El flagell de l'independentisme

María de Llanos de Luna Tobarra (Sevilla, 1960) va assumir ahir el seu càrrec com a delegada del Govern central a Catalunya amb aquest castellà escrupolós i monòton propi de l'alta Administració de l'Estat. El mateix que ha fet servir sempre des de la tribuna del Parlament com a diputada del PP. Aquest cop, però, la seva locució semblava molt més adient al marc de l'esdeveniment i a la seva nova funció com a màxima representant del Govern central i antena de l'Administració de l'Estat.

María de Llanos arriba al gran destí de la seva trajectòria pública. Ho fa de la mà d'Alícia Sánchez-Camacho i amb la benedicció del nou ministre català, Jorge Fernández-Díaz, titular d'Interior. A més d'aquest i la presidenta del PP de Catalunya, també hi eren presents el cap del gabinet de Rajoy, Jorge Moragas; el secretari d'Estat amb les Corts, José Luis Ayllón, i la vicepresidenta tercera del Congrés, Dolors Montserrat. És la influent elit d'alts càrrecs procedents del planter del PP català. Davant de tots ells i de la vicepresidenta Joan Ortega, la nova delegada va dedicar el seu discurs d'investidura a la defensa de l'administració única, com no podia ser altrament.

El ministre i alts càrrecs del PP català exhibeixen el seu pes en l'acte oficial

L'elecció de María de Llanos no és casual. La seva formació llicenciada en Dret i màster en Administracions Públiques i la seva experiència en els afers de l'Administració -subdelegada del Govern a Catalunya i subdirectora de l'Institut Nacional de la Seguretat Social són tan indiscutibles com el seu aferrissat espanyolisme i un zel jurídic i legal gairebé calvinista, exhibits amb profusió a l'antic arsenal del Parc de la Ciutadella.

El diputat independentista Toni Strubell (SI) ha dit d'ella: "Aquesta senyora només pot fer d'emissària dels interessos colonials espanyols a Catalunya". El també dirigent independentista Oriol Junqueras, president d'ERC, va saludar ahir la seva entronització com a delegada governamental exigint a Rajoy la supressió de càrrecs com el seu, en lloc de retallar despesa en investigació i desenvolupament.

La delegada fa una defensa del principi de l'administració única

Malgrat el seu perfil funcionarial, María de Llanos de Luna ha exhibit doctrina política amb escreix en les seves intervencions al Parlament. I sempre en castellà, malgrat el seu nivell C de català ahir va alternar les dues llengües, i gairebé sempre contra les iniciatives dels partits independentistes i el Govern sobiranista de Mas. Vet aquí el que deia l'exdiputada popular el 10 de març en relació amb les consultes populars sobre la independència: "Este derecho a la autodeterminación del pueblo catalán (...) tan solo existe en sus deseos, en sus aspiraciones, en sus anhelos y es una entelequia". Ho va fer adreçant-se sense parpellejar a l'impetuós diputat independentista Uriel Bertran.

L'exdiputada De Luna feia fins i tot gala d'erudició per il·lustrar els seus arguments sobre la inviabilitat política i econòmica de la secessió. "Josep Pla venía a decir a Tarradellas que el catalanismo no debía prescindir de España porque los catalanes fabricaban mucha ropa interior pero no había tantos catalanes para usarla", va dir en interpretar unes paraules atribuïdes a l'escriptor empordanès, com a argument contra una iniciativa de Solidaritat sobre la independència de Catalunya. Els diputats de SI la trobaran a faltar.