Catorze famílies i entitats van recuperar ahir els documents privats espoliats durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme a Catalunya. Va ser en un acte celebrat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat del Vallès, després que els documents fossin rebuts procedents de l'Arxiu de Salamanca, on havien restat durant les últimes dècades. Es tracta d'un total de 85 fons de particulars que van començar a arribar a Catalunya a partir del 2008. 25 són fons d'associacions i entitats, 21 de persones físiques i 39 de partits i sindicats. De moment, han recollit els documents aquells que n'han acreditat la propietat.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, es va referir a la devolució dels papers com 'un acte de confirmació democràtica davant una dictadura, un acte de dignitat nacional i de reconeixement de la memòria de les persones'. I va afegir que 'els pobles que saben lluitar pel seu passat indiquen que volen mirar per un futur, no cal oblidar aquest passat, avui posem en ordre un element que estava descontextualitzat'.

Mascarell: 'És un acte de confirmació democràtica davant una dictadura'

El president de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, va assenyalar que el lliurament és 'un acte de reconeixement i restitució a les famílies que es van veure vexades el 1939 per gent que pensava diferent d'elles'.

El secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va destacar: 'Els catalans no podem tenir una alegria completa perquè encara queden papers per arribar', i va explicar, a manera d'anècdota, que algunes organitzacions patronals ja van rebre part de la seva documentació dècades enrere.

El material restituït és un conjunt de documents pertanyents a 14 propietaris, entre particulars i entitats o agrupacions polítiques i sindicals, com és el cas del PSUC (ICV), ERC o UGT, que han recuperat part dels documents espoliats.

Álvarez: 'No és una alegria completa, encara queden papers per arribar'

Entre els documents particulars destaquen arxius, llibres i anotacions de personalitats com ara l'expresident del Parlament de Catalunya, Antoni Rovira i Virgili, o el dirigent i cofundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, les filles del qual van participar en l'acte com receptores dels documents.

Els hereus van rebre part dels paquets recuperats des de l'Arxiu de Salamanca i van rememorar la violenta entrada dels franquistes en les seves llars per decomissar tot el que fos sospitós: 'Nosaltres marxem el 24 de gener del 1939 i, dos dies després, els falangistes i la policia van tirar a terra la porta i es van emportar 57 sacs de llibres i 240 paquets de llibres de mida més gran, se'ls van emportar a Salamanca i van deixar les portes de casa obertes', va explicar Teresa Rovira, filla de l'expresident del Parlament a l'exili, Antoni Rovira i Virgili.

PSUC, ERC, UGT i els hereus de Cambó i Rovira i Virgili, entre els beneficiats

Els documents lliurats ahir no són tots els que es van emportar: 'Sabem que hi ha poques coses, la FAI va cremar coses el 1936, i després els altres es van emportar més documents, però no sabem si van arribar a Salamanca o es van perdre pel camí', va explicar Helena Cambó, filla de Francesc Cambó.

El conseller Mascarell va apuntar que encara queden papers per tornar de Salamanca, entre ells part de la documentació privada confiscada a Catalunya: llibres, diaris, banderes i insígnies. 'Es fa difícil d'entendre per què encara n'hi ha massa. Esperem que ara, després del canvi de Govern, quedi definitivament resolt allò que diu la llei del 2005', va apuntar.