El Grec manté l'ambició i inunda Barcelona de teatre, dansa i música

Diumenge comença la marató del Grec. Més d'hora que mai en el calendari per la coincidència, per primer cop, amb el festival de música avançada Sónar, el certamen aixeca el teló de l'amfiteatre de Montjuïc amb un clàssic grec, Prometeu. Serà el primer cop que l'obertura corre a càrrec d'una dona, Carme Portaceli, dirigint una obra de teatre.

El director artístic del Grec, Ricardo Szwarcer, manté la seva idea d'inaugurar el festival cada any amb un gènere diferent. Al 2007, en el seu primer any, va obrir amb dansa (Sacred Monsters, de Sylvie Guillem i Akram Khan); al 2008, amb teatre musical (la polèmica i xiulada Història del soldat); i al 2009 amb circ (El jardí dels estels, dels italians Marcello Chiarenza i Alessandro Serena). Enguany li toca a una tragèdia grega amb moltes referències a l'actualitat. "Com tots els clàssics, és rabiosament actual", diu Portaceli.

El festival manté el mateix pressupost de 4,4 milions de l'any passat

Seguirà més d'un mes i mig de teatre, dansa, música, circ, instal·lacions... que ompliran Barcelona d'imaginació, passió i art. La bailaora Eva Yerbabuena tancarà oficialment la festa l'1 d'agost al Teatre Grec amb Lluvia.

La ciutat acollirà en 29 espais fins a 65 espectacles, destinats a tot tipus de públic: 21 muntatges teatrals, 12 espectacles de dansa, 24 concerts i 8 propostes de circ i altres formats. El Japó, com a país convidat, hi tindrà un paper protagonista amb propostes avantguardistes, tradicionals i, no poques vegades, sorprenents.

La crisi no afecta el Grec, almenys sobre el paper. El pressupost es manté en 4,4 milions d'euros, 1,5 dels quals estan destinats a produccions del país. Szwarcer comenta que la millor aposta en la situació que vivim és la coproducció d'espectacles. El director considera que el Grec 2010 manté el seu compromís amb l'actualitat i, per això, ha dissenyat una programació pensada per a tothom. "Es tracta que qualsevol tipus de persona pugui trobar una oferta que li agradi", diu.

L'escena teatral està dominada per propostes d'autors i directors locals

Els autors locals seran els protagonistes teatrals. Dels 21 muntatges programats, més de la meitat (12) tenen directors locals. Oriol Broggi, després de l'èxit recent a la Biblioteca de Catalunya amb Natale in casa Cupiello, insisteix amb l'autor italià Edoardo de Filippo, amb Questi fantasmi, una comèdia que juga a barrejar Barcelona i Nàpols en el text, en el repartiment i fins i tot en les llengües que es fan servir.

David Selvas, a La Villarroel, presentarà La gavina, d'Anton Txèkhov, una obra escrita fa cent anys però, com tantes en la programació, "és com si parlés de coses de fa cent dies", en paraules del director. El Poliorama, que s'incorpora com a nou espai al Grec, aposta per la companyia T de Teatre, que posa en escena una obra del navarrès Alfredo Sanzol, Delicades (traduïda per Belbel), una mirada a la realitat carregada d'humor.

L'altra sala que s'incorpora a l'agenda del festival és la 2 del Capitol, on Cristina Clemente dirigirà l'últim text del director del TNC, Sergi Belbel, Fora de joc, una visió àcida de la crisi amb un component humorístic plasmat pel futbol: "Malgrat la crisi, la felicitat es palpava en l'ambient", diu l'autor, en referència a la final de la Champions de Roma. Pa i futbol, en dirien alguns...

La Beckett recorre a un tàndem glorificat fa dues temporades amb La forma de les coses. Julio Manrique torna a dirigir una obra del nord-americà Neil LaBute: Coses que dèiem avui, tres històries íntimes de tres parelles. Són tres textos sorgits de l'Obrador de la Beckett. Josep Maria Mestres porta Thomas Bernhard al Romea (Almuerzo en casa de los Wittgenstein). Antonio Calvo, al Grec, aposta per l'Odissea traduïda per Carles Riba.

L'escena estrangera, però, també hi té el seu forat. A més dels japonesos Shiro Takami (La càmera lúcida), Toshiki Okada (Hot Pepper, Air Conditioner...), el Lliure porta una Eurydice de Sarah Ruhl, dirigida pel britànic Bijan Sheibani. I cal destacar la presència sud-americana, amb el poema èpic musical Bolívar, fragmentos de un sueño, dels colombians Omar Porras i William Ospina, una reflexió crítica sobre l'alliberador llatinoamericà, en el bicentenari de la guerra d'independència.

El Grec continua fidel al seu propòsit d'ampliar mires. "Podríem resumir aquesta intenció d'obrir perfils nous amb tres espectacles en concret", considera Szwarcer. "L'obra Ki, recentment estrenada a la ciutat japonesa de Yamaga; la col·laboració amb el Sónar, amb Spectra, de Ryoji Ikeda, que llançarà uns feixos de llum que es veuran des de qualsevol indret de Barcelona; i l'òpera Amb els peus a la lluna, una aposta de qualitat per al públic familiar".

La proposta familiar és una altra de les apostes d'enguany. En aquest sentit, l'òpera Amb els peus a la lluna, de Paco Azorín, "està prou ben narrada perquè agradi també als nens", diu el director. La dansa, impregnada de la presència japonesa, portarà també noms importants; per exemple, Iago Pericot parla de la violència a La venus de Willendorf; Marta Carrasco reflexiona sobre l'església a Dies Irae; i la bailaora María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui s'apropen a Dunas.

El feix de llum d'Ikeda és l'estrella en el format musical d'enguany, però l'oferta del festival portarà grans noms, sobretot al Teatre Grec. No faltarà Serrat amb el seu particular tribut a Miguel Hernández; ni Gerard Quintana amb les seves Cançons urgents per a una crisi; o Miguel Poveda amb Las coplas del querer. De la presència estrangera destaca l'homenatge de la Dee Dee Bridgewater a Billy Holiday; el pop, el soul i el jazz de Corinne Bailey Rae; els temes i les versions que fa la brasilera Adriana Calcanhotto, o el cicle de concerts de jazz de L'Auditori.