Els exàmens de setembre, la segona oportunitat per aprovar un curs, tornaran a les escoles de secundària. El Govern treballa per reimplantar-los el pròxim curs, un cop ho hagi parlat amb la comunitat educativa i hagi arribat, si és possible, a un consens. 'Si s'ha contrastat i s'ha madurat bé', la mesura es portarà a terme, va assegurar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, després d'exposar i aprovar al Consell Executiu les bases del que ha de ser l'acord marc contra el fracàs escolar.

Aquest és un dels grans encàrrecs que el president Artur Mas va fer a Rigau quan la va cridar per nomenar-la consellera. El Govern pretén que en l'horitzó del 2020 Catalunya compleixi els objectius de la Unió Europea en aquesta matèria. Això suposa rebaixar l'actual taxa de fracàs escolar a la comunitat situada en el 31,9% el 2009 al 10% marcat per la Comissió Europea. I proporcionar als alumnes 'una segona oportunitat' amb un altre examen, com el va qualificar la consellera, és un dels instruments en què pensa la Generalitat per reduir aquesta taxa, en què s'inclouen tant els joves incapaços d'aprovar l'ensenyament secundari (i obligatori) com els que opten per abandonar-lo abans que s'acabi.

Per a aquest últim cas, la conselleria treballa en la creació d'uns cursos de quart d'ESO 'preprofessionalitzadors', pen­sats per a alumnes desmotivats amb els estudis, en un clar avís que la seva continuïtat a les aules corre risc. En aquest tipus de curs, es concentrarien i fins i tot es reforçarien les matèries que es consideren cabdals, com serien les llengües i les matemàtiques. No obstant això, per poder-ho fer, la Generalitat haurà de tenir el permís del Ministeri d'Educació, per dotar els centres que ofereixin aquests currículums diferenciadors de certa autonomia. Els primers cursos d'aquest tipus, que seran pioners a Espanya, podrien veure la llum també l'any escolar vinent.

Segons va explicar la consellera, els seus interlocutors de la comunitat educativa ja tenen sobre la taula la proposta. Tanmateix, les fonts consultades ahir per aquest diari van negar tenir constància encara d'aquest pla, sense comptar algunes declaracions públiques fetes per la titular d'Ensenyament.

Més enllà de la revàlida de setembre, el departament treballa amb l'objectiu de poder oferir també reforç als alumnes que els necessitin. 'No tothom necessita el mateix temps i no podem esperar que l'alumne acompleixi els objectius necessaris amb la maduresa', va explicar Rigau.

El pla marc acordat ahir també inclou la implantació d'un pla nacional de lectura per a infants i joves. La comprensió lectora és bàsica i encara que l'últim informe PISA no situa Catalunya per sota de la mitjana de l'OCDE, sí que determina bona part del fracàs escolar registrat a la comunitat. En aquest sentit, Rigau va assenyalar aquesta capacitat com un 'centre de gravetat' importantíssim en la política educativa durant els propers quatre anys.

Ensenyament aprofitarà els resultats dels exàmens de nivell que el Govern tripartit va fer els dos últims cursos per saber en quins centres escolars, els pitjors, s'hi han d'abocar més esforços i recursos. En la línia expressada fa unes setmanes en unes jornades amb directors d'escoles, en què va reclamar 'una onada de renovació pedagògica', Rigau vol que els diferents moviments de mestres comparteixin amb el Govern les 'millors pràctiques' pedagògiques en matèria de lectura i escriptura, per modificar, fins i tot, les que actualment es fan servir.

Aquesta aplicació de mesures haurà de superar els límits de les escoles. Ensenyament vol establir contactes amb les universitats per conèixer si està aplicant les noves pràctiques i, a més, vol que les famílies també s'impliquin perquè els nens puguin tenir suport amb els nous mètodes educatius a casa seva.

L'educació ha estat una aposta estratègica d'Artur Mas ja des de la campanya electoral. L'alt percentatge de fracàs escolar ha servit al Govern per fixar en aquest camp una prioritat allunyada de l'àmbit econòmic. De fet, la reducció del fracàs va ser assenyalada per Mas com la 'segona prioritat' del seu executiu.

Tot i així, Rigau no va concretar com vol fer compatible el 'sobreesforç' del qual va parlar amb la retallada de prop del 10% que tindrà lloc al seu departament. Ahir mateix, dos centenars de mestres es van sumar a la protesta dels sindicats UGT, CCOO, CONC i USOC per protestar contra la pròrroga en la reducció del salari del professorat de centres concertats.

La consellera també va haver d'explicar les raons per les quals encara no hi ha un secretari general de Formació Professional i va dir que 'el retard s'explica per l'ambició de la proposta'.

La resposta del PSC a aquest pla va arribar a càrrec del diputat Daniel Font, que va demanar més concreció i va advertir que 'voler millorar la situació només a base d'exàmens és un simplisme, els alumnes es mereixen més oportunitats'.