Practiquen el que ells anomenen 'la lògica del colze', un sistema que s'alimenta d'hores de lectura i feina. Martí-Jufresa (Barcelona, 1974) i Xavier Bassas (Barcelona, 1978) són filòsofs, joves i agosarats. Quan Vicenç Altaió i Manel Guerrero, responsables de l'Arts Santa Mònica, els van proposar organitzar unes jornades filosòfiques, ho van veure clar de seguida. Què se n'ha fet de la veritat?, Què se n'ha fet de la revolució? és el nom d'aquestes trobades que avui acaben i que van començar dilluns amb una conferència del filòsof eslovè Slavoj Zizek. El cap de cartell d'aquesta convocatòria va aplegar 340 persones a l'auditori de l'Institut Francès.

Al contrari del que es podria pensar, els que pentinen cabells blancs no eren majoria entre els assistents. L'èxit de Zizek demostra que la filosofia interessa. Però les sessions d'aquestes jornades també demostren que a Catalunya no només hi ha músics i escriptors emergents, també hi ha pensadors que es belluguen. En Felip i en Martí en són l'exemple. Ells són partidaris de la connexió del pensador amb la societat, i els agradaria trencar la imatge del filòsof tancat a la seva torre de vori. 'L'inici de 2001: una odissea de l'espai és un assaig! La idea que la filosofia només funciona en format llibre l'hauríem de trencar. Per què no la podem presentar com una pel·lícula?', apunta Felip Martí-Jufresa, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i llicenciat per la Universitat de París-VIII.

'Revolució i veritat no tenen per què ser sinònims de comunisme'

Si algú pensa que del que es tracta en aquestes jornades és de parlar per parlar, s'emportarà una decepció. La pel·lícula que ells han muntat no funciona així. Comptant amb les intervencions de pensadors francesos i catalans, l'objectiu que persegueixen és identificar els problemes actuals. 'La proposta és arriscada, i encara que Zizek relacioni el nostre col·loqui amb el comunisme (perquè ell no concep una revolució que no sigui comunista), aquí parlem de revolució i veritat, dos conceptes que no tenen per què ser sinònims directes de comunisme', argumenta Xavier Bassas, doctor en filologia francesa per la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de la Sorbona

'Com diu Felipe Martínez Marzoa, revolució és el procés que genera autoconsciència del fet que el capitalisme no és un sistema. El capitalisme és un nyap farcit de contradiccions', afegeix Martí-Jufresa. Malgrat haver sigut veïns a Barcelona, aquests filòsofs es van conèixer mentre estudiaven a París. Les seves ments connecten i les afirmacions d'un esperonen les de l'altre.

'La voluntat de veritat s'enfronta d'una manera directa a les fantasies imposades pel capitalisme i n'identifica les contradiccions. Un dels problemes que tenim aquí és que la burgesia catalana és molt contradictòria. La democràcia surt de la burgesia, i el problema és que és una classe sense voluntat de veritat perquè es mou per interessos, i això impossibilita la democràcia', explica Bassas mentre Martí-Jufresa se'l mira fent que que sí amb el cap. Ell viu a París, i diu que 'el moviment d'emancipació nacional català té un vessant reaccionari fruit de la por que crea tota la violència sistèmica del capitalisme'. Tots dos ja tenen al cap les segones jornades filosòfiques, en què proposaran un diàleg sobre art i política. Fins aleshores, continuaran buscant la veritat i perseguint la revolució.