El sindicat Metges de Catalunya va demanar ahir al president de la Generalitat, Artur Mas, la celebració d'una cimera amb tots els representants de la professió mèdica per analitzar una sortida que 'no danyi l'assistència sanitària'. Poc abans, un grup de metges entregaven a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, més de 2.000 firmes adherint-se a un manifest en què s'advertia que ja s'estan aplicant mesures que posen en risc el nivell de la qualitat de la sanitat. I el Consorci de Salut i Social de Barcelona, que gestiona el 70% dels llits hospitalaris dels centres concertats, va dir que si han de suportar una retallada del 10% en els concerts, hauran de fer expedients de regulació per reduir les plantilles.

El desencís de la professió mèdica és alt però la incertesa encara és major i els metges se senten la principal víctima de la retallada pressupostària. Ja ho pensaven quan el Tripartit va anunciar la primera tisorada de nivell, aprovada pel Govern d'esquerres l'any passat, i ara creuen que continuaran patint la minva de recursos. Creuen que està en joc la continuïtat del sistema sanitari tal com s'entén avui i que podem estar arribant a un camí sense sortida 'que tiri per terra el prestigi i l'excel·lència que ha assolit la nostra sanitat'. D'aquí que tots plegats hagin pitjat l'accelerador per fer-se sentir i advertir que la medicina catalana, un servei bàsic, pot empitjorar si no es respecten uns mínims criteris.

Professionals i hospitals demanen reduir la despesa en farmàcia

'Som conscients que passem per un mal moment econòmic, però la sanitat ja està infrafinançada respecte a la resta de comunitats autònomes i d'Europa', afirmava Rosa Boyé, radiòloga de la Vall d'Hebron i una de les impulsores de la iniciativa per recollir firmes entre els 30.000 metges col·legiats que hi ha a Catalunya.

El manifest que acompanyava ahir les firmes lamenta l'alta burocratització que pateix la sanitat pública i exigia la racionalització dels recursos per mantenir, sobretot, el nivell assistencial dels pacients. Per aconseguir-ho, els signants demanen a l'Administració que redueixi l'increment de càrrecs intermitjos sortits de la proliferació d'empreses públiques creades en els últims temps, i aprofiti la via de reducció de la despesa farmacèutica.

Metges de Catalunya reclama una cimera de tot el sector amb Mas

Als col·lectius sanitaris s'està instal·lant la 'indignació', com la qualificava el secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gellego, mitjançant un comunicat. En part, aquesta seria conseqüència del discurs encetat pel conseller de Salut, Boi Ruiz, quan va fer al Parlament una crida perquè els metges assumeixin que hauran de treballar més per menys. Des del sindicat es creu que és un atac a la suposada posició privilegiada dels metges, cosa que no s'assumeix de cap de les maneres.

'No podem acceptar que es confongui la població deixant entreveure que els metges som poc productius i, per tant, culpables del dèficit sanitari, mentre el sistema manté una estructura burocràtica gegantina i ineficaç que genera una despesa absurda', va dir Gallego mitjançant un comunicat.

Els metges ja han començat a notar que els centres, hospitalaris i ambulatoris, han introduït mesures per reduir la despesa. A l'hospital de Bellvitge s'ha reduït a un únic anestesista a les nits, una retallada que ha afectat també altres hospitals, com ara el de la Vall d'Hebron.

Aquesta mesura, presa als hospitals de titularitat de la Generalitat, podria ser una regla en els concertats depenent de les retallades. Els responsables del Consorci de Salut i Social de Barcelona ja li han fet arribar als responsables del Servei Català de la Salut que la seva estructura no es pot mantenir amb una retallada del 10% en les prestacions.

Es tracta de tota una advertència de cara a la decisió final del Govern, a qui vénen a dir-li que miri de retallar en altres partides perquè la sanitat ja està molt tensionada. 'Si la compra de serveis es retalla en les xifres anunciades del 10% ens veurem obligats a presentar expedients de regulació, per un acte de responsabilitat', va explicar a aquest diari Ramon Cunillera, director de la patronal.

A hores d'ara, després de dos anys de tarifes congelades i de la retallada del 3% practicada l'any passat en les tarifes per compensar la contracció salarial, els hospitals concertats diuen no tenir ja més marge de maniobra per assumir una altra mesura 'massa dràstica', d'aquí que aconsellin a la Generalitat reduir la despesa farmacèutica i les inversions en centres ambulatoris.

Aquest discurs casa just amb el dels metges. 'Per què s'estan obrint tants centres sanitaris, no sempre necessaris, fent una despesa milionària impossible d'assumir?', preguntava el manifest dels metges. És possible que la resposta se sàpiga la setmana que ve, si el conseller Ruiz reuneix finalment tots els agents implicats per explicar-los quins són els seus plans, més que les seves idees. Tothom espera i ningú està tranquil.