Comença el referèndum. A partir d'avui a les deu del matí i durant una setmana, els barcelonins empadronats a la ciutat abans de l'1 de gener del 2010 que tinguin més de 16 anys podran votar per decidir si cal reformar l'avinguda Diagonal. I, en cas que la seva resposta sigui afirmativa, també poden triar entre dues maneres de redissenyar-la.

El resultat d'aquest referèndum crearà un precedent sobre les consultes ciutadanes i, a més, posarà a prova el govern municipal, que des de fa setmanes es dedica amb cos i ànima a aquest procés.

La consulta que organitza l'Ajuntament vol establir si l'avinguda Diagonal, en el tram comprès entre la plaça de Francesc Macià i la de les Glòries, ha quedat obsoleta o si, per contra, encara és útil per a la mobilitat de la ciutat.

La tesi de l'Ajuntament és que la ciutat ha canviat tant des de l'any 1859 (quan es va estrenar l'avinguda) que ja ha quedat totalment desfasada. El seu creador, Ildefons Cerdà, la va dissenyar quan a Barcelona hi vivien 150.000 persones perquè fos l'avinguda més important de l'Eixample i per trencar la quadrícula del districte més gran de la ciutat. Ara, quan hi viuen 1.600.000 persones, el govern municipal sosté que cal actualitzar-la per treure espai als cotxes i afavorir el pas dels vianants i del transport públic, especialment el del tramvia.

El referèndum ofereix tres possibilitats. L'opció A proposa una avinguda que s'assembla més a un bulevard i també al model actual. En canvi, l'opció B obliga a una transformació més gran i s'assembla més a una rambla. Qualsevol de les dues opcions preveu la connexió amb els tramvies que actualment circulen cap a la plaça de Francesc Macià i a les Glòries.

Aquesta ampliació incrementaria molt l'ús del tramvia, que ara queda tallat al tram central de la Diagonal. Tant la A com la B promouen passar dels cinc carrils actuals per sentit (un dels quals és per al bus) als tres carrils. Tanmateix, l'ús d'aquests carrils no està encara tancat perquè hi ha la possibilitat que els autobusos circulin per dins de les vies del Tram. Si fos així, els dos carrils restants podrien ser per als cotxes, o un per als cotxes i l'altre per a l'autobús.

En qualsevol cas, la transformació portaria inevitablement a una pacificació del trànsit, a favor del transport públic i dels vianants. Cadascuna de les dues opcions costaria 70 milions d'euros i es començaria a fer durant el primer trimestre de l'any vinent.

Finalment, i gràcies a la pressió del grup municipal de CiU, hi ha també una opció C, que preveu deixar l'avinguda Diagonal tal com és. Aquesta és, sens dubte, la que no agrada al govern municipal. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ja fa setmanes que visita veïns, comerciants, empresaris i enginyers de la ciutat per convèncer tothom que cal transformar aquesta avinguda i que 'seria un error quedar-se de braços plegats'.

L'alcalde també ha avançat que, en cas que guanyés la C, recuperarà la idea de transformar la Diagonal en el programa polític de les properes eleccions. Segons Hereu, ara és el moment de pensar en una nova avinguda 'més amable'.

El referèndum serà el primer d'aquest estil que organitza una ciutat. També se situa entre els pioners a deixar escollir els ciutadans per internet, a més dels 108 punts que el consistori ha distribuït per tota la ciutat per votar presencialment.

El cost de la consulta i la falta d'opcions per triar un nou model s'han convertit en el centre de la campanya llançada des dels dos principals grups de l'oposició a l'Ajuntament, CiU i PP. Tots dos partits consideren que la reforma i la consulta ad hoc que comença avui són una campanya publicitària de l'alcalde amb un cost que s'acosta als tres milions d'euros, tot i que des del consistori asseguren que difícilment se superaran els dos milions.

Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, ha assegurat que les opcions A i B són 'la cara de la mateixa moneda'. En canvi, Xavier Trias (CiU) ha lamentat l'absència d'altres alternatives diferenciadores: soterrar el tramvia i fer servir el túnel de la Diagonal ideat per descongestionar la xarxa de Rodalies per posar-hi un metro. En definitiva, no es mostren en contra de la reforma, però consideren que la proposta del govern municipal és massa acotada i, en realitat, no dóna gaires opcions d'elecció al ciutadà.

En tot cas, l'última gran preo­cupació dels nacionalistes és el mateix sistema de votació, per al qual han exigit cert control mitjançant interventors. Diuen que temen que, al voltant de les meses, l'Ajuntament doni consignes sobre el sentit del vot, i obviï o desaconselli l'opció C, que suposaria un cop dur als interessos i a la campanya de l'alcalde Hereu. En els últims dies, han desconfiat també del sistema de vot electrònic, ja que diuen que permet la suplantació de personalitat.