La decisió del president de la Generalitat, José Montilla, d'esgotar la legislatura i convocar les eleccions el 28 de novembre ha tingut com a conseqüència immediata la convocatòria d'un ple del Parlament de Catalunya. S'hi aprovaran lleis que ja es donava per fet que no se substanciarien fins a la propera legislatura i, si escau, amb noves majories. Una d'aquestes serà la llei de regulació de les festes tradicionals amb bous. És a dir, la norma que consagrarà i regularà els correbous que se celebren en algunes poblacions catalanes en jornades festives, singularment a les Terres de l'Ebre. El grup parlamentari de CiU va ser el que, al febrer, va presentar la iniciativa. Els nacionalistes han aconseguit que la seva proposta, que s'ha tramitat en comissió durant els darrers mesos incorporant algunes esmenes, rebi també el suport de PSC, ERC, PP i el grup mixt al ple de dimecres que ve.

Només ICV-EUiA es negarà a donar suport a una norma que, si bé consagra una festa en què sovint es maltracta físicament i psicològicament l'animal, tot i que sense donar-li mort, també estableix un règim de sancions i, donat el cas, permetrà interposar denúncies.

El text preveu sancions i donarà peu a denunciar la tortura animal

El debat sobre els correbous arribarà dos mesos després que el Parlament aprovés, el passat 28 de juliol, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya a partir de gener del 2012 enmig d'una gran tensió que va situar els polítics catalans al punt de mira a Espanya i en mitjans del món sencer.

En aquella ocasió CiU i el PSC van donar llibertat de vot als seus diputats. La majoria dels convergents van votar sí a prohibir la tortura amb mort de l'animal i els socialistes ho van fer en el sentit contrari. ERC va defensar amb fervor, com ICV-EUiA, la prohibició de les corrides de toros i el PP es va situar als antípodes. Ara les posicions d'alguns grups són diferents tot i que també es tracta d'espectacles amb toros.

CiU ha promogut la llei i, com els diputats del PSC, hi votarà a favor en bloc. ERC estava en contra de les corrides de toros que només es fan a Barcelona, però vol protegir i regular els correbous. Els republicans situen la frontera en la mort de l'animal, com ahir mateix va recordar Joan Puigcercós a Catalunya Ràdio. Els ecosocialistes i el PP denuncien la 'incoherència' dels convergents i d'ERC i hi veuen la prova que, potser, la motivació contra les corrides de toros va ser identitària.

En la majoria dels casos l'espectacle no s'allargarà més de 15 minuts

Mentrestant, els animalistes s'han mostrat crítics amb la llei. Estan en contra d'aquests espectacles (als quals alguns ajuntaments del sud del Principat dediquen bona part del seu pressupost de festes), però van evitar abordar la seva situació en la iniciativa popular antitaurina que va reeixir a finals de ju­liol. Ja aleshores van assumir que la majoria que intuïen en contra de les corrides de toros amb mort de l'animal 'encara no hi era' per fer el mateix amb els correbous que, a diferència de les corrides de toros i segons la llei, 'són propis de les arrels més profundes de Catalunya'. A l'Ebre els partits no volen exposar-se a la censura ciutadana, singularment CiU i ERC, que hi tenen forta implantació.

Segons els diputats implicats, tot arrenca el 2005 quan, a instàncies de la delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, en mans d'ERC, es fa un codi de bones pràctiques en espectacles d'aquesta mena. Un reglament que fins ara no era obligatori per als ajuntaments organitzadors i que ara s'ha convertit en llei amb la contraprestació de conservar un 'espectacle tradicional que configura un element central en les celebracions populars'.

Entre altres mesures reguladores, la norma que ha estat tramitada per diputats ebrencs en el cas de CiU, PSC i ERC inclou la prohibició que els menors de 14 anys participin en els correbous o un règim de sancions que va dels 50 euros a 150.000 per incomplir les mesures higièniques, de seguretat o respecte a l'animal.

Entre les mesures de protecció del brau hi ha la impossibilitat d'allargar l'espectacle més de 15 minuts en la majoria dels casos. És el que es fa amb els bous a la plaça o els bous al carrer. Amb el bou capllaçat la participació d'un mateix animal no es podrà allargar més de cinquanta minuts.

En el bou embolat el còmput de temps de participació de cada animal s'inicia en el mateix moment en què se li talla la corda de subjecció. El temps màxim de l'exhibició és de trenta minuts, però la durada de les boles d'estopa enceses que du a uns ferros col·locats a les banyes no pot superar els quinze minuts.

El diputat de CiU redactor de la norma, Francesc Sancho, assegura que el reglament 'és garantista' i admet que van decidir dur-lo a la cambra davant el risc que la ILP antitaurina acabés posant en risc els correbous. Segons ell, la 'qüestionable dignitat' del bou queda garantida, a diferència del que passa amb l'estrès.

Sancho marca diferències amb les corrides de toros, malgrat que va ser dels pocs diputats de CiU que va votar contra la seva prohibició. 'Aquí no només no es mata l'animal sinó que, a més, impedim el maltractament', sosté.

I la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, insisteix que la mort de l'animal és la que marca la diferència i nega la incongruència que alguns animalistes i rivals polítics detecten en la seva formació. 'Senzillament hem portat al camp jurídic un reglament que ja vam impulsar fa cinc anys', assenyala.

Simó nega que sigui una norma ad hoc per a les Terres de l'Ebre i recorda que a Cardona o a Santpedor aquesta tradició està fortament arrelada.

La seva homòloga d'ICV-EUiA, Dolors Camats, és de l'opinió que tant la ILP antitaurina com el debat de la llei dels correbous havien de seguir 'un mateix fil conductor' i per tant els grups havien d'actuar igual.

Camats posa en qüestió que les multes que preveu la llei s'arribin a imposar perquè, entre altres coses, transmetre les actes de les incidències no serà obligat. I admet que, arribat el cas, els ecosocialistes haurien acceptat donar rang legal al reglament que ja assumien alguns ajuntaments, però no fer-lo en forma de llei, perquè això els allunya de l'objectiu final: la desaparició de l'espectacle.

El PP va recórrer al seu moment la llei al Consell de Garanties Estatutàries. Si no ho hagués fet, s'hauria aprovat al mateix ple que la prohibició de les corrides de toros. A l'agost l'òrgan consultiu va dictaminar que el seu contingut s'ajustava a l'Estatut, encara que eren pocs els que confiaven de veure-la aprovada aquesta legislatura.

El PP va al·legar que la norma, que només es preveu que s'apliqui se als municipis que tenen aquesta tradició, discriminava els pobles que en volguessin organitzar i no ho haguessin fet fins ara, i que això atemptava contra l'autonomia local.