La casa més musicalde Gaudí obre les portes

El saló central del Palau Güell, situat al número 3 del carrer Nou de la Rambla, es va dissenyar pensant en la música. Un orgue monumental de 1.386 tubs, 22 registres i tres teclats és la columna vertebral d'un edifici amb més de cent anys d'història als fonaments, i que a partir d'avui torna a estar obert al públic després d'haver tancat a causa d'uns treballs de restauració integral. La Diputació de Barcelona, propietària de l'edifici des del 1945, el va tancar l'any 2004 després de l'esfondrament d'un tros de sostre. Les exploracions i anàlisis van confirmar que l'edifici havia deixat de ser segur, i des d'aleshores no s'hi han pogut fer visites.

Després de set anys d'obres exhaustives, les cambres, els sostres, els passadissos i les escalinates han recuperat la bellesa que es va començar a tòrcer durant la Guerra Civil, quan el govern de la Generalitat va convertir el palau en una comissaria. I després de la guerra algunes dependències es van utilitzar com a calabós.

El recinte es va inaugurar coincidint amb l'Exposició Universal del 1888

Amb la conjuntura immobiliària actual, en la qual trobar un pis assequible, i de més de 50 metres quadrats, resulta una missió gairebé impossible, recordar que el Palau Güell el va fer construir un senyor amb possibles per allotjar-hi la seva família resulta un exercici de ficció. Va ser l'industrial i polític Eusebi Güell, personatge clau de la societat barcelonina de final del segle XIX, qui va encarregar a l'arquitecte més innovador del seu temps, Antoni Gaudí, el projecte de la seva nova residència.

Les obres van començar l'oc­tubre del 1886, l'edifici es va inaugurar coincidint amb l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 i la premsa del 1890 li va dedicar nombrosos reportatges il·lustrats. No en va, el Palau Güell està considerat un dels edificis que inicien la renovació de l'arquitectura arreu del món. I, de fet, és un dels pocs que va acabar el mateix Gaudí.

"És el seu edifici més genuí i més autèntic, perquè no té afegits", remarca l'arquitecte responsable de les obres de restauració, Antoni González, que recorda que al Palau Güell el mestre Gaudí, home de gran imaginació, va trencar tots els postulats de l'arquitectura romàntica del segle XIX.

L'edifici va iniciar la renovació arquitectònica arreu del món

L'artífex de la Sagrada Família va desenvolupar al Palau Güell els seus famosos arcs paraboloïdals, es va atrevir amb una triple façana interior, va rumiar el mobiliari i en va dissenyar els llums. Els plànols demostren que es va implicar en tots els racons d'aquest edifici. La concepció de l'espai i el tractament de la llum són dues característiques que va explorar i plasmar a les parets del Palau Güell, i ja no ho va deixar de fer fins que un tramvia el va atropellar l'any 1926.

Més d'un segle després de la seva construcció, al Palau Güell tot torna a ser nou, des de les llambordes de l'entrada, que no són de pedra sinó de fusta per emular les originals, fins a les famoses cavallerisses, l'única construcció de l'immoble que Gaudí va deixar amb el totxo a la vista.

El saló principal, on la família Güell feia concerts privats, és una de les joies del recinte. González assegura que l'acústica és "espectacular" gràcies a la cúpula, com també ho és que la decoració, amb pintures d'Aleix Clapés i els llums forjats. Aquesta sala també inclou una capella daurada que actualment està buida, tot i que l'arquitecte assegura que "ni republicans ni nacionals van destruir res".

González destaca que, malgrat que Gaudí va ser trencador, va interioritzar tota l'herència de l'arquitectura hispanomusulmana i nassarita. Un detall que es percep en la decoració de les sales contigües al gran saló, que presenten delicats cassetonats en el sostre, revestits de pa d'or, pell de be i pedres semiprecioses.

Quan Mercè Güell, filla d'Eu­sebi Güell, va oferir la casa familiar a la Diputació, va posar la condició que es preservés l'edifici i es destinés a un ús cultural. El maig del 1954 el Palau es va obrir com a Museu de l'Art Escènic, més conegut com a Museu del Teatre. Més tard, el 1974, es va reconvertir en el Museu del Cinema i de les Arts de l'Espectacle. Durant tot aquest temps, es van anar fent treballs de restauració. Ara bé, aquest últim tram d'obres de millora (2004-2011) ha costat nou milions d'euros finançats per la Diputació.

Els visitants que a partir d'avui vulguin descobrir l'edifici ho hauran de fer a poc a poc, ja que, per qüestions de seguretat, només hi podran accedir al mateix temps 135 persones. El preu de l'entrada és de 10 euros, i es recomana reservar la visita a través de la pàgina web del Palau Güell.