Els taxistes van a les urnes per trobar solucions a la crisi

Una munió de taxis s'amuntega a la zona d'espera de l'estació de Sants. ¿De què serveix passejar la llumeta verda per Barcelona, si tampoc no puja cap client i, a sobre, es gasta gasolina? En època de crisi, el taxi es veu com un transport de luxe, i els ingressos del sector han caigut en picat, gairebé un 40% en dos anys. "Abans treballava nou hores al dia per guanyar uns 3.500 euros al mes; ara en treballo més de dotze, i amb prou feines passo dels mil euros", se sincera Juan Manuel Samblás, mentre espera, juntament amb centenars de taxistes, l'arribada d'algun AVE que desperti la flota groc-i-negra de la lletania en què es troba immersa a mig matí.

La situació del sector és tan greu que el col·lectiu de taxistes, històricament molt dividit i enfrontat, s'ha posat d'acord per anar a les urnes el proper dimecres i escollir una solució de consens. Hi ha massa taxis, això ho admeten tots. És cert que el nombre de llicències és fix a Barcelona se'n compten 10.431, ni una més ni una menys, però la presència real de taxis a la ciutat és superior. De les deu mil llicències actuals, unes 3.000 estan sotmeses al doble torn. És a dir, que cadascuna d'elles està explotada per dos conductors assalariats, els quals sovint treballen dotze hores el dia cada un, de manera que el taxi circula les 24 hores. Això, tenint en compte que els taxistes autònoms cada dia treballen més hores per assegurar-se un sou digne, ha provocat una massificació que perjudica el mateix sector. La consulta ha de servir per regular-ne la circulació.

Els professionals atribueixen la seva situació a la llei feta per CiU el 2003

Quatre opcions de vot

Les quatre opcions que es podran votar són: afegir un dia festiu cada quinzena, afegir un festiu cada setmana, establir torns de matí i tarda deixant la nit lliure, i regular la duració de la jornada laboral mitjançant el taxímetre dotze hores de feina per als autònoms, com a màxim, i setze hores per als taxis que utilitzin el doble torn. En cas que predominés el vot en blanc o l'abstenció, es mantindrien les regles del joc actuals. Sigui quina sigui l'opció vencedora, es calcula que un miler de taxis deixaran de transitar cada dia, tot un baló d'oxigen per al sector. La mesura s'aplicarà durant aquest any, i de cara al 2013 s'haurà de revisar, perquè és de caràcter temporal.

Una data negra per a molts taxistes és el 4 de juliol del 2003, el dia en què es va aprovar la Llei del Taxi. A les acaballes de la seva darrera legislatura, Jordi Pujol amb Felip Puig de conseller de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar una norma que liberalitzava el sector. Eren èpoques de vaques grasses, els taxistes es guanyaven molt bé la vida, i ningú no es va oposar a la mesura. Ara, gairebé una dècada i una crisi després, els defectes de la llei omplen la boca de tots els taxistes.

Un referèndum amb quatre opcions marcarà el camí a seguir

Fins llavors, els taxistes eren autònoms i cadascú conduïa el seu vehicle. Però la Llei del Taxi va atorgar total llibertat a la gestió de les llicències, fins al punt que permetia al titular subcontractar treballadors que mantinguessin el seu taxi deambulant dia i nit, com s'ha demostrat darrerament. "Les empreses que tenen dos treballadors fent el doble torn de 24 hores estan cometent irregularitats, perquè el conveni col·lectiu dels assalariats situa un màxim de 40 hores setmanals; estan defraudant els serveis socials i Hisenda", denuncia José María Sánchez, secretari general a Barcelona del Sindicat de Taxis de Catalunya (Stac).

Tant l'Stac com la majoria de taxistes autònoms consideren que la consulta no acabarà amb la sequera, i que la solució a la llarga hauria de ser tornar a l'axioma un taxi un conductor. És a dir, suprimir els assalariats. Però les empreses del sector hi estan radicalment en contra, i en aquest cas reben el suport de l'Administració. "És una idea utòpica dels taxistes, però la llei no ho avala", exposa Eduard Freixedes, president de l'IMT. De fet, l'eliminació dels empleats suposaria fer fora milers de treballadors en un context d'atur desmesurat.

Solucions per ampliar mercat

El sector assumeix que cal reduir horaris o que no hi hagi assalariats

Dies després de la consulta, es crearà una mesa de treball per garantir la viabilitat del taxi, i algunes de les propostes que es presentaran ja compten amb el consens dels sindicats i l'IMT. És el cas de l'aplicació d'una tarifa única per desplaçaments a l'aeroport, un model que funciona amb èxit en ciutats com ara Nova York. El taxi cobraria menys al client, però així podria competir amb l'autobús i el metro. A més, amb l'entrada enguany dels taxis de set places, si els clients omplissin el vehicle podrien arribar a pagar menys que al transport públic, i per un servei més còmode.

Una altra iniciativa, en aquest cas de l'Stac, que també seria ben rebuda per l'Administració, seria cobrir el servei d'autobusos que s'ha suprimit en alguns barris a causa de les retallades. Freixedes avisa que la proposta està "molt verda", però avança que estaria disposat a acceptar-la sempre que s'arribés a un preu de bitllet consensuat entre l'Ajuntament, els taxistes i els usuaris del transport.

Més disparitat d'opinions genera la proposició, de part de l'IMT, d'eliminar el suplement de 2,10 euros que el taxista cobra per romandre a les zones d'espera, que són l'aeroport, l'estació de Sants i el port. L'Stac considera que l'espera té un preu, i que si no es paga l'extra, es desproveirà de taxis els tres punts neuràlgics de l'àrea metropolitana. Però Freixedes creu necessari rebaixar les aglomeracions d'algunes zones. A Sants, un taxi tarda més de dues hores a recórrer la graella.