La primera meitat de l'any s'ha tancat amb el millor balanç de la història a les carreteres catalanes, tot i les 106 morts que es van registrar. Suposa una caiguda del 22,6% respecte als sis primers mesos del 2009, el retrocés més espectacular de l'última dècada.

'No tinc explicació, més enllà del factor humà, el de la conscienciació i l'actitud dels conductors', afirmava ahir el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, que treia valor a la feina de Trànsit, els mèrits del qual serien haver insistit en la conscienciació sobre el límit de velocitat o l'ús del cinturó.

Només la dada de ferits greus, un 30% més, és superior a les dades del 2009

En el mateix període de l'any, el nombre d'accidents va caure un 32,2%. Només la dada de ferits greus és pitjor que la de l'any passat, ja que ha pujat un 30%. Moya, molt prudent, donava per fet que difícilment es podrà tancar tot l'exercici 2010 amb els mateixos percentatges, bàsicament per la temporada d'estiu que ara comença. A més, les dades són tan baixes que 'qualsevol accident múltiple o d'un autocar' pot empitjorar ràpidament les estadístiques. Però tot i que la dada de morts és 'atípica', el responsable de Trànsit a Catalunya creu que 'tancarem l'any amb bons indicadors'. Almenys per complir els objectius marcats per la Unió Europea, que va fixar-se reduir a la meitat la sinistralitat aquesta dècada. Fins al juny, Catalunya acumula una caiguda del 62%, i les previsionsja estan aconseguides.

Els dos accidents més greus durant el primer semestre es van produir a Sant Pere de Riudebitlles, a la C-15, on van morir un matrimoni i els seus dos fills petits. I a Artés, a l'Eix Transversal, on fa tres setmanes un xoc frontal entre camions va acabar amb la vida de quatre persones més.

Els morts per accidents de motos han caigut aquest any un 66,7%, passant dels 24 de l'any passat als 8 d'aquest any. Era una de les estadístiques que més preocupava Trànsit des del 2007. I les morts en nits de dies feiners s'han reduït d'11 a 7. En dies festius, sembla més difícil aconseguir resultats tan bons, ja que han passat de 14 a 12 en l'últim any,

Els 106 morts del 2010 són paral·lels als nivells més baixos d'Europa

'Hem millorat moltíssim, no ho puc negar, però no podem estar contents: les morts de fills o d'altres familiars van sumant-se, no restant-se', diu Ana María Campos, presidenta d'honor de l'ONG Stop Accidents, que demana sobretot que s'investigui fins al final cadascun dels accidents que es produeixin a les carreteres i a les ciutats.

El club automobilístic RACC assegura que Catalunya està a l'altura dels països amb menys sinistralitat d'Europa, segons l'informe EuroRap, que analitza els trams amb més risc d'accidents de diversos països europeus. Un d'aquests correspon a la C-55, entre Monistrol de Montserrat i Manresa. La seva sinistralitat i un accident a l'abril al quilòmetre 27, a la sortida de Sant Pau de Manresa, va originar la constitució de la primera plataforma de familiars de víctimes d'accidents de Catalunya, que ja ha recollit ja més de 20.000 firmes de suport i ha fet reivindicar a tota la comarca una carretera més segura.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, es va reunir amb l'Ajuntament de Manresa fa unes setmanes per explicar les mesures que la Generalitat té previst fer a l'autovia. Però el director general de Carreteres, Jordi Follia, assegurava fa uns dies a aquest diari que 'això no vol dir que haguem descobert ara la C-55'. Està previst desdoblar-la en el futur, d'aquí uns anys, però fins que sigui possible es duran a terme altres millores al punt on hi va haver l'accident. En altres punts de la carretera s'hi han invertit en els últims anys 22 milions d'euros per fer-hi millores.

'A les carreteres catalanes no queden punts negres'. És una frase que es repeteix al Servei Català de Trànsit (SCT), al Departament de Política Territorial o al RACC. És un fet estadístic que distorsiona una sensació que sembla generalitzada: hi ha molts accidents i en alguns llocs es repeteixen. Com a l'Eix Transversal o a la C-55, que des de principis d'any acumula tres sinistres mortals, que s'afegeixen als 10 que hi va haver entre el 2000 i el 2009 en aquesta via, al llarg d'1,5 quilòmetres.

La C-55 és en els informes del Departament de Política Territorial, que revisa en profunditat què passa sobre 80 quilòmetres de la seva xarxa d'una totalitat de 5.500 quilòmetres, aquells on es produeixen més accidents que a la mitjana de la xarxa viària de titularitat autonòmica. Són el resultat d'un estudi detallat que cada cinc anys analitza totes les carreteres, dividint-les i escollint-ne trams d'un quilòmetre. Una vegada detectats els trams, es fan visites sobre el terreny, per saber quin és el problema. Si és l'asfaltat, el traçat, la senyalització o la il·luminació. O si a prop hi ha una zona d'oci nocturn. Però Política Territorial no revela quins són els punts més conflictius.

'Una vegada has arribat a un nivell de seguretat molt elevat, com és el cas, has de prendre un altre enfocament per prevenir els accidents', assegura Lluís Puerto, responsable de seguretat de la Fundació RACC. En la seva opinió, amb les actuals xifres s'ha de trepitjar directament el terreny i mirar quins elements poden posar en perill la circulació. Jordi Follia assegura que, a més de treballar sobre els punts negres, la Direcció General de Carreteres també intenta millorar la xarxa on no hi ha problemes ja sigui per donar millor connectivitat o per oferir més seguretat a la via.

El Ministeri de Foment tampoc dóna dades sobre quines són les seves carreteres més perilloses. Per advertir els conductors ha decidit instal·lar en alguns llocs rètols on s'avisa que allà hi ha una alta sinistralitat. És el que passa a la N-420, a Gandesa, en un revolt peraltat que porta els vehicles cap a fora del vial, i que ha originat múltiples topades i poques víctimes mortals. Fa poques setmanes el ministeri va instal·lar baranes de seguretat. 'Això s'eliminarà amb la posada en marxa definitiva de la variant', explica l'alcalde, Miquel Aubà, que recorda que ja fa 15 anys que es parlava de fer una circumval·lació.

La mesura d'avisar el conductor mitjançant rètols funciona en altres països, com França, però no està demostrat que doni resultats. Política Territorial els ha descartat i diu que prefereix invertir directament en la millora de la infraestructura. El RACC creu que caldrà esperar encara un temps perquè es pugui fer un balanç efectiu de la mesura.

Josep Pérez Moya aposta per altres mesures per reduirl'accidentalitat. La implantació de radars, per exemple. Cada any se n'implanten 30 de nous a les carreteres amb més risc d'accidents. Els radars van acompanyats d'un rètol d'avís que la velocitat està controlada, que ara també indica la velocitat màxima permesa.

Segons les dades de Trànsit, la presència de radars dissuadeix els conductors de córrer i redueix un 30% els accidents en un tram de 2,5 quilòmetres d'influència. La reducció de la velocitat mitjana, que ha passat a Catalunya de 99 km/h a 89 km/h també ha tingut incidència a fer caure mortalitat, en un 54%.

En tot cas, després de l'accident, Anna Maria Campos reclama que sempre s'ha de fer el possible perquè 'hi ha d'haver una investigació seriosa i el familiar de la víctima ha de saber quins en van ser els motius. És l'única fórmula per quedar-nos tranquils', diu ella, que va viure el drama que un conductor begut atropellés el seu fill quan anava en bicicleta per Barcelona.