El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar ahir que la Generalitat té en aquests moments 2.183 habitatges de protecció oficial sense ocupar. Però va voler remarcar que aquesta desocupació no és responsabilitat només del Govern. Al contrari, va apuntar en tres direccions per buscar culpables: determinades obres d'ajuntaments, la 'inacció' de companyies subministradores de serveis bàsics, i bancs i caixes d'estalvis, que han tancat l'aixeta de les hipoteques.

La impossibilitat per aconseguir un crèdit, per exemple, provoca que la venda de 107 pisos no es pugui fer perquè 'no hi ha possibilitat d'accedir a una hipoteca'. 402 pisos més estan pendents, igualment, de la signatura davant de notari. I n'hi ha 77 que estarien esperant que empreses subministradores o ajuntaments acabessin diferents treballs per poder-los donar, definitivament, la cèdula d'habitabilitat.

El gruix, no obstant això, són 1.213 habitatges protegits que, tot i que ja estan disponibles, no han tancat el procés d'adjudicació. En alguns casos, els processos per assignar-los ja s'han iniciat, i en d'altres ni això. En aquest cas, la secretària d'Habitatge, Carme Trilla, va reconèixer que entre els ajuntaments i la Generalitat haurien d'afinar el moment idoni per fer el concurs d'adjudicació, ja que de vegades es fa una cop l'obra està acabada i en d'altres es tanca abans i tot que es comenci la construcció de les promocions, amb el risc que això suposa en les expectatives dels adjudicataris.

A més a més, la Generalitat manté buits 384 pisos per a casos d'emergència.

Baltasar i Trilla van presidir ahir la comissió de seguiment del Pacte Nacional de l'Habitatge, en què el departament va fer balanç dels dos anys i mig de vigència del pla, que consideren positiu. El seguiment evidencia que la Generalitat ha complert el desplegament legislatiu i que ha hagut d'executar moltes polítiques d'ajudes a l'accés a l'habitatge com a conseqüència directa de la crisi.

A instàncies d'organitzacions socials, Trilla va admetre la necessitat de crear un grup de treball específic en aquest àmbit, segons van explicar fonts presents a la reunió.

Una de les dades més negatives de la documentació facilitada ahir per la conselleria és la d'habitatges de protecció oficial iniciats el 2009, després que les expectatives de construir-ne 13.000 el 2009 quedessin retallades a poc més de 9.000 a causa de la manca de finançament. Les dades de l'any passat, sumades a les dels dos anys anteriors que tampoc van complir els objectius, fan difícil que en el període 2007-2010 es puguin iniciar els 50.000 habitatges de protecció a què s'havia compromès la conselleria. Baltasar es va mostrar esperançat que aquest any es desbloquegin molts projectes aturats per falta de finançament.

Segons les estadístiques oficials, en els tres últims anys les actuacions realitzades per prevenir l'exclusió social s'han més que duplicat respecte a les previsions inicials, i Habitatge hauria actuat en més de 32.000 casos.

La Generalitat va saber ahir que el Banc Europeu d'Inversions (BEI) li ha atorgat 125 milions d'euros en crèdits per promoure habitatge de promoció, sempre que la meitat de la inversió necessària l'assumeixi un inversor privat. Baltasar es va mostrar esperançat que, després de l'estancament de la promoció en l'últim any, la construcció de nous habitatges socials creixerà.