Un cor artificial permet fer vida normal a un pacient

Eufemio García, de 57 anys, és el primer català que porta un cor artificial i pot fer vida normal a casa seva. Tenia una insuficiència cardíaca avançada que durant els últims mesos no el deixava ni dormir estirat, i altres problemes de salut afegits a la seva malaltia cardíaca contraindicaven un trasplantament de cor. Així que els metges de l'Hospital de Bellvitge van apostar per implantar-li un cor artificial que li permet seguir una vida pràcticament normal des del passat mes de novembre.

"Abans havia de dormir assegut, se m'inflaven les cames i no em podia moure de casa, ara ja puc sortir a caminar i puc dormir bé al llit", explicava ahir el pacient. El cor artificial implantat a l'Eufemio, anomenat Incor, no substitueix el cor, sinó que consta d'una turbina complementària per fer la funció de bombeig de sang que realitza el ventricle esquerre del cor.

L'implant realitzat a Bellvitge incorpora una turbina que fa la funció de bombeig

El dispositiu té un cable que surt del cos al nivell de l'abdomen i a través del qual es connecta a unes bateries externes que li donen energia. El pacient porta a sobre una motxilla amb les bateries, que tenen una autonomia de sis hores. És l'únic llast del sistema, i el pacient reconeix que "al principi es feia estrany, però t'hi acostumes", conscient que d'una altra manera estaria ingressat a l'hospital sense poder sortir.

L'equip mèdic encarregat de la intervenció preveu que aquest implant tingui una durada mínima de tres anys, si bé no descarten que es pugui mantenir indefinidament. En funció de la seva evolució, el pacient es podria sotmetre a un trasplantament en el futur el seu desig o mantenir-se amb el cor artificial.

A Madrid i Còrdova ja hi ha dues persones que porten un dispositiu similar, però el cor artificial de l'Eufemio és el primer que s'implanta amb èxit a Catalunya. Una pacient el va portar durant quatre mesos el 2007, tot i que sense abandonar l'hospital. En aquell cas se li va retirar després d'aconseguir recuperar la funció del propi cor de la pacient sense assistència mecànica.

L'operació evita que el malalt depengui d'un donant per a un trasplantament

Els metges responsables de la implantació estan convençuts que els cors mecànics "no són ciència-ficció, són el present i el futur", perquè segons el cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca de l'Hospital de Bellvitge, Nicolás Manito, "no es pot dependre només d'un acte que depèn de l'atzar i l'altruisme", va dir en referència als trasplantaments.

Davant la falta de donants i l'augment de casos d'insuficiència cardíaca, arreu del món ja hi ha més de 5.000 persones amb dispositius d'aquest tipus. Segons Manito, els cors artificials seran perfeccionats i els trasplantaments "seran per a casos puntuals".

Actualment, entre un 20% i un 30% de les persones amb malalties de cor que esperen un trasplantament complirien els requisits per portar-ne un d'artificial.