El corredor mediterrani estarà en marxa el 2020

El 2020, un tren podrà sortir d'Algesires i creuar la frontera francesa sense interrupcions. L'ample de via serà l'internacional, l'electrificació serà homogènia, com la senyalització, i sobretot, allà on actualment no hi ha vies (entre Almeria i el límit de la província de Múrcia), se'n construiran. Això és el que especifica el projecte tècnic que el Ministeri de Foment va presentar ahir a la fi a Barcelona, i que també parla del cost: 51.300 milions d'euros, dels quals ja se n'haurien invertit 8.400. En els pròxims deu anys s'hi abocaran 25.000 milions més, que faran possible tenir llestos l'any 2020 els 1.300 quilòmetres de vies. Serà la culminació d'un projecte que es va començar a definir el 1989.

El document planteja impulsar el transport de passatgers (passar de 2,9 a 7,9 milions de viatgers a la costa mediterrània) i inclou un annex anunciat ahir pel ministre de Foment, José Blanco: l'inici del procés per licitar tot el tram d'alta velocitat entre València, Castelló i Tarragona. Però el projecte presentat ahir aporta sobretot la solució a un vell anhel de les quatre comunitats que travessarà l'obra: la connexió ferroviària per portar mercaderies fins a França. Espanya és un dels països on el transport ferroviari té menys incidència per moure productes, amb prou feines el 4,2% del total. El Govern s'ha imposat l'objectiu de duplicar aquest percentatge en l'horitzó del 2020 i acostar-se així al 13,1% dels cinc principals estats de la Unió Europea.

En els pròxims deu anys s'hi invertiran 25.000 milions d'euros

El ministre de Foment, José Blanco, va definir el corredor mediterrani com una fita històrica, "la màxima expressió d'una nova forma d'entendre l'Estat" després de "500 anys d'Estat hipercentralitzat". "És un nou model d'Estat que emana de la nostra democràcia", va dir Blanco

El problema de l'obra, tal com estan les coses i les finances públiques, serà el consum de recursos. El cost dels treballs l'assumirà bàsicament l'Estat, tot i que espera compartir inversions amb altres administracions públiques, amb la iniciativa privada per fer més suportable la injecció de fons públics i amb la Unió Europea. Per aconseguir aquests fons comunitaris, l'Estat haurà d'aconseguir primer que la UE consideri el corredor com una infraestructura prioritària en la revisió de la seva xarxa transeuropea.

En aquesta elecció, que es durà a terme en el termini de dos mesos, el Govern espanyol presentarà la candidatura del corredor mediterrani, però també la del central (creuament de la frontera per Aragó) i la de l'atlàntic (per Euskadi). Ahir, el president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller de Foment de la Comunitat Valenciana, Mario Flores, i el president del govern murcià, Ramón Luis Valcárcel, van reclamar que l'opció del corredor mediterrani sigui considerat "prioritària" per Madrid pel seu interès econòmic, ja que al seu voltant es genera el 45% del PIB espanyol i més de la meitat de les exportacions espanyoles. El corredor connectarà amb zones industrials, logístiques i amb nou grans ports, que tindran connexions directes amb la nova xarxa de mercaderies.

Per Blanco, és una nova manera d'entendre l'Estat contra el centralisme

"És la nostra aorta econòmica, la principal artèria, que és la de comunicar-se amb Europa", va fer servir com a metàfora el president català, que va reclamar que el celebrat projecte ja no es modifiqui governi qui governi, amb la intenció de fer-lo realitat sense dilacions. El fet que hi hagi projecte va ser aplaudit ahir fins i tot pels representants dels governs valencià i murcià, controlats pel Partit Popular. La consellera d'Obres Públiques d'Andalusia, Josefina Cruz, també va celebrar el projecte.

Model descentralitzador

Més enllà de les paraules, el corredor ferroviari és una de les eines bàsiques perquè Espanya pugui rendibilitzar les inversions fetes en matèria d'alta velocitat a les proximitats de la frontera francesa, com ara el tram entre Figueres i Perpinyà pel túnel del Pertús, cofinançat per Espanya i França. És per això que les obres aniran evolucionant de nord a sud, de més proximitat a la frontera a menys, fins a completar un mapa que recull per una banda la xarxa d'alta velocitat i, per l'altra, la xarxa bàsica de mercaderies, que disposarà en gairebé tots els trams de doble via. A més, el Govern s'ha compromès a estudiar un corredor litoral que uneixi directament Algesires, Màlaga i Almeria, sense haver de passar per Granada. Només aquest projecte ja costarà 13.900 milions d'euros.

El Govern central vol col·laboració autonòmica, europea i privada

Estalvis de costos

La construcció de tota la xarxa d'alta velocitat suposarà un estalvi important de temps de passatgers, que arribaran a veure retallat a la meitat el temps per anar des de Barcelona fins a Almeria, per exemple. Amb l'AVE, València quedarà a només una hora i 50 minuts de la capital catalana, davant de les tres hores que calen ara.

I l'estalvi de costos també serà evident, tot i que això no vol dir que els usuaris ho vegin reflectit en les seves butxaques. El Ministeri de Foment calcula que l'electrificació de línies permetrà reduir fins a un 13% les despeses, un abaratiment que s'haurà d'afegir al 40% d'estalvi operatiu per poder operar trens de mercaderies més llargs que els actuals. Ara són de 500 metres perquè les vies apartador, utilitzades per aturar combois lents i permetre el pas dels més ràpids que van pel darrere, no suporten de més llargs.

Les autonomies volen que Europa declari el corredor d'interès prioritari

A més, l'alliberament de les carreteres gràcies a la major demanda ferroviària podria suposar reduir les emissions a l'aire d'un milió de tones de diòxid de carboni cada any.

La xarxa propiciarà la reducció del trànsit i de la contaminació