Público
Público

"Flandes reivindica el mateix que Catalunya"

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Bèlgica la tenim molt lluny i molt a prop alhora. Cada dia parlem de Brussel·les, però Bèlgica queda allà, en una nebulosa. Aquest documental vol explicar on és la capital europea'. Dolors Genovès dirigeix el documental Això no funciona O potser sí? (TV3, 21.50 h), en el qual repassa lla situació d'un país que ha tirat endavant amb un govern en funcions durant un any i mig. En una furgoneta convenientment tunejada amb el CAT a la part del darrere, l'equip va recórrer tot Bèlgica en 15 dies per 'oferir una mirada des de Catalunya, sense manies', en paraules de la directora.

'La meva curiositat era veure com era aquest país, com es coordinava un govern en funcions, quin sistema institucional tenia, com es coordinaven el govern central i les regions', diu Genovès. Reduir despeses, prendre decisions importants, presidir el Consell Europeu, baixar l'atur semblen tasques molt complexes com per fer-les encaixar amb un buit de poder.

'Flandes aporta moltíssim a Bèlgica i en rep molt poc', diu la directora

Bèlgica està dividida en una part neerlandòfona, Flandes; una, al sud, de francòfona, Valònia; la regió de Brussel·les; i un sector de parla alemanya. Aquest mapa plurilingüístic i pluricultural es regeix per un sistema institucional molt complex. 'Els crea problemes però també els en resol', sosté la directora del documental. 'Cada regió, cada comunitat lingüística, té autonomia real. Les lleis que fa el Parlament de Valònia o les que fa el govern de Flandes tenen la mateixa força jurídica que les del govern central'.

Molts busquen (i en troben) similituds amb Catalunya. Però la intenció del reportatge és focalitzar un debat que hi ha a Europa entre nord i sud. 'És el mateix que hi pot haver entre Espanya i Catalunya... o el País Valencià, o les Balears, no des del punt de vista dels símbols o de la identitat i el reconeixement. És un debat econòmic', explica l'autora.

A Flandes, la regió més desenvolupada amb només el 5% d'atur (per un 17% de la regió de Brussel·les i un 11,5% a Valònia), són ben conscients que 'són responsables de la despesa i volen la mateixa responsabilitat en la recaptació. Però en uns temps com aquests, de crisi, no tenen cap problema per fer una aportació solidària'. La reivindicació flamenca és equivalent a la del corredor del Mediterrani, en un cert sentit. 'Aporta moltísim a la caixa comuna i rep molt poc'.

Això no funciona...' compara el debat al país europeu amb el que hi ha a Espanya

A Valònia, en els darrers sis anys s'han posat les piles. Havien estat industrialment punters a escala mundial fins als anys seixanta, quan van decaure. Davant la pressió de Flandes han fet un control exhaustiu dels fons públics i un pla de reactivació que els ha sortit bé. 'El debat actual és a Valònia. A Flandes ho tenen clar: confederació o independència'.

La regió de Brusel·les és bilingüe i cogestionada per neerlandòfons i francòfons. 'Més que el punt que manté unida Bèlgica, crec que és un problema per a uns i altres', diu Genovès. 'Tantes intitucions fan difícil governar, la taxa d'atur, l'habitatge i el fracàs escolar són els més alts No és una economia productiva sinó de representació'. Per últim, els germanòfons són, per Genovès, els belgues autèntics: 'Perquè si tornessin a Alemanya deixarien de ser singulars'.