Arrenca l'eix diagonal

La connexió entre la Catalunya central i la costa ja és una realitat. A partir d'ara, viatjar de les comarques interiors cap a les poblacions de platja és molt més ràpid i segur. Avui entra en funcionament l'últim tram de l'eix diagonal, una nova via que uneix el Bages, l'Anoia, el Garraf i el Penedès i que permetrà crear dinàmiques pròpies entre aquests territoris per al foment del comerç i el desenvolupament econòmic en general, així com enfortir les relacions socials i culturals. Aquesta és una reivindicació històrica dels municipis de la zona, que en les últimes dues dècades s'han unit per demanar un nou model viari que potenciés les sinergies entre comarques. Algunes veus adverteixen, però, que no és suficient, que ara cal adaptar les ciutats i millorar la seva mobilitat interna perquè avui en dia no estan preparades per treure el màxim rendiment a aquesta nova infraestructura.

L'eix diagonal connecta Vilanova i la Geltrú amb Manresa en un total de 67 quilòmetres. Per fer-la, s'han aprofitat i millorat trams d'altres carreteres ja existents, la C-15 i la C-37, i s'han construït 35 quilòmetres nous de via. Les obres han comptat amb un pressupost de 368,4 milions d'euros, una bona part dels quals s'han destinat al tram de 13 quilòmetres entre Vilanova i Vilafranca, l'únic de dos carrils per sentit, amb característiques d'autovia. Aquesta era una reivindicació històrica del territori, ja que la C-15 s'havia fet petita i dia rere dia els conductors es veien atrapats en grans embussos. El mateix passa a les altres ciutats de les quatre comarques que es beneficiaran d'aquest eix i que fins ara estaven connectades per carreteres que, en molts casos, eren "gairebé intransitables", segons el president de la Unió d'Empresaris de l'Anoia, Ramon Felip. "Els conductors havien d'escollir entre circular per aquestes carreteres plenes de revolts i perilloses o triar un camí més segur però molt més llarg".

Les ciutats hauran de començar a absorbir un gran volum de vehicles

Ara bé, Ramon Felip i altres representants del territori lamenten que no s'hagi desdoblat tota la carretera, tot i reconèixer que seria una gran despesa econòmica, i pronostiquen que d'aquí uns anys podria ser necessari tornar a fer obres. Sigui com sigui, empresaris, ajuntaments i ciutadans veuen l'eix diagonal com una gran oportunitat. D'una banda, perquè facilitarà la vida als conductors que diàriament han de viatjar entre comarques i també el transport de mercaderies, i de l'altra, perquè incentivarà l'intercanvi cultural i la relació, principalment, entre les capitals.

Això portarà a un augment del turisme intern, i sembla que la ciutat més beneficiada podria ser Vilanova i la Geltrú, l'única que té mar. "Molta gent de Manresa optarà a partir d'ara per venir cap al sud de Barcelona en comptes de cap al nord durant l'estiu", explicava el president de l'Associació d'Empresaris del Penedès i el Garraf (ADEG), Xavier Cardona. Davant d'això, Cardona recorda que cal un esforç extra perquè, ara com ara, la ciutat està "poc preparada" per absorbir tot el volum de vehicles i de persones que s'espera que arribin amb aquesta nova via.

L'eix facilitarà la vida als conductors i serà beneficiós per al comerç

Vilanova i la Geltrú és conscient de les seves mancances i també de la gran oportunitat que té com a ciutat per créixer. Per aquest motiu l'Ajuntament ha posat en marxa un nou pla de mobilitat. Vilanova es prepara així per reviure una situació similar a la d'ara fa 20 anys, quan es van inaugurar els túnels del Garraf, la C-32, que va connectar Vilanova amb l'àrea metropolitana de Barcelona. "En aquest temps hi ha hagut un gran creixement demogràfic i econòmic de la ciutat, i s'espera un efecte similar amb la posada en marxa de l'eix diagonal", explicava el regidor de promoció econòmica, Gerard Figueras, "però a diferència de la C-32, l'eix diagonal és gratuït per als ciutadans".

Tot i les millores que s'estan fent a Vilanova i la Geltrú i a la resta de ciutats, encara queda pendent un punt important: el transport públic, que el president de l'ADEG considera insuficient.