una edificació destinada a l'ús públic civil en lloc de formar part de l'actual basílica.

També s'ha descobert una ossera del 1714, de víctimes del setge de la ciutat

Davant de la nau del recinte actual s'hi han trobat un seguit d'estructures que presenten un problema pel que fa a la datació, ja que s'han conservat molt afectades per les estructures de les tombes del segle XVIII i molta part ha quedat modificada.

Dins dels dos vasos funeraris, s'han localitzat tres estructures diferents. Un mur de factura romana sense més precisió, una columna de granit d'uns 80 centímetres de diàmetre i similar alçada, i una fonamentació. Per les dades obtingudes, sembla que formaria part d'una estructura anterior a la basílica gòtica.

Aquestes troballes converteixen la basílica dels Sants Just i Pastor en la segona església més antiga de Barcelona, després de la catedral, amb culte cristià des del segle IV. A més, s'han trobat diferents estructures associades amb l'època de construcció de la basílica actual.

L'equip identifica estris com ara rosaris, una agulla d'or per als cabells i medalles

Entre els materials trobats pels arqueòlegs hi figuren fragments de vasos i estris de l'època romana tardoantiga, com ara una agulla d'os per als cabells de les matrones. Restes de rosaris, medalles i elements decoratius de taüts trobats als vasos funeraris de la basílica són altres de les descobertes, així com ceràmica blava catalana d'època més contemporània.

Els treballs arqueològics, dirigits per l'arqueòloga Josefa Huertas, han posat al descobert una gran ossera, d'1,20 metres de profunditat, on es van amuntegar les restes mortals de molts ciutadans que van morir el 1714, possiblement durant el setge de la ciutat.

En la presentació d'ahir, el regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, va confessar que no hi ha un termini fixat per acabar la recerca que 'ha de ser compatible amb els usos habituals de la parròquia'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias