L'exregidora de Ciutat Vella, Itziar González, va rebre pressions per totes bandes, especialment del tinent d'alcalde d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, perquè desbloquegés la tramitació per construir l'hotel de luxe que Fèlix Millet i Jordi Montull volien fer al costat del Palau. És més, en cap altre projecte urbanístic va rebre tantes trucades com en aquest cas, va explicar ahir l'exregidora de Ciutat Vella a la jutge que instrueix el cas, Míriam de Rosa.

González que va aportar molts dels correus electrònics relacionats amb el cas que ha anat rebent al llarg dels anys va relatar que, a causa de la seva formació com a arquitecta, des del principi va tenir clar que el projecte urbanístic ideat per Millet responia a interessos privats. És per això que va impulsar un procés de participació ciutadana, un gest que no va agradar gens a Montull, que li va enviar un mail en què li demanava que es fes enrere.

Segons l'advocat dels veïns, Jaume Asens, González va explicar a la jutge que García-Bragado 's'enfadava' cada vegada que ella mostrava reticències al projecte. Però el tinent d'alcalde no era l'únic. En alguns moments, Itizar González va sentir que l'equip de govern dubtava de la seva lleialtat: ella era l'únic alt càrrec municipal que s'oposava a l'operació urbanística.

En aquest sentit, i sempre segons Asens, l'exregidora va declarar que, quan es va assabentar per la premsa que els terrenys adquirits pel Palau de la Música havien passat a mans d'una empresa privada, Olivia Hotels, va demanar a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que derogués el projecte. El consistori va contestar que la iniciativa ja era molt difícil de parar. L'exregidora també va rebre un mail de l'ajuntament en el qual es deia que l'operació havia de tirar endavant perquè contava amb el compromís de l'exprimer tinent d'alcalde, Carles Martí.

Qui també es va posar en contacte amb González per influir en ella va ser el líder convergent a la ciutat, Xavier Trias, que li va mostrar el seu interès pel projecte.

I malgrat els correus, les trucades i les pressions més o menys barroeres, Itziar González mai va veure clar que la construcció d'un hotel de luxe al costat del Palau fos bo per a la ciutat. Per això, quan encara no s'havia acabat el procés de participació ciutadana, el setembre del 2008, García-Bragado va convocar- la a una reunió amb Millet. Va ser una trobada breu en què González els va explicar què havien decidit els veïns i les retallades que havien fet al projecte original. Ni Bragado ni Millet van dir res d'important. González tampoc. Ella creia que el procés veïnal havia de ser vinculant. Millet i Montull, no.

L'exregidora va voler deixar clar davant la jutge que mai va entendre les pressions com a 'amenaces', i va voler donar les gràcies a la jutge i al fiscal per haver aturat el que ella no va poder aturar: l'operació urbanística de Fèlix Millet i Jordi Montull.