Público
Público

CiU i PP eliminen per la via ràpida l'impost de successions

Les dues forces s'uneixen al Parlament en un moment clau pel debat sobre els pressupostos del 2011

ALBERT MARTÍN VIDAL

Que CiU i el PP tirarien endavant la supressió de l'impost de successions entrava en totes les travesses des de fa mesos. Però l'exhibició de força que van fer en la sessió parlamentària d'ahir per dur-ho a la pràctica va ser sorprenent: un simulacre de corró sorprenent en un Govern que no té majoria absoluta.

La federació que presideix Artur Mas va tramitar la supressió d'aquest impost per lectura única sense possibilitat de presentar-hi esmenes amb els vots favorables del PP i de Joan Laporta, diputat escindit de Solidaritat.

El Govern pacta una tramitació exprés a canvi d'estudiar eliminar donacions

Aquesta fórmula exprés poc habitual en debats d'una certa transcendència va ser possible gràcies a un acord que es va gestar lluny dels focus entre convergents i populars: la formació que presideix Alícia Sánchez-Camacho va aconseguir que CiU es plantegi suprimir també, abans de final d'any, l'impost de donacions i ampliar encara més les exempcions en successions.

Tot i que aquestes promeses ja anaven en el programa de CiU de cara a les eleccions del novembre, l'acord signat entre tots dos grups no és vinculant: aquestes decisions es prendrien 'sempre que la situació de les finances de la Generalitat ho permeti'.

L'oposició ataca una mesura que arriba un dia després que els comptes

L'acord té una especial significació pel fet que l'impost comporta una caiguda en els ingressos de la Generalitat en un moment de retallada de despesa pública. Tot i que el president, Artur Mas, i el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, van quantificar en 155 els milions que l'administració catalana deixarà de percebre entre el 2011 i el 2012, l'oposició eleva a 400 milions els diners que es deixen de percebre enguany. I la mesura beneficia només les grans fortunes, les úniques que tributaven ara.

L'aliança CiU-PP en matèria fiscal arriba precisament en el moment clau de l'any polític: el Govern va presentar dimarts uns pressupostos als quals d'entrada només va donar suport el diputat Laporta i necessita com a mínim l'abstenció d'ERC o el PP, les dues formacions disposades a negociar-ho. Els populars comparteixen amb CiU posicionaments econòmics de base liberal baixada d'impostos i austeritat en la despesa pública però no havien evidenciat en aquesta legislatura la disposició a pactar amb Mas, que va ser investit president amb l'abstenció del PSC.

Aquesta voluntat d'entesa arriba en plena discussió en molts municipis sobre les majories per triar alcalde Badalona és el cas més representatiu i quan encara no s'ha resolt la situació de la Diputació de Barcelona, on CiU i PP poden desallotjar el PSC.

Només Laporta es va sumar a un pacte que tots els grups critiquen

El debat sobre la supressió de l'impost de successions, que ha marcat gran part del debat d'aquesta legislatura, va ser tan intens com s'esperava. Andreu Mas-Colell, que mai no s'ha mostrat particularment partidari de la mesura, va recordar que es tracta d'un 'compromís electoral' de la formació i que en l'anterior legislatura el Tripartit ja va alterar la llei perquè només les grans fortunes paguessin el tribut. 'Si estava justificada abans, es fa difícil dir que ara no ho estigui', va fer. Malgrat tot, un cop més va ser incapaç de precisar el càlcul de suposades fugues de capital a altres comunitats que han justificat la decisió del Govern.

La resposta de Rocío Martínez-Sampere, portaveu del PSC en matèria d'Economia, va ser contundent però també resignada: 'Si ho han de fer, almenys no ho facin ara', va demanar. Per la seva banda, l'ecosocialista Laia Ortiz va lamentar que el projecte arriba 'just quan es presenta un pressupost que retalla la despesa' i que la mesura només l'entendran 'aquestes poques persones per qui governa Convergència'.

ERC, Ciutadans i Solidaritat Catalana per la Independència aquest darrer grup després de fer un referèndum entre la militància per decidir el sentit del vot van criticar una decisió que sí que va ser defensada amb entusiasme des de PP i CiU.

Els populars, per boca de José Antonio Coto, van qualificar l'impost de 'confiscatori, injust, antic i desfasat'. Per part dels convergents, va defensar la mesura Antoni Fernández Teixidó en una intervenció que va posar a prova la resistència dels timpans dels assistents al ple. El diputat va acusar els membres del Tripartit d'haver gastat massa i d'haver portat el país a la 'catàstrofe'. 'Però per vostès, amb la causa del progrés, tota despesa està justificada', va ironitzar.

El resum de la jornada el va fer, lacònic, el cap de l'oposició, el socialista Joaquim Nadal: va augurar un pacte imminent CiU-PP pels pressupostos i va assumir que Catalunya 'gira a la dreta'.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?

Más noticias