Estás leyendo: Gràcies pels llibres

Público
Público

Gràcies pels llibres

LOLITA BOSCH

Ara que ha passat Sant Jordi, hauríem de donar les gràcies a tots els qui es queden en les penom­bres: lectors professionals, correctors, editors, traductors, impressors... I també: missatgers, informàtics, responsables de finances, agents literaris, dissenyadors, personal de neteja, caps de premsa, porters, responsables de màrqueting, becaris, comercials, assistents... I finalment, sens dubte: els lectors.

Perquè els escriptors fem els textos, però són totes aquestes persones les que fan els nostres llibres. I els fan amb una passió que no té res a envejar a la dels escriptors. Hi creuen. Fan els llibres seus. Ho sé perquè aquesta és l'única manera que tot això surti bé. És vocacional, siguem a la banda que siguem. Compartim una emoció. Perquè el de la literatura és, inevitablement, un sector apassionat: i el resultat final és una feina comuna.

Els nostres llibres els fan persones que es queden en les penombres

Jo no ho sabia fins que vaig començar a publicar. Gairebé al principi una editorial infantil em va demanar una auca que va il·lustrar Pilarín Bayés. Era el recorregut que feia un text fins a convertir-se en llibre. I hi penso sovint. No hi eren totes les persones del sector, però sí totes les que fan físicament els llibres.

I quan vaig a parlar amb nens i nenes a les escoles i els porto l'auca, se la miren amb incredulitat, fan tres o quatre preguntes sobre el procés i paren atenció. Però al final, inevitablement, em pregunten: com fas aquesta lletra tan ben feta? (Anys després d'un món informatitzat!) I jo els explico que no l'escric jo, que les lletres les fan unes màquines molt grosses que endrecen caixes, que és el tros de text que va a cada pàgina d'un llibre, i que és una feina que s'ha fet prèviament a l'editorial. També hi ha màquines que tallen els fulls, màquines que els enganxen i màquines que els emboliquen. Perquè els llibres no els fan només els escriptors. Sinó tot un grapat de gent que solen quedar-se a la penombra i que són igualment necessaris perquè tots nosaltres puguem, finalment, llegir.

Quina feinada!, exclama sempre algun alumne. I té raó: fer un llibre és una feinada. No només escriure'l. Escriure'l és complicat, és difícil, fracassem sovint i hem de tornar a començar. Escriure és silenciós i íntim. Però quan finalment els editors decideixen publicar-lo, el llibre passa a una vida molt més ordenada, perquè a les editorials tothom sap què ha de fer. Tothom sap fer llibres! I també tothom sap quina és la seva feina un cop ha passat aquest procés i el llibre travessa la seva tercera etapa: distribuïdors, llibreters, crítics, ressenyistes...

Escriure és complicat, difícil, però a l'editorial tothom sap quina és la feina que ha de fer

I ja per acabar: lectors. I tot i així, mesos després d'aquest procés, quan visitem una escola, algú ens pregunta: com fas aquesta lletra tan ben feta? Perquè de fora, siguem grans o petits, hi ha la sensació que els llibres els fem els autors i prou. Però no és així: els llibres els fem entre tots. Els escrivim, els fem, els distribuïm, els venem o els deixem, en parlem i finalment, també entre tots, tanquem aquest procés: quan els lectors els reescriuen, li troben sentit, i els endrecen en prestatges imaginaris que compartim i que reben el nom, gairebé abstracte, de literatura. Així que a tots, per la passió: gràcies pels llibres!